Resultats de la cerca

Fill del marcgravi Frederic I de Brandenburg-Ansbach-Kulmbach Es convertí a la Reforma protestant i, aconsellat per Luter, secularitzà Prússia i la convertí en un ducat hereditari, sota la sobirania de Polònia 1525 El 1544 fundà la Universitat de Königsberg Prússia Oriental

Fill d’Ahmet I, accedí al soldanat en haver estat declarat incompetent el seu oncle Mustafà I 1617-18 Havent fracassat en l’expedició contra Polònia, fou substituït novament pel seu oncle, i fou assassinat en el curs d’una revolta dels geníssers

Fill i successor d’Udalric I Ocupà Polònia 1038-41, però les pressions de l’emperador romanogermànic Enric III l’obligaren a abandonar-la i s’emportà el cos de sant Adalbert El 1054 establí la successió a favor del representant de més edat dels premíslides

Segon príncep de Conti Nebot de Lluís II de Borbó-Condé A partir del 1690 combaté als Països Baixos El 1697 hagué de renunciar a la corona de Polònia davant la candidatura d’August II Posteriorment fou nomenat governador del Llenguadoc i comandant en cap a Flandes

D’ideologia democratacristiana 1945, evolucionà més tard cap al socialisme Com a ministre d’afers estrangers de la República Democràtica Alemanya signà el tractat de Frankfurt 1951, que establia les fronteres entre aquest estat i Polònia El 1953 fou destituït, acusat de collaborar amb les potències occidentals

Al servei de Polònia, lluità contra els cavallers teutònics Guanyat a les idees de Jan Hus, organitzà a Tabor les tropes hussites 1419, dirigí la lluita per les llibertats txeques i, malgrat haver quedat cec, aconseguí sorolloses victòries contra les tropes imperials Morí víctima de la pesta

Fou canceller 1753-92 sota els regnats de Maria Teresa, Josep II i Leopold II, en l’època més brillant de la casa d’Àustria Intentà, endebades, de recuperar Silèsia, i participà en el primer repartiment de Polònia 1772 En política interior fou un representant típic del despotisme illustrat

General 1813, participà en les campanyes contra França i rebé el comandament de l’exèrcit en la guerra contra Pèrsia 1827 i contra Turquia 1829 Dirigí la repressió contra la revolta polonesa, fou nomenat governador de Polònia i príncep de Varsòvia 1832 i posteriorment vencé els patriotes hongaresos 1849

Fill natural i successor d’Esteve IV Féu costat al voivoda de Transsilvània contra l’emperador Ferran I Desitjós d’ampliar els seus dominis, topà amb Polònia, que el derrotà 1531 Enemistat amb els turcs, s’hagué d’exiliar 1538 El 1541 recuperà el poder, però com a tributari de Turquia

Participà en la revolució polonesa del 1830, dirigí la revolta polonesa a Posnània el 1848 i prengué part en la de Baden 1849 Cap de la insurrecció del 1863, fou derrotat a Radziejów i es retirà a París Escriví una història de la revolució de Polònia en quatre volums 1836-38