Resultats de la cerca

Deixeble de Gouan, fou nomenat director del Jardí Botànic de Perpinyà el 1794 i, dos anys després, professor d’història natural de l’Escola Central de Perpinyà 1796-1808 Herboritzà pel Rosselló, el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i la vall de Núria i refeu el jardí botànic, molt malmès per les operacions bèlliques durant la Guerra Gran Fou un dels introductors de les vacunes a Catalunya del Nord 1800 A partir de la Restauració dels Borbó a França i fins a la Revolució del 1848 fou un dels metges més influents a Perpinyà i acumulà un gran nombre de…

Autor de les parts botàniques de la Guide du Roussillon d’Henry 1842 i d’una flòrula del Rosselló que romangué inèdita, bé que Eugène Bucquoy en publicà alguns materials Fou un dels primers membres de la Societé Botanique de France 1854

Estudiosa de la sistemàtica i la cariologia de les umbellíferes, principalment de les pirinenques, dirigeix, d’ençà del 1978, el laboratori de botànica de la Universitat de Perpinyà

Cirurgià major de l’exèrcit espanyol Herboritzà per Espanya, Itàlia i el nord d’Àfrica Iniciador i primer catedràtic del Jardí Botànic de Madrid És autor de la Flora española 1762-84, la primera en el seu gènere, en sis volums, els dos últims a cura de Gómez Ortaga S'interessà repetidament per la fitoteràpia Disertación físico-botánica sobre la uva-ursi o gayuba 1763 i Disertación físico-botánica sobre el uso de la cicuta 1764

Herboritzà pel Conflent, l’Alta Cerdanya i el Vallespir La majoria dels resultats de les seves herboritzacions, que figuren en un manuscrit conservat a la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, foren publicats per Lluís Companyó

És oriünd de la Xina, però és conreat a Europa des de temps molt antic Actualment és estès a tots els països temperats Comprèn més de 200 cultivars Vol sòls de verger arenosos o llimosos, i ben drenats És multiplicat per empelt Els préssecs són consumits com a fruita fresca i en conserva i melmelada Fins el 1955 la producció de préssecs als Països Catalans no rompé els motlles tradicionals De plantacions autèntiques només n'hi havia a la regió de Perpinyà, al Riberal de la Tet En anyades bones en produïa 400 000 qm, un 15% de tot l’Estat francès Algunes poblacions del Principat…

Destinat a Perpinyà 1872-80, estudià la flora de la Catalunya del Nord, en particular el gènere Rosa Posteriorment, establert a Tolosa, a partir de la seva jubilació el 1886, collaborà amb Carles Pau i Espanyol

Fou l’autor del projecte del jardí botànic de Perpinyà i més tard professor de botànica a Montpeller 1767-1803 Fou el més destacat dels linneans francesos Herboritzà força per la Catalunya del Nord, principalment pel Conflent i l’Alta Cerdanya i fou un dels primers a posar-ne de relleu la riquesa florística, principalment en la seva obra Illustrationes et observationes botanicae

El conreu és practicat, aproximadament meitat i meitat, en secà i en regadiu Les regions més productores són les de València Almàssera, Meliana, el Puig de Santa Maria i l’Horta en general, Xàtiva Vall d’Albaida, Oriola Baix Segura, Castelló la Plana, Baix Maestrat, Alacant Baix Vinalopó, Alacantí, Lleida Segrià, Noguera, Barcelona Baix Llobregat, Baix Penedès, Tortosa Ribera d’Ebre i Perpinyà Rosselló, que produeix també meló dolç, estimat al mercat francès Els melons valencians gaudeixen d’un prestigi genèric als Països Catalans per la quantitat i la qualitat

Estudià a Tolosa, Perpinyà i Montpeller Es doctorà en ciències el 1942 Fou professor de botànica i de matèria mèdica a la Universitat de Montpeller 1946-75 i inspector principal de farmàcies 1951-59 És autor de nombrosos treballs sobre morfologia i anatomia vegetals, fisiologia, química vegetal, ecologia i fitosociologia, entre els quals destaquen especialment els dedicats al Vallespir, com ara L’homme et la vegetation dans le Haut Vallespir 1935 i Le sol et la végétation dans le Haut Vallespir Pyrénées Orientales 1942 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des…