Resultats de la cerca

Jaume I incorporà aquest lloc al regne de València en la seva creació, però poc després retornà a Aragó

És el principal port de l’estat, des del qual exporta fruita, tabac i oli Té indústria alimentària i mecànica Formà part de l’imperi d’Orient dominada després pels búlgars, retornà als bizantins el 1042 El 1082 els normands se n'empararen, però el 1085 retornà a Bizanci El 1205 esdevingué domini dels venecians Més tard l’ocuparen els Comnè, i el 1265 passà, com a dot d’Helena Comnè, al rei Manfred de Sicília Del 1272 al 1368 fou capital d’un teòric regne d’Albània, la titularitat del qual s’arrogà Carles I de Nàpols Conquerida el 1368 pels capitosts albanesos Jordi…

Hi passa el canal de Llar , que pren l’aigua de la Tet a Montlluís, a la qual retorna poc abans de Canavelles

En morir 1399 el seu besnet Nicolau de Peralta, retornà a la corona Fou concedida de nou 1408 a l’almirall Jaume de Prades i la seva filla, Violant, l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica

La senyoria, creada el 1244 per Jaume I, canvià sovint de posseïdor fins a ésser adquirida, al començament del s XVII, per la casa ducal castellana d’El Infantado com a conseqüència d’un llarg plet, sentenciat el 1804, la baronia retornà a la corona el 1837

Aquest castell fou donat el 1189 per Alfons I de Catalunya-Aragó als templers, que l’havien conquerit recuperat per les forces islàmiques, fou expugnat a la campanya de Jaume I, que el lliurà als calatravers el 1280 retornà a mans dels templers El 1316, finalment, esdevingué possessió del nou orde de Montesa

Pertangué als Burguès Fou comprada per Gregori de Burguès i de Safortesa mort vers el 1425, i passà per enllaç 1441 als Mataplana, però retornà als Burguès vers el 1502, dels quals passà per matrimoni 1556 als Pacs, barons de Bunyolí, als Boixadors 1576, comtes de Savallà, i als Dameto 1801, marquesos de Bellpuig

La capital és Karlskrona El territori fou cedit per Suècia a Dinamarca al s XI i l’any 1658, per la pau de Roskilde, retornà a Suècia A causa de la seva antiga pertinença i de la seva proximitat a Dinamarca, s’hi parla un dialecte més proper al danès que no pas al suec

Fou sufragània de la parròquia de Santa Justa i Santa Quitèria, de Lliçà d’Amunt, i de Santa Eulàlia de Ronçana Existia ja el 1188, i fou destruïda pels terratrèmols del 1425 i refeta poc després Fou restaurada el 1970 i hom li retornà les perdudes característiques romàniques És dita també Sant Cristòfol de les Tempestes

Existia ja el 1044 La seva església romànica, al s XII, es troba avui dia en ruïnes Era servida per sacerdots de la comunitat de Sant Pere de Ripoll, i el 1592 fou unida a Sant Julià de Saltor Tingué un quant temps d’independència al s XVII, que s’accentuà el seu caràcter de santuari marià, però aviat retornà a la seva subjecció a Saltor