Resultats de la cerca

Fou rector de la confraria dels artistes reestablerta a Perpinyà el 1698 Influït per la pintura italiana, deixà diverses obres religioses, com ara el Sant Mateu del Museu de Perpinyà, el conjunt de la capella de Nostra Dona del Mont Carmel a Illa 1696-97 i altres a les esglésies de la Real i Sant Mateu de Perpinyà i de Ribesaltes Treballà amb els seus fills Francesc Guerra i González Perpinyà, 1681 — 1729 i Antoni Guerra i González

Dit el Jove per a distingir-lo del seu pare Antoni Guerra , el Vell Jacint Rigau provà en va de fer-lo anar a París Anà a Madrid 1706, cridat per Felip V —del qual havia fet el retrat en una estada a Perpinyà—, tornà aviat a Perpinyà Bon observador de la natura, les seves obres revelen una bella ingenuïtat i molta frescor Excellí com a retratista És autor d’un Sant Elm Museu de Perpinyà i d’altres obres religioses a la catedral i a les esglésies de la Real i de Sant Mateu de Perpinyà, i a les d’Espirà de Conflent i de Catllà

Radicat al barri de la Real El 1398 féu un tabernacle per a l’església de Sant Mateu de Perpinyà, el 1400 un retaule per a la de Ribesaltes i el 1422 uns retaules a Ceret i, el 1426, a Bula d’Amunt Tingué uns altres encàrrecs per a convents de Perpinyà i per al senyor de Bellcaire, al País de Salt 1415 El 1405 era sobreposat de la corporació de pintors de Perpinyà, i el 1408 hi tenia un taller propi Hom no identificà amb certesa cap obra seva, malgrat que algú ha volgut identificar-lo amb l’hipotètic mestre del Rosselló

Formà part de la primera generació de paisatgistes rossellonesos, amb Terrus, Bausil i Brune S'interessava per l’escultura, el gravat i la ceràmica, i també per la poesia i la música construïa instruments de corda Inventà un paracaigudes ejectable amb patent del 1914 Féu diversos oficis abans d’ésser conservador del Museu de Pintura i Escultura de Perpinyà, després de Lluís Delfau, conservador del Teatre Municipal i professor a l’Escola Municipal de Belles Arts de Perpinyà Feia regularment exposicions a París, i té pintures a Londres i a Nova York La millor part de…

Documentat del 1398 al 1434 Consta que collaborà ~1398 amb Pere Baró en el retaule de Santa Agnès de Cameles tanmateix, hom creu que aquesta obra li és atribuïble totalment El 1404 era sobreposat de la confraria de pintors de Perpinyà Es retirà el 1411 per dedicar-se a l’exportació de drap a Sicília, i Bartomeu Capdevila acabà els seus treballs en curs Hom li atribueix diverses taules, ara disperses, originàries d’un mateix retaule de la Mare de Déu coll Haviland, Perpinyà coll Santamarina, Buenos Aires National Gallery, Ottawa Representa, al Rosselló, la transició…

El 1437 treballà a Barcelona a sou del pintor Pere Tortos De nou al Rosselló 1440, collaborà amb Arnau Pintor en el retaule de Sant Pere de Tuïr Entre altres encàrrecs féu, el 1454, el retaule de Sant Miquel i Sant Hipòlit, a Palau del Vidre Vallespir, obra que palesa la influència de Bernat Martorell, rebuda directament o a través del Mestre d’Empúries Hom li ha atribuït les taules de Sant Eloi i de Santa Marta de la catedral d’Elna, un Sant Andreu del museu de Basilea, etc En morir era administrador de la confraria de Sant Antoni

Li han estat atribuïdes les pintures d’alguns sarcòfags de la seu urgellesa, com els dels bisbes Abril i Pere d’Urtx

Fill d’un sastre de la família de pintors Rigau A Perpinyà potser fou aconsellat per Antoni Guerra el Vell Freqüentà a Montpeller els tallers de Pau Peset, Enric Verdier i Antoni Ranc, a través del qual es familiaritzà amb la manera de Van Dick, així com l’acadèmia de Joan de Troy Passà quatre anys a Lió i el 1681 arribà a París, on adoptà el nom de Hyacinthe Rigaud i l’any següent guanyà el concurs de l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture amb el quadre Caín construint la ciutat d’Anoc Le Brun l’aconsellà de seguir els cursos de l’Académie i el 1685, en guanyar el premi…

Es dedicà a la pintura de retrats, i el 1832, en collaboració amb el municipi, fundà el Museu de Belles Arts de Perpinyà, que dirigí fins a la mort Llegà al museu les seves colleccions artístiques, que foren el nucli inicial de la institució

Fill de l’artista faller Balbí Giner i Caballer, el 1931 obtingué el primer premi de l’escola de belles arts de València i el premi de Roma de les províncies de València, Alacant i Castelló El 1934 meresqué el premi de Roma per a Espanya Exiliat a França primer i després a Bèlgica, s’establí finalment a Perpinyà Rosselló Féu exposicions a València, Madrid, Barcelona, Roma, Florència, Praga, Brusselles, Baltimore, San Francisco, Nova York Carnegie Institute, París, Montpeller, Prada en ocasió del festival Casals i, sobretot, Perpinyà