Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
poll dels llibres
Lek Khauv (CC BY-NC)
Entomologia
Insecte psocòpter, de la família dels trògids, d’uns 3-4 mm de longitud, amb antenes molt desenvolupades, tòrax petit i sense ales i abdomen gran, que viu entre els llibres, herbaris, etc, i es nodreix de la goma amb què són enganxats els fulls i dels fongs que hi viuen.
bolet de poll
Walt Sturgeon (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet de soca, de la família de les poliporàcies, en forma de mènsula, generalment coberta de molsa, porus groguencs, carn suberosa i de color blanc brut, que viu sobre troncs de pollancres, a vegades molt amunt.
poll de mar
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Carcinologia
Crustaci peracàride marí de l’ordre dels isòpodes, de la família dels cimotòids, de 3 cm, que és de color bru negrenc i viu paràsit extern dels peixos.
Té el cos aplanat i segmentat, i l’últim parell de potes abdominals fan d’apèndix caudal bifurcat
poll dels polls
Juan Cruzado Cortés (CC BY-SA)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels mal·lòfags, de la família dels menopònids, d’uns 4-5 mm de longitud, antenes curtes, aparell bucal mastegador i abdomen el·líptic.
Parasita les gallines i es nodreix de plomes i de descamacions de la pell
Joan Poll Puig
Esquí
Excursionisme
Esquiador i excursionista.
Membre del Centre Excursionista de Catalunya Participà en els Jocs Olímpics de Saint Moritz 1948, en les proves d’eslàlom gegant i descens Fabricà una marca d’esquís que duien el seu nom
Bernat Joan Poll
Història del dret
Jurisconsult.
Doctor en drets Regent de la cancelleria del regne de Mallorca i conseller de Felip II Arran de la creació de l’audiència a Mallorca per la pragmàtica reial del 1571 escriví un manual sobre el funcionament d’aquesta i sobre la forma i manera de procedir-hi Noves ordinacions, stils i pràctica, publicat el 1576 per manament del lloctinent Miquel de Montcada
el Mas del Poll
Caseria
Caseria del municipi de Llíria (Camp de Túria), a l’extrem septentrional del terme.
quitó
WoRMS for SMEBD (CC BY-NC-SA)
Malacologia
Mol·lusc poliplacòfor de la família dels quitònids d’1 a 10 cm de longitud, relacionat filogenèticament amb els anèl·lids, de cos ovalat i sense sac visceral, amb closca dorsal de vuit plaques imbricades en posició diagonal, aparell digestiu en línia recta, cap sense ulls ni tentacles i amb el peu com el dels gastròpodes.
És marí i habita sobre roques calcàries litorals, a poca profunditat, on s’alimenta d’algues Les seves larves són trocòfores És comú a les costes dels Països Catalans