Resultats de la cerca

Inspirat en la lingüística de Saussure i Bloomfield, fou el fundador de la revista “Théâtre Populaire”, impulsor del moviment de la “nova crítica” i director d’estudis de l’École Pratique des Hautes Études La seva obra va des d’una reflexió sobre la condició històrica del llenguatge literari Le degré zéro de l’écriture , 1953 i la temptativa de constituir una semiologia de la moda Système de la mode , 1967 fins a demostrar la pluralitat significativa d’un text literari i la sobrevaloració del “text” en lloc del “signe” S/Z , 1970 Sade, Fourier, Loyola , 1971 Le plaisir du texte , 1973, etc…

Estudià a l’Escola de Cinematografia de Munic i el seu film de graduació, Das Arche Noah Prinzip ‘El principi de l’Arca de Noè’ aconseguí un gran èxit i fou seleccionat al Festival de Berlín del 1985 Aquest mateix any fundà la productora Centropolis i posteriorment rodà, sempre en anglès, Joey 1985, Hollywood-Monster 1987 i Moon 44 1990 Amb Universal Soldier 1992 debutà a Hollywood, i posteriorment dirigí Stargate 1994, Independence Day 1996, premiat com a millor director per l’Acadèmia Cinematogràfica de Ciència-Ficció, Fantasia i Terror dels EUA i un dels grans èxits de la ciència-ficció de…

Format a l’escola de ball de l’Opéra National de Paris, deixà el ballet d’aquesta institució, al qual s’havia incorporat el 1940, per a treballar amb Jeanine Charrat L’any 1945 estrenà Les forains , amb música d’Henri Sauguet L’èxit assolit l’empenyé a fundar els Ballets des Champs Élysées 1945, que dissolgué el 1948 per a crear els Ballets de Paris, amb els quals donà a conèixer la ballarina Zizi Jeanmarie  1949, amb la qual es casà el 1954 Altres coreografies notables foren les de Cyrano de Bergerac 1959, Notre-Dame de Paris 1965, L’Arlésienne 1974 i Coppélia 1975 L’any 1954 feu la…

Fou president de l’Académie Goncourt des del 1955 Les seves primeres obres, Croix de Bois i Le Cabaret de la Belle Femme , són testimoniatges sobre la Primera Guerra Mundial Els seus records d’artista de Montmartre es reflecteixen a Le Château des Brouillards 1932, Quand j'étais Montmartrois 1936, Au Beau temps de la Butte 1963, À bas l’argent 1965

Estudià composició i violí a la Schola Cantorum i composició amb M Ravel El 1947 esdevingué vicepresident de la secció francesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània i el 1949 fou associat del Consell Musical de la UNESCO Des del 1947 fou professor d’estètica i cultura musical al Conservatori de París Guanyà una àmplia reputació a través d’un programa radiofònic que difonia i popularitzava la música clàssica, i del qual posteriorment es feu un llibre Dirigí L’Histoire de la Musique per a l’Encyclopédie de la Pléiade 1960-63 i exercí la crítica musical en les revistes "L’…

Afectat de ceguesa a dos anys d’edat, es traslladà a Nova York, on fou descobert per Ch Mingus, amb el qual collaborà sovint Prosseguí una carrera independent, enregistrant i actuant amb petits grups, generalment dirigits per ell mateix És considerat un dels músics més creatius i originals del jazz modern per la seva inventiva extraordinària, que conjugava amb un gran sentit del blues És notable, així mateix, la seva utilització de variants poc usuals dels saxòfons soprano — manzello — i tenor — stritch —, i també de flautes, xiulets i una sirena, i l’habilitat per a tocar alhora més d’un d’…

Fou alumne d’André Navarra violoncel, Jean Hubeau i Joseph Calvet música de cambra al Conservatori de París, on obtingué els diplomes corresponents els anys 1965 i 1966 El 1968 fundà, amb el violinista Jean-Pierre Wallez, l’Ensemble Instrumental de França Formà part de l’orquestra de l’Òpera de París des del 1969 i, posteriorment, de l’Orquestra Nacional de França, de la qual fou violoncel solista 1978-87 Des del 1988 és professor de violoncel del Conservatori de París Ha estat un destacat intèrpret de música de cambra, membre del Quartet Via Nova 1971-78 i del Nou Trio Pasquier Jean-Pierre…

Els seus textos sobre música recollits en L’obvi i l’obtús ocupen una petita part de la seva obra Això no obstant, la singularitat del seu pensament els converteix en tota una teoria musicològica o, potser, antimusicològica Es tracta d’un pensament transversal que incorpora elements de la filosofia, l’antropologia, la crítica, la psicoanàlisi, etc Barthes situa el lector davant d’un aspecte del signe musical poc investigat per la musicologia, que anomena, seguint les teories del lingüista E Benvéniste, "la significància", dimensió del signe que s’escapa de l’ordre de la significació sentit o…