Resultats de la cerca

La nova església de Sant Romà, es començà a bastir l’any 1951, sota la direcció de J MPericas, a l’indret on hi havia els xalets dels enginyers i algunes cases de dirigents de les obres

Originàriament era una vila rural que donava nom a la vall de Sau 917 a 952 de l’antic terme de Cornil A partir del 970 tot el terme es diu ja Sau, i hi apareixen les fortaleses de la roca de Sau , probable successora de l’antic castell Cornil, i la de Cascabons El terme fou dels Cabrera del 1247 al 1572, bé que hi exercien el domini els cavallers cognomenats de Sau i després els Savassona, que n'esdevingueren els senyors directes des del s XV La parròquia i el lloc de Sant Romà de Sau consten des del 1062, que fou consagrada l’església que es troba avui sota el pantà de Sau i que fou…

Al s XI era conegut per palau , o torre, comtal de Vic , o, més sovint, per castell de Vic Vers el 1088 fou cedit als Montcada amb un petit territori al voltant, on es formà la partida de Montcada de la ciutat Era guardat per castlans i batlles dels Montcada, i es constituí centre de l’administració de llurs béns El 1356 el seu domini suprem, que competia al rei, fou cedit al vescomte Bernat III de Cabrera, fet que motivà l’oposició dels bisbes i l’inici d’una època de segrests i tibantors que marcaren la història de Vic fins el 1448 Aquest any els consellers de Vic el compraren als Foix,…

Situació i presentació Comprèn la major part de l’antiga demarcació de Sau, a la vall del Ter, que completava l’antic municipi de Querós, agregat a mitjan segle XIX al terme de Sant Hilari Sacalm Situat a llevant de la comarca, en terres de les Guilleries dins l’espai natural de Savassona, limita al N amb Tavertet, a l’E amb Rupit i Pruit i Sant Hilari Sacalm aquest darrer de la Selva, al S amb Espinelves, al SW amb Sant Sadurní d’Osormort i a l’W amb Tavèrnoles i les Masies de Roda El municipi té dos sectors ben diferenciats el que s’aboca a la vall del Ter, on es trobava l’antic poble de…

L’edifici N’han perdurat poques restes Destaca, però, una torre de planta quadrada, situada a l’angle nord-oest, que conserva una volta de canó i té una alçària d’uns 7 m Un fossat, excavat a la roca, de 5 m d’amplada la separa del pla del castell Ha estat datada dels segles X i XI encara que també s’ha dit que podria ser d’origen romà, a causa sobretot de la seva textura, i per la seva situació prop de les restes d’una via romana que unia Barcelona amb la Plana de Vic De fet, a les excavacions es va trobar ceràmica medieval, però també romana i ibèrica La història El senyoriu feudal del…

És molt freqüentada per banyistes