Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
aimara
© X. Pintanel
Etnologia
Individu d’un grup ètnic que habita una gran part de la conca del llac Titicaca, entre Bolívia i el Perú.
El territori on habiten els aimares arriba a l’W fins a l’extrem de la zona del llac, i a l’E té un límit donat pels pics nevats de la Cordillera Real La població total aimara és aproximadament d’uns 600000 individus, la major part dels quals estan incorporats a Bolívia Un 70% dels aimares viuen en altituds entre els 1830 i els 4270 m En temps prehispànics estigueren sota la dominació incaica Els castellans iniciaren la conquesta d’aquesta regió el 1535 sota la direcció d’Almagro la zona fou inclosa dins el virregnat del Perú 1542 Durant aquest període, els aimares foren…
manta
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica precolombina que habità a la regió costanera de l’actual província de Manabí, a la República de l’Equador.
Ocupaven des del riu Chone fins a l’illa de Chalango eren excellents comerciants, i llurs expedicions arribaven fins al nord del Perú Als jaciments arqueològics d’allò que foren llurs poblacions hi ha les restes d’una rica cultura ofrenes als déus de figuretes de pedra i terra cuita, peces d’or i bells vasos de ceràmica
Museu Etnològic
© Fototeca.cat
Museu
Etnologia
Museu municipal creat el 1948 a Barcelona a proposta de Tomàs Carreras i Artau, amb la col·laboració de Francesc Pardillo.
Té els precedents en la iniciativa duta a terme els anys vint per un grup d’intellectuals i acadèmics aficionats a l'etnologia i al folklore consistent a reunir peces de les cultures tradicionals catalana, europea i d’arreu del món per a difondre’n el coneixement entre el gran públic En aquesta etapa, acollí colleccions aplegades per prohoms de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX a les Filipines, la Guinea Espanyola, l'Equador i el Perú I també objectes procedents del Pavelló Missional de l'Exposició del 1929 Com a museu fou inaugurat el 1949 en un pavelló a Montjuïc…
caixibo
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu d’indis del Perú que pobla els afluents de l’esquerra del riu Ucayali.
Pertanyen a la família pano, de la qual constitueixen el grup més nombrós
quipu
© X. Pintanel
Etnologia
Objecte d’ús mnemotècnic emprat al Perú precolombí; consistia en un conjunt de cordetes nuades, de llargades i colors diferents.
El color, el gruix i els intervals entre els nusos i llur nombre i posició formaven tot un sistema de símbols, gràcies als quals hom podia fer tota mena de càlculs, i, segons sembla, fins i tot podia transmetre determinats fets i dades Les cordetes penjaven d’una corda principal, i per llegir el quipu hom posava aquesta corda en posició horitzontal i les altres cordetes en posició vertical, i formant grups segons les dades que contenia el quipu
barrio
Etnologia
Història
Als estats americans de llengua oficial castellana, divisió territorial que correspon sovint a l’ ayllu
del Perú i al calpulli
dels asteques.
En etnologia és usat per a definir una comunitat local d’aquesta extensió
ayllu
Etnologia
Història
Unitat social i geogràfica característica de la regió andina (Perú i Bolívia), els membres de la qual formaven una comunitat políticament definida.
Fou la forma política inferior a l’estat dels aimara i dels quítxues des dels temps anteriors a l’imperi dels inques L' ayllu posseïa en comú les terres de conreu, pastures, aigües, boscs, etc, immediats al poblat que li corresponia Les seves propietats es mantingueren en general sota la dominació castellana en la mesura que no en foren desposseïts després de la independència, persisteixen fins al present Practicaven l’endogàmia local, bé que no necessàriament el matrimoni entre consanguinis El cap de cada ayllu era elegit per una reunió de caps de família d’entre els vells de cada localitat…
jaminawá
Etnologia
Poble aborigen amb comunitats a l’estat d’Acre (Brasil) i als departaments de Pando (Bolívia) i Ucayali i Madre de Dios (Perú).
En formen part al voltant de 800 individus, que parlen la llengua jaminawá, pertanyent a la família de les llengües pano Originaris de la zona del naixement del riu peruà Yurua, es desplaçaren per la part alta del riu Purus, tant en territori peruà com brasiler, i dels seus tributaris a Bolívia Al segle XIX, amb l'explotació del cautxú pràcticament foren extingits
omagua
Etnologia
Individu d’una tribu indígena de la família lingüística tupí que viu al nord del Perú, a la regió compresa entre els rius Napo i Ucayali.