Resultats de la cerca
Es mostren 231 resultats
patí de vela
© Fototeca.cat
Transports
Patí proveït d’una vela, en substitució de la pagaia doble com a sistema de propulsió, que fou ideat a Barcelona o a Badalona pels volts de l’any 1928.
El patí de vela, desproveït de timó, és governat pel cos del tripulant en canviar de posició El seu pes és inferior a 100 kg i les seves característiques, reglamentades pels clubs nàutics barcelonins el 1943, són 5,50 m d’eslora i 6,50 d’alçada del pal, arborat a 4,50 m de la popa, damunt els travessers, el qual aparella una vela de ganivet sense botavara, de caients de proa i de popa de 6,10 m i de gràtil de l’escota de 3,60 m
carraca
Transports
Vaixell de gran tonatge, ja al s. XIII, destinat a la càrrega i al transport de tropes.
Era rodó i només navegava a vela Més tard fou proveït d’artilleria De popa quadrada, tenia coberta i castell, amb castellets a proa i a popa El pal major era més alt que el trinquet, i aquest, més alt que el de mitjana Les veles dels pals major i trinquet eren quadres, i la del de mitjana, llatina Els pals tenien cofes La seva capacitat, als s XIV i XV, oscillava entre les 200 i les 600 tones als s XVI-XVII els holandesos en construïren de 2 000 tones per al tràfic amb les Índies Orientals
pal
Transports
Cadascun dels arbres de fusta, de ferro o d’acer, fets d’una peça o de diverses peces unides pels extrems, l’una a continuació de l’altra, que, disposats perpendicularment, o amb poca obliqüitat, a la quilla d’una embarcació, serveixen per a sostenir les vergues, els pics, les botavares i d’altres elements propis per a la maniobra de les veles, per a moure la càrrega o per a suportar les antenes de ràdio, hissar banderes, sostenir senyals, establir llocs d’observació, etc.
En els velers en què els pals de fusta consten de més d’una peça, és anomenada pal mascle la més baixa, fixada a la sobrequilla, a la qual són fixats els mastelers anomenats també pals femelles , generalment en nombre d’un o dos Els pals construïts amb tub metàllic solen esser d’una o de dues peces En els velers antics, que són generalment de tres pals, ultra els bauprès , tot i que n'hi hagué fins de sis i de set pals, eren anomenats, de proa a popa, palde…
místic
Transports
Embarcació de dos o tres pals, de buc semblant al xabec, usada antigament a la Mediterrània.
A proa portava un botaló i a popa una botafora, i arborava veles místiques
alteració
Transports
Variació de l’assentament d’un vaixell com a conseqüència d’haver carregat o traslladat un pes.
És positiva quan ha incrementat el calat de popa, i negativa en el cas contrari
avarada
Transports
Maniobra de llençar a l’aigua una embarcació fent-la lliscar per l’escar de construcció quan els treballs de bastir-la han arribat a un grau judicat convenient.
Hom pot avarar un vaixelll fent-lo davallar de popa, que és el mètode més difós, o de costat
balancel·la
Transports
Embarcació d’origen napolità, d’un pal o de dos, usada com a barca de pesca o de cabotatge.
Pot ésser propulsada amb rem o amb vela aparellant veles llatines Té la popa i la proa molt fines
llagut
Transports
Embarcació utilitzada a l’Ebre per al transport de càrrega, d’un arqueig entre 15 i 30 tones.
És oberta, amb un petit pont a proa i un altre a popa, i és moguda amb rems i vela
rampa d’amaratge
Transports
Gran matalàs de goma i lona ideat cap al 1920 per l’alemany Mein per a evitar que els vaixells que transportaven hidroavions haguessin de parar-se per recollir-los una vegada havien amarat.
La rampa era remolcada per popa l’hidroavió hi pujava pels propis mitjans, i era hissat, tot seguit, a bord del vaixell
Ion Agîrbiceanu
Literatura
Escriptor romanès.
En les seves novelles costumistes descriu el camp de Transsilvània Arhanghelii 1914, la més celebrada, Popa Man 1920, Legea minţii ‘La llei espiritual’, 1927, etc