Resultats de la cerca
Es mostren 672 resultats
monogenis
Zoologia
Ordre de platihelmints de la classe dels trematodes que atenyen de 6 a 30 mm de longitud, la majoria dels quals són paràsits d’un sol hoste i amb un cicle biològic simple, sense alternança de generacions.
Presenten òrgans de fixació en els extrems anteriors i posteriors els anteriors són formats per elements glandulars que secreten unes substàncies mucoses, i en els posteriors hi ha ventoses i ganxos Parasiten peixos marins, d’aigua dolça o amfibis, fixant-se sobre la superfície del cos o a les brànquies També es troben sobre cefalòpodes i crustacis, i n'hi ha que són endoparàsits de la cloaca dels peixos, de la bufeta urinària de les granotes i de la cavitat bucal de les tortugues Es nodreixen de sang i de cèllules epitelials, i sovint són la causa de la mort dels…
fecunditat
Biologia
Capacitat de fecundació, que depèn de les característiques genètiques i del medi intern i extern.
Els estímuls sensorials, la llum, la temperatura, la humitat i l’efecte de grup són els factors externs que influeixen més sobre la fecunditat La fecunditat en un animal es caracteritza pel seu potencial reproductor, que en els animals vivípars correspon al nombre de fills per ventrada i en els ovípars al nombre d’ous per posta, com també al nombre de postes o de ventrades l’any La necessitat de mantenir l’equilibri ecològic condiciona la fecunditat de les espècies, per la qual cosa és important la relació que hi ha entre el nombre d’ous per posta i el nombre d’ous que sobreviuen, i entre el…
nècton
Ecologia
Conjunt d’organismes aquàtics amb prou capacitat natatòria per a ésser considerats independents de l’acció dels corrents marins, per oposició al plàncton.
És constituït principalment pels peixos i els cefalòpodes
anamniotes
Zoologia
Grup de vertebrats l’embrió dels quals no presenta ni amni ni al·lantoide.
Comprèn els àgnats, els peixos i els amfibis
amficèlic | amficèlica
Anatomia animal
Dit del tipus de vèrtebra més primitiva, que té els costats cranial i caudal còncaus.
El presenten els peixos, amfibis, i rèptils primitius
mesolecític | mesolecítica
Biologia
Dit de l’ou que conté una quantitat mitjana de vitels.
És propi dels amfibis, i de ciclòstoms i altres peixos
espinós
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels gasterosteïformes, de la família dels gasterostèids.
D’uns 7 cm de longitud, cos fusiforme, peduncle caudal curt, aleta dorsal precedida de 3 espines dures, altes i distanciades entre elles, i costats del cos recoberts per una armadura formada per plaques allargades transversalment Habiten a la part dels rius contigua a la mar, on de vegades penetren Es nodreixen de partícules orgàniques, ous i larves i petits crustacis De vegades s’ajunten en bancs integrats per un gran nombre d’individus El mascle, que adquireix una vistosa lliurea nupcial a l’època de zel, fabrica el niu amb algues i una substància aglutinant A causa de llur gran nombre i…
iridòcit
Biologia
Cèl·lula de forma el·lipsoidal que conté cristalls de guanina o urats i que reflecteix la llum i provoca una iridescència típica.
Els iridòcits són presents en el derma d’alguns cefalòpedes, peixos i rèptils
diplozòon
Helmintologia
Cuc platihelmint de la classe dels trematodes, de la família dels polistòmids, format a l’estat adult per dos individus hermafrodites soldats en X.
L’única espècie que comprèn és Diplozoon paradoxum , que parasita peixos d’aigua dolça
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina