Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
Universitat de Perpinyà
Institució d’ensenyament superior creada a Perpinyà per iniciativa de Pere III el Cerimoniós el 1350, poc després de la definitiva reincorporació del Regne de Mallorca a la corona catalanoaragonesa.
Fou dotada de tres facultats teologia, dret i arts, amb les mateixes prerrogatives i privilegis que la Universitat de Lleida El 1379 fou confirmada eclesiàsticament per butlla papal de Climent VII, però aquest li suprimí la facultat de teologia i li n'afegí una de medicina, per suplir possiblement la de Montpeller, vila incorporada al regne de França La Universitat depenia bàsicament del bisbe d’Elna Els estatuts foren redactats el 1380, calcats sobre els de la Universitat de Lleida el 1647 hi foren afegits els de Tolosa, fet que accentuà la desvinculació respecte a Montpeller Hi afluïren…
conferència de Perpinyà
Reunió que tingué lloc a Perpinyà el 1415 amb assistència del nou rei Ferran I de Catalunya-Aragó i de Vicent Ferrer, com a rèplica del concili de Constança (1414-18), en la qual Benet XIII es comprometé a entrevistar-se amb l’emperador Segimon.
L’entrevista tingué lloc a Perpinyà i a Narbona a la tardor del mateix 1415 en presència de l’emperador, el rei català i els ambaixadors de Castella, Navarra, Foix, Armanyac i Escòcia Davant l’obstinació de Benet XIII tots decidiren d’abandonar la seva causa si no renunciava abans de setanta-dos dies Vicent Ferrer se separà aleshores d’ell
Junta de Perpinyà
Història
Comitè revolucionari creat a Perpinyà el 1848 per tal d’organitzar un moviment republicà al Principat.
Entre els seus membres figurà Victorià d’Ametller i Vilademunt, que organitzà un alçament a l’Empordà La Junta tenia un comitè a Barcelona un dels membres del qual traí la conspiració, que avortà i homes a les guarnicions de Figueres, la Seu d’Urgell, Lleida i Hostalric El capità general Fernández de Córdoba feu afusellar dos comandants i un tinent implicats, a la Ciutadella 9 d’octubre de 1848
Costums de Perpinyà
Dret català
Conjunt de disposicions de la vila de Perpinyà constituïdes des de l’època comtal, inspirades en el dret feudal, temperat per importants privilegis.
En defecte d’aquestes regia el dret romà en detriment dels Usatges de Barcelona i de la llei gòtica El text és conegut per tres cartularis del s XIV el Liber diversorum privilegiorum redactat vers el 1300, el Llibre verd menor vers el 1312 i el Llibre verd major vers el 1395, que n'ofereix una versió en català Els dos primers 87 articles semblen provenir d’una font manuscrita comuna el tercer 69 articles, d’un altre manuscrit primitiu La primera redacció fou feta entre el 1175 i el 1196 Caiguda la dinastia de Mallorca, els costums foren reconeguts 1344 per Pere III de Catalunya-Aragó, però en…
baronia de Perpinyà
Història
Títol concedit el 1800 al cavaller de Cervera Francesc de Nuix i de Perpinyà (mort vers el 1804), castlà d’Ivorra i de Pujalt, senyor de Calonge de Segarra i de Ferran.
El darrer i quart titular fou el seu besnet Antoni de Nuix i d’Espona , autor de treballs genealògics i històrics relatius a Cervera
tractat de Perpinyà
Història
Conveni signat a Perpinyà el 17 de setembre de 1473 per Pere de Rocabertí, en nom de Joan II de Catalunya-Aragó, i el senyor de Lude, en nom de Lluís XI de França, el qual el signà el 10 de novembre.
Lluís XI hi ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalanoaragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya —ocupats aleshores en part per França— en canvi, però, d’admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200000 escuts, el qual s’obligava a satisfer abans d’un any Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l’any següent
concili de Perpinyà
Assemblea conciliar convocada pel papa Benet XIII al castell reial de Perpinyà el 15 de novembre de 1408, gràcies a l’ajuda de Martí I de Catalunya-Aragó, a causa de l’amenaça del rei francès de mantenir-se neutral si no es decidia ràpidament quin papa —el d’Avinyó o el de Roma— era l’autèntic.
Hi assistiren representants de Castella, de Catalunya-Aragó, de Lorena i de Provença Un mes després acabà proclamant la legitimitat de Benet XIII El desconcert que provocà aquesta precipitada decisió féu que el 1409 es reunís un sínode a Pisa que declarà deposats el papa d’Avinyó, Benet XIII, i el de Roma, Gregori XII, i elegí un nou papa, Alexandre V
Centre Universitari de Perpinyà
Institució d’ensenyament superior, creada el 1971, que aplegà les tres branques universitàries aleshores existents a Perpinyà: l’Institut d’Estudis Jurídics (creat el 1957), el Col·legi Científic Universitari (1958) i el Col·legi Literari Universitari (1963), que depenien de la Universitat de Montpeller.
L’any 1979 passà a ésser Universitat de Perpinyà
premi Vila de Perpinyà
Certamen literari en llengua catalana atorgat des de l’any 1981 a obres literàries o a monografies diverses.
Convocat per la Casa de la Vila de Perpinyà, és adjudicat biennalment la diada de sant Jordi
Estudiantina Catalana de Perpinyà
Música
Orquestra fundada a Perpinyà (1884) per estudiants i llicenciats, presidits per Justí Pepratx (fill), formada principalment per mandolines, guitarres i flautins, amb un total de 25 executants.
El seu repertori era bàsicament de cançons populars catalanes, i actuà a d’altres ciutats del Rosselló i del Llenguadoc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina