Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
La Palma
Vista general de Santa Cruz de La Palma, capital de l’illa de La Palma
© Arxiu Fototeca.cat
Illa
Illa de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, situada a 72 km al N de la de Hierro i 107 km a l’WNW de la de Tenerife.
La capital és Santa Cruz de La Palma Dins el relleu es destaca un gran sistema volcànic que ocupa el sector nord de l’illa i que comprèn l’ample cràter de la Caldera de Taburiente 10 km de diàmetre, 28 km de perímetre i 1 500 m de profunditat, obert només al SW per la Barranca de las Angustias, oberta a la mar El 1954 hom declarà el cràter parc nacional De la Caldera, vorejada d’alts cims Pico de la Cruz, 2 423 m, arrenca una cadena muntanyosa que travessa l’illa fins a l’extrem S El pic més alt és el Roque de los Muchachos 2 426 m, on hi ha un important observatori astronòmic…
Palma del Río
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, situat a la confluència del Guadalquivir i el Genil.
Horticultura, cereals, oli i bestiar boví fàbriques de teixits i de materials de la construcció
Fuencaliente de la Palma
Municipi
Municipi de la província de Tenerife, situat al sector meridional de l’illa de La Palma.
La Palma del Condado
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia, situat a El Condado, al marge esquerre del riu Tinto.
Centre agrícola i comercial amb indústries alimentàries Església parroquial del s XIII, de la qual en destaca la torre, d’estil barroc
Santa Cruz de La Palma
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, capital de l’illa de La Palma.
Centre comercial i port exportador situat a la costa oriental de l’illa i punt de comunicació amb Tenerife Parador de turisme Té aeroport
Breña Alta
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, situat a l’illa de la Palma, a ponent de Santa Cruz de la Palma.
Agricultura i ramaderia boví
Fuente Palmera
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, a la vall del Guadalquivir riu que forma el límit NW del terme.
És a llevant de Palma del Río Hi ha agricultura cereals, llegums, oliveres i ramaderia porcí amb indústries derivades i del metall
Breña Baja
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, situada a l’illa de La Palma, al sud de Santa Cruz de la Palma, vora l’Atlàntic.
Economia agrícola cereals, platanars, tarongers, patates i ramadera aviram Important cooperativa agrícola comarcal
Genil
Embassament del Genil a Canales
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Riu
Riu afluent, per l’esquerra, del Guadalquivir que s’origina a Sierra Nevada, a 3481 m d’altitud (358 km de llargada i 8786 km 2
de conca).
Passa per Granada, Loja, Puente Genil i Écija i desemboca a Palma del Río Té un cabal de 34 m 2 /s a Puente Genil, on té altes aigües de febrer-març i un estiatge considerable d’agost A la capçalera el seu règim acusa molt la fosa de la neu, la seva retenció de gener i les pluges tardorals d’ascendència mediterrània La seva conca forneix energia elèctrica a diverses centrals
Canàries
Comunitat autònoma
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Atlàntic, situat davant les costes nord-occidentals africanes, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; és format per vuit illes: a l'E, Lanzarote i Fuerteventura, les més grans i, de dimensió menor, La Graciosa; al centre, Gran Canària i Tenerife, les més grans; i Gomera, Hierro i La Palma, més petites, a l’W. Administrativament, és dividida entre les províncies de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas. La capitalitat és compartida entre Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària.
La geografia física L’arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica caracteritzada per la seva inestabilitat Les illes s’han format a través d’una sèrie complexa d’erupcions, que han seguit un esquema general amb tres fases una de primera donà origen a un gruixut mantell de roques bàsiques basalts, diabases que recolza sobre un sòcol cristallí una segona fase, de roques àcides fonolites, cobrí en part, posteriorment, els materials bàsics finalment, una tercera fase —iniciada en el Pliocè i continuada fins avui— donà de nou origen a formacions basàltiques Les formes de relleu responen a aquesta…