Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Isidor Planes
Cronologia
Història
Cronista.
Doctor en teologia Sacerdot, fou mestre de cerimònies i penitencier del Collegi de Corpus Christi de València Deixà dues relacions de fets esdevinguts a la ciutat i Regne de València, una de mitjan s XVII al 1727 Repertorio de varias y raras cosas i una altra del 1705 al 1729 Sucesos fatales
baronia de Planes
Història
Jurisdicció senyorial, centrada al castell homònim i de la qual formen part els llocs d’Almudaina, Benialfaquí, Benicapsell, Catamarruc, Llombo i Margarida.
Pertangué als Fenollar, que el 1593 la cediren al rei La corona la vengué el 1594 a Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda Dels Cárdenas passà als Lancaster, ducs de d’Aveiro, i als Ponce de León, ducs d’Arcos, que el 1769 la vengueren al general Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles, baró de Patraix, a qui, el mateix any, fou reconeguda com a títol del regne Passà als Savador i als Gómez de Barreda, comtes d’Obedos
baronia de les Planes
© Emili Pujol - Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar
Història
Jurisdicció senyorial centrada a la casa forta del mateix nom que comprenia els antics llocs de les Planes i de Pertegàs (Sant Celoni, Vallès Oriental).
El terme, configurat com a quadra al llarg del segle XI, consta ja documentat com a baronia vers el 1259 en plets de Tomàs de Goscons contra els Gualba i Monclús primer i els Cabrera posteriorment Al final del segle XIII passà als Arquer de Goscons, fins al començament del XIX
quadra de les Planes
Història
Antiga jurisdicció senyorial centrada a la força de les Planes, dins de l’actual terme municipal de Sant Celoni (Vallès Oriental).
Les Planes consta documentalment ja a l’inici del segle X com un alou del monestir de Sant Cugat , que al 1038 passà a ser confirmat com una demarcació independent sota el domini del llinatge dels Goscons Comprenia, a part de la força i uns quants masos, uns molins fariners que proporcionaven unes rendes molt preuades, motiu de constants disputes i plets amb la poderosa nissaga dels Monclús L’any 1392 encara hi ha constància documental que els Arquer de Goscons mantenien drets i rendes sobre aquestes terres, pels plets i els enfrontaments amb els Cabrera de Montpalau
Jaume Planes i Bernat
Arqueologia
Història
Antiquari i arqueòleg.
Pioner de l’arqueologia mallorquina del s XIX, informà Hübner i Cartailhac per a llurs treballs sobre inscripcions llatines i prehistòria balear Gràcies a excavacions i adquisicions reuní una important collecció d’objectes prehistòrics, que avui es troba dins el fons de la secció balear del Museu Arqueològic de Barcelona Fou membre fundador de la Societat Arqueològica Lulliana
baronia del Pujol de Planès
Història
Títol concedit el 1901 a Maria del Consol de Grassot i Cibat, filla del senyor del Pujol de Planès.
Única titular
Francesc Dionís de Vives i Planes
Història
Militar
Militar.
Es distingí en la guerra del Francès Més tard fou capità general de Cuba, i el 1833 li fou concedit el títol de comte de Cuba i fou nomenat capità general de València 1833-34 Fou ajudant del general Joan Prim quan aquest abandonà l’expedició de Mèxic 1862, el denuncià a Isabel II, però la reina no en féu cas
Joan Andrés i Morell
Història
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Estudià al collegi de nobles que els jesuïtes tenien a la ciutat de València, i entrà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València, on estudià teologia 1759-63 Com tots els valencians de l’època, des del pare Vicent Tosca, fou més inclinat a les ciències que no pas a la metafísica, i menys a l’escolàstica, i alternà el castellà i el llatí com a…
Camps Catalàunics
Història
Planes de Xampanya que habitaven els catalàunics.
El 451 hi fou derrotat al Camp Mauríac Àtila per les forces aliades dels romans, visigots, francs i burgundis comandades pel general romà Aeci i el rei visigot Teodoric
Charles d’Espagnac
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar d’origen llenguadocià.
Fill del marquès d’Espanha, Henri d’Espagnac Comte d’Espanya i capità general de Catalunya 1827-32 Cabaler d’una família de la petita noblesa, arran de la Revolució Francesa passà amb els seus pares a Anglaterra i, més tard, a Mallorca 1792, on el 1801 es casà amb Dionísia Rossinyol de Defla i Comelles Lluità al servei dels Borbó d’Espanya a la guerra Gran i a la del Francès Unit a la reacció absolutista de Ferran VII, fou governador de Tarragona el 1815, es castellanitzà el nom el 1817 Carlos de España i el 1819 fou creat comte d’Espanya S'exilià durant el Trienni Liberal i fou…