Resultats de la cerca

Mestre de professió, ha conreat el dibuix i la poesia visual, ultra la prosa i la poesia literàries, dins d’un estil innovador Ha publicat les narracions Tor Vabel 1979, premi La Selva del Camp de narrativa, Hava 1981, Autoplàstia del cargol tocat pel bolet 1988 i L’Arca de Noesi 1993, els reculls de poesia Fang tou 1976, Falsa alarma 1979 i Telediari 1980 i, dins el corrent de la poesia visual, Ten Variations , Quadrícula 1979, Ics 1982, premi Líopez Picó de poesia i  Teoria de les Ics 1991 Al final de la dècada del 1990 reconduí la seva obra cap a una figuració més realista, però sense…

De formació autodidàctica era forner, formà part del cenacle d’avantguarda reusenc S’inicià a La Veu del Camp  de Reus També en l’àmbit local, promogué la publicació noucentista Llaç  1919, on teoritzà sobre les idees del moviment amb el pseudònim J Vilaclara , i collaborà en el naixement de publicacions de to avantguardista com La Columna de Foc  1918-20 i Reus 1973  1923 El 1926 es traslladà a Barcelona, on treballà com a periodista a La Veu de Catalunya i a La Publicitat , i fou redactor comercial de La Humanitat Milità a la Joventut Nacionalista i més endavant a Estat Català Fou…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat Paul-Valéry de Montpeller Durant l’any 1987, que passà a Prats de Molló fent tasques de substitució del servei militar per la seva condició d’objector de consciència, entrà en contacte amb el català literari El 1988 s’incorporà al setmanari El Punt Catalunya Nord , i després de la seva desaparició continuà collaborant en  El Punt com a corresponsal a la Catalunya del Nord i a França Collaborador també en altres mitjans, entre d’altres  Enderrock  i Vilaweb, és un dels capdavanters de la defensa del català i de la cultura catalana a la…

Alumne de l’École Normale Supérieure, en sortir-ne es dedicà al periodisme El 1932 Charles Maurras l’encarregà del fulletó literari de “L’Action Française” Brasillach recollí les millors cròniques d’aquesta publicació en el llibre Les quatre jeudis 1934 A partir del 1934 es posà a fer política activa i es decantà vers el feixisme a la novella Les sept couleurs , 1939, evoca un congrés de Nuremberg escriví la crònica Le siège de L’Alcazar , 1939, i la parcial Histoire de la guerre d’Espagne Esdevingué un dels periodistes més coneguts de la collaboració amb Alemanya durant la Segona Guerra…

Fou diputat de l’Alta Viena el 1909 Morí al front de Flandes És autor de diverses novelles i poemes i del llibre Images de Majorque 1925

Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó i Alfons fou rei amb tots els drets hereditaris…

Començà a ocupar-se activament de la cultura catalana cap al 1880, any en què edità Ramellets de proverbis, màximes i adagis catalans publicà també Espigues i flors 1884, amb el pseudònim de Pau Farriol de Ceret , i el 1888 poemes i cançons al llibre Pa de casa La seva traducció al francès de l’Atlàntida de Verdaguer fou reeditada diverses vegades 1884, 1887, 1890, 1892, 1894 i 1900 Organitzà els actes literaris de germanor de Banyuls de la Marenda 1883 i 1887, on assistiren representants dels Països Catalans Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1883 Hom l’ha anomenat Pare de la…

Fundà i dirigí la revista “Muntanyes Regalades” Publicà un recull de poemes que exaltaven la germanor dels Països Catalans, Les terres de llengua catalana 1905, i les antologies Flors rosselloneses 1902 i Refilets 1904 Dedicà nombrosos articles a la presentació d’escriptors catalans i s’esforçà a difondre el conreu de la llengua catalana El 1915, tanmateix, arran de la guerra, es pronuncià contra les Normes ortogràfiques i s’enemistà amb Antoni M Alcover

Sacerdot claretià Exercí el seu ministeri al Rosselló Autor de l’obra teatral El pare blanc 1919 i de Font Romeu 1926, recull de poesies publicat gràcies al bisbe Carsalade du Pont

S'estigué molt de temps a les colònies Com a escriptor utilitzà el pseudònim lo Minyó d’En Motes Ha deixat les obretes La Guida i en Sazó 1906 i L’illa de vi 1908