Resultats de la cerca

Format a Belles Arts i a l’acadèmia Baixas de Barcelona Hom li premià l’escultura Dona asseguda a l’Exposició de Primavera de Barcelona el 1933 Amplià estudis de pintura a l’acadèmia Julian, de París des del 1935 Exposà sovint a Barcelona, on fou professor de modelatge i buidatge a l’Escola de Belles Arts des del 1942

El 1596 contractà un retaule per a la confraria del Roser, de Premià de Mar, i dos anys més tard, en collaboració amb Bernat Muntaner, esculpí les gàrgoles del pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a Barcelona El 1611 treballà en uns capitells de marbre de l’altar major de la seu de Barcelona, i l’any següent intervingué en l’obra, desapareguda, de la creu del portal de Mar

Autor del retaule de Tots Sants de la catedral de Barcelona 1488 en part al Museu de la Catedral i del de Sant Pere de Premià de Dalt 1487 destruït el 1936, és especialment conegut pel timpà de fusta de la Pietat , a la portalada d’aquesta advocació del claustre de la seu barcelonina, donat pel canonge Berenguer Vila Associat amb Joan Frederic de Cassel, amb qui collaborà en la realització dels pinacles del cor de la catedral des del 1483, és un representant destacat del gòtic alemany a Barcelona Es coneix també pel nom catalanitzat de Miquel Lluc

Estudià escultura a Llotja, i després a París, a l’École Impériale i a l’École de Beaux-Arts Pensionat a Madrid 1859, es decantà per la pintura Professor a l’escola de belles arts de Cadis 1864-66, el 1866 fou nomenat professor de l’Escuela Superior de Pintura de Madrid El 1867 l’Academia de San Fernando premià la seva pintura Mare de Déu de les Victòries , que el govern lliurà a l’església de Tetuan La pintura religiosa, d’un Romanticisme evolucionat, ocupà una gran part de la seva producciò També conreà els temes històrics, però els retrats són la seva obra més important per la…

Josep Moretó mort el 1672 treballà entre el 1619 i el 1672 fou nomenat mestre major de la seu de Vic 1663 contractà el campanar de l’església de Sant Domènec 1663 i inicià les obres de la Pietat, de la qual projectà la façana 1664 En morir, sense descendència, continuaren la tradició els seus nebots, fills del germà menor, Isidre Moretó 1619-72, contractista, i d’Helena Pujol Josep Moretó i Pujol Vic 1654 — 1694, autor de la capella de Sant Bernat Calvó, a la seu vigatana 1673, i de l’església de la Pietat, i Joan Francesc Moretó i Pujol Vic 1656 — 1714 imaginaire i tallista, que figura, a 22…