Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Pere Palomares
Història
Dirigent agermanat.
Escrivà d’ofici El 1520, elegit advocat del poble, presentà a les autoritats municipals i reials una requesta exigint l’armament dels oficis, origen de la Germania a Oriola Fou un dels Tretze locals i les reunions es feien a casa seva Aconseguí amb armes la rendició d’Elx i el seu agermanament Procedí a la revisió dels comptes de la ciutat d’Oriola El 1521 dirigí la resistència de la ciutat a l’exèrcit reialista batalla d'Oriola Caigut presoner, fou esquarterat l’endemà de la rendició de la ciutat
Antonio Palomares Vinuesa
© Congreso de los Diputados
Història
Política
Polític.
Establert a França el 1939, el 1943 participà en els moviments de resistència al règim de Franco a través de la Unión Nacional, agrupament de republicans, socialistes i comunistes El 1944 ingressà en la IX Brigada de guerrillers espanyols a França L’any 1958 tornà a l’Estat espanyol i treballà, clandestinament, amb Julián Grimau Des del 1965 assumí la secretaria general del PCE al País Valencià, càrrec ratificat el 1976 i que ocupà fins a la celebració del Primer Congrés del Partit Comunista del País Valencià, el 1978 Fou diputat a corts 1979-82
Juan de Palomares
Música
Compositor i guitarrista andalús.
Destacà per les seves collaboracions amb els dramaturgs castellans del Segle d’Or Fou un dels guitarristes més notables del principi del segle XVII i, a la vegada, un compositor innovador La major part de les dades biogràfiques sobre aquest músic són proporcionades per Lope de Vega en les seves obres, on el comparà amb Juan Blas de Castro Tan sols es coneixen algunes cançons i romances seus, conservats en cançoners com el Cancionero musical de Turín o el Cancionero de la Sablonara
Juan Segura Palomares
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Treballà en La Prensa , Telexprés i Diari de Barcelona Fou director del Diari de Barcelona i Barcelona Deportiva Pioner en l’estudi i la difusió de la història del Reial Club Deportiu Espanyol RCDE, publicà Historia del Real Club Deportivo Español 1974 i Cien años de historia del RCD Espanyol de Barcelona 2000, i escriví l’himne del club Fou assessor personal de premsa de Joan Vilà Reyes, expresident del club espanyolista També exercí com a director de comunicació del RCDE durant els mandats dels presidents Manuel Meler, Antoni Baró i Francesc Perelló Formà part de la comissió del centenari…
José Lacárcel de Palomares
Música
Baríton valencià.
Estudià solfeig i violí amb B Valero a Carcaixent i el 1942 es traslladà a València, on inicià estudis de cant amb F Andrés El 1951 fundà la seva pròpia companyia, amb la qual recorregué diversos teatres de la Península Ibèrica, i al cap d’un any estrenà a Saragossa la sarsuela Aragón, tierra bravía , de S Rovira Actuà sovint al costat de figures com M Espinalt, M Redondo, P Civil i P Lavirgen Aplaudit per públic i crítica en les seves actuacions arreu de l’Estat espanyol, el 1966 fou contractat per Televisió Espanyola com a cantant líric en diversos programes musicals Es retirà el 1968 i…
Vicent Lassala i Santiago Palomares
Economia
Agronomia
Terratinent i dirigent i divulgador agrari.
President de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, des d’on promogué l’Exposició Regional 1867, antecedent de la del 1909, i de la Societat Valenciana d’Agricultura Publicista infatigable, collaborà en “Las Provincias” i publicà Memoria sobre el plan de enseñanza práctico agrícola más necesario y aplicable a los diferentes climas de España 1852, entre d’altres obres
Pere Terol
Història
Dirigent agermanat.
Notari El 1517 el consell municipal d’Oriola el nomenà, juntament amb Pere Palomares, síndic prop del rei Carles I a Galícia per a demanar la creació del bisbat d’Oriola Fou el 1520, ensems també amb Palomares, un dels promotors de la Germania a Oriola elegit síndic del poble, a mà armada notificà als oficials reials i als cavallers la rebellió, i a costa seva, amb d’altres a València, on s’agermanaren amb els de la capital, comprà banderes i tambors Propagà la rebellió a part del regne de Múrcia i marquesat de Villena Sembla que fou marginat per una fracció d’…
Francesc Torrella i Niubò
Indústria tèxtil
Historiografia catalana
Historiador de l’art tèxtil.
Llicenciat 1945 i doctor 1952 en filosofia i lletres ciències històriques amb la tesi Contribución al estudio histórico de la industria textil catalana La “bolla” y el comercio textil De sus orígenes a su decadencia Siglos XIII a XVI Fou director del Centre de Documentació i Museu Tèxtil 1946-86 i membre de nombroses institucions culturals nacionals, d’entre les quals l’ Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1986 i estrangeres Hispanic Society of America Centre Internacional d’Estudis del Teixit Antic de Lió, del qual fou nomenat vicepresident per a la zona mediterrània des del 1978…
Carme Balcells i Segalà
© Fundació Princesa de Girona
Literatura
Agent literària.
En l’adolescència es traslladà a cursar el batxillerat com a interna a Barcelona Posteriorment es graduà en comerç 1949, seguí cursos de llengua anglesa i treballà com a secretària en el sector tèxtil El 1957 s’incorporà a la delegació de Barcelona de l’agència literària de l’escriptor romanès establert a Madrid Vintilă Horia El 1960 fundà la seva pròpia agència i començà gestionant els drets de traducció de l' Editorial Seix i Barral A través del poeta Jaume Ferran conegué el nucli d’escriptors en castellà de Barcelona, entre els quals cal citar els germans Goytisolo, Carles Barral i Jaime…
Francesc Torrella i Niubó
Historiografia catalana
Historiador especialista en la indústria i l’art tèxtil, psicòleg i enginyer tècnic tèxtil.
És autor d’una extensa bibliografia en aquests temes i els ha divulgat des dels Museus Tèxtils de la Diputació de Barcelona, la Junta de Museus de Barcelona, l’Assemblea d’Estudiosos de les Comarques Catalanes i l’Aula Gran d’Extensió Universitària de Terrassa Durant els seus estudis universitaris rebé el mestratge, entre d’altres, de Lluís Pericot, Martín Almagro, Valls i Taberner i Frederic Udina Aquest darrer, juntament amb Antonio de la Torre, dirigiren la seva tesi doctoral, inèdita, presentada l’any 1951 a la Universitat de Madrid Contribución al estudio histórico de la industria tèxtil…