Resultats de la cerca

Dels Mediona passà als Durfort, als Calders i als Ferran Gaspar de Ferran i de Calders la vinculà el 1583, i per mort sense fills passà a Elisabet Castellana de Mesquita i de Ferran, muller del primer comte del Castell de Centelles A la mort sense fills de llur filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, passà de nou als Calders, barons de Segur En morir sense fills Ramon Calders-Ferran i Lleu passà a la seva muller Teresa de Marimon i Roger, però li fou posat plet pels Calders, que el perderen 1662 Mitjançant un casament s’arribà a un arranjament familiar Els Calders el 1689 la…

El 1916 fou rehabilitat per la seva neta cinquena Carme de Dalmases i d’Olivart, baronessa de Pierola Ha passat als Fontcuberta

Actuà en 1173-90 al costat d’Alfons I de Catalunya-Aragó El 1187 Berenguer de Guàrdia li féu cessió del castell de Pierola, confirmada el 1190 pel rei en vida seva i de la seva filla Saurina

De la família dels castlans de Mediona, establerta a Mediona, Lavit i altres indrets del Penedès El 1286 el rei li donà la baronia de Pierola El 1274 era ambaixador, per part de l’infant Pere, a França, quan aquell pretenia Navarra El 1285 acompanyà Pere II a Perpinyà, quan pretenia d’apoderar-se de Jaume II de Mallorca, aliat del rei de França Tingué un paper molt destacat en la defensa de Besalú, durant la fracassada invasió a Catalunya de Felip III de França Del 1286 al 1288 fou procurador o lloctinent de Mallorca quan l’infant Alfons ocupà l’illa, a causa de la valença feta…

És esmentada al s XIV

Elegit oïdor militar de la generalitat, provocà un conflicte entre els diputats en intentar d’introduir un nombre elevat de parents a les bosses d’insaculació 1622 Fou regent de la tresoreria de l’administració reial 1629-39 i governador del Principat des del 1639 Per ordre del lloctinent, comte de Santa Coloma, participà en l’incendi punitiu de Santa Coloma de Farners maig del 1640 Poc temps després, a Girona, perdut el control de la revolta, hagué de fugir a Blanes, i abandonà el país després del Corpus de Sang

Fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, també conegut per Pau de Dalmases i Ros, de qui heretà la senyoria de Vilallonga i al qual havia estat atorgat 1685 el privilegi de cavaller Es doctorà en arts i filosofia el 1688 El 1689 comprà la baronia de Pierola El 1692 Carles II li concedí igualment el privilegi de cavaller Féu un viatge per Castella i França, que aprofità per a posar-se en contacte amb els erudits de l’època a la biblioteca de l’arquebisbe de Rouen descobrí la segona part de la crònica de Pujades Reuní una notable biblioteca a la seva casa del carrer de Montcada des del…

Mort el seu pare prematurament, Udalard, menor d’edat, estigué uns quants anys sota la tutela del seu oncle, Guislabert, que emprà el títol vescomtal i que des del 1034 fou bisbe de Barcelona Oncle i nebot participaren en la primera fase 1041-44 de la revolta que en 1041-44 i 1049-58 enfrontà la família vescomtal barcelonina i els Santmartí, comandats per llur cosí Mir Geribert, contra el comte Ramon Berenguer I Udalard II i Guislabert encapçalaren a Barcelona un partit hostil al comte, i llurs partidaris apedregaren el palau comtal des dels pròxims palaus vescomtal i bisbal…

Muller el 993 o poc abans del comte Ramon Borrell I de Barcelona Dona de molta personalitat i de dots de govern, gaudí d’un gran prestigi ajudà el seu marit en la reconstrucció del país, devastat per les incursions d’Almansor i del seu fill l’acompanyà a l’expedició militar a l’Ebre i al Segre 1015 i l’any següent a Saragossa a la cort d’al-Muṅḏir I Influí en la designació del seu germà Pere com a bisbe de Girona 1010 i en l’enlairament de l’abat Oliba a la seu de Vic com a bisbe coadjutor 1017 Vídua, governà com a tutora durant la minoritat del seu fill Berenguer Ramon I de Barcelona , fins…

La revolta s’insereix en el conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII directament enfrontades amb el procés de cristallització de l’estat monàrquic absolutista i amb el règim senyorial sobre el qual es basava aquest estat El conflicte esclatà a partir d’una crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat generalitat i Consell de Cent i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les pretensions fiscals que aquesta esgrimia La política imperial que els Àustria mantenien a Europa imposava enormes despeses a les finances de Felip IV…