Resultats de la cerca

Fill d’un pintor decorador, exercí d’escenògraf almenys fins el 1883 Afeccionat a la història, s’especialitzà en l’estudi erudit i curiós de monuments i personatges catalans Fou bibliotecari del Centre Excursionista de Catalunya i collaborà en publicacions culturals com la “Illustració Catalana”, “Revista de Catalunya” i “La Veu de Catalunya” Publicà nombrosos treballs, entre els quals Record de l’exposició de documents gràfics de coses desaparegudes de Barcelona al segle XIX 1901, Des del terrat de l’església del Pi 1913 i Datos para la historia del esgrafiado en Barcelona 1913

Afeccionat a la història, s’especialitzà en l’estudi erudit i curiós de monuments, institucions, llegendes i personatges catalans Fou redactor del setmanari La Veu de Catalunya i collaborà en moltes publicacions culturals de l’època Revista de Catalunya , “Joventut” i “Catalunya Artística”, entre d’altres Publicà nombrosos treballs sobre la seva ciutat, entre els quals hi ha Des del terrat de l’església del Pi 1913 i Estudi dels esgrafiats de Barcelona 1913 Guanyà dos premis extraordinaris, també per estudis històrics, als Jocs Florals de Barcelona, i el 1888 presentà a concurs, en el marc…

Ramon Pichot i Gironès , pintor, i la cantatriu Maria Pichot i Gironès tingueren tres germans artistes Josep Pichot i Gironès , dissenyador de jardins, que realitzà el parc de Figueres, Lluís Pichot i Gironès , violinista, i Ricard Pichot i Gironès , violoncellista Fills d’aquest són els pintors Ramon Pichot i Soler i Antoni Pichot i Soler Signaren sovint amb la grafia Pitxot

Fill de Ricard Pichot i Gironès , el 1946 la seva família s’establí a Sant Sebastià, on fou deixeble de Juan Núñez Fernández El 1964 s’installà a Cadaqués, on residí des d’aleshores Partí d’un postimpressionisme, però aviat canvià radicalment el seu estil i es dedicà a pintar composicions, allegories i éssers antropomorfs inspirats en el paisatge rocós del cap de Creus, influenciat pel surrealisme i per determinats corrents del barroc Exposà a Sant Sebastià, Bilbao, Lisboa, Madrid, París i Barcelona Des de mitjan anys seixanta una part important de la seva obra és exposada al Centro…

Dedicat a l’art gairebé des d’infant, es formà a Barcelona i a París Integrat en la Colla del Safrà , fou amic de joventut d’Eduard Marquina — que esdevingué cunyat seu — i de Luis de Zulueta Malgrat la diferència d’edat, s’integrà al grup de Rusiñol i Casas i fou un dels entronitzadors dels Grecos a Sitges 1894 Participà en les exposicions de Belles Arts de Barcelona 1894, 1896, 1898 El 1895 exposà, amb Casas, a can Parés, on participà sovint a les exposicions de Belles Arts que s’organitzaven anualment El 1898 participà al Salon National de París Illustrà els Fulls de la vida 1898 de…

Republicà i de formació universitària, donà suport des de La Publicidad a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d' El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, etc— Assidu dels Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del s XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple Modernisme…

Republicà i de formació universitària, donà suport des de “La Publicidad” a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d’ El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, entre d’altres— Assidu d’Els Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del s XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple…

Llicenciat en ciències econòmiques Treballà com a redactor econòmic al diari Cinco Días  i, des del 1983, exercí el periodisme a l’ Avui Des del 1990 és redactor de la secció de societat de La Vanguardia Ha publicat, entre d’altres, Artapalo ETA després de Txomin 1988, amb Antoni Batista, La gran conspiració crònica de l’Assemblea de Catalunya 1991, amb Antoni Batista, L’Alt Empordà 1992 i  Què pensa Gabriel Ferraté 2005 Interessat en la figura de Salvador Dalí des d’una entrevista que li feu en la dècada del 1980, és considerat un dels millors especialistes de l’obra de l’artista Ha estat …