Resultats de la cerca

Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní Treballà com a escenògraf i figurinista també creà grups de dansaires i cantaires sobretot a Vilabella Alt Camp, on fundà un esbart, així com el Museu del Camp S'inicià en la poesia amb Poemes d’Adam 1967 Bon coneixedor de la literatura grega, publicà nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs, aplegades en cinc volums sota el nom de Variacions sobre mites grecs 1977-95, a més de Rumb a Paititi i altres peces 1983 i Teatre 1988 Els reculls Peces breus 1981-82, Peces mínimes 1990 i Peces mínimes II 1995 prescindeixen d’…

Ingressà al seminari diocesà de l’Assumpció per iniciar la formació sacerdotal El 1981 fou ordenat prevere per Ricard M Carles i Gordó, aleshores bisbe de Tortosa Fou director espiritual del Seminari Diocesà i delegat diocesà de la Pastoral Vocacional abans d’accedir al ministeri episcopalment El juny del 2003 fou nomenat bisbe de Vic pel papa Joan Pau II L’agost del 2021, amb la renúncia al càrrec del bisbe Xavier Novell, fou designat administrador apostòlic de la diòcesi de Solsona

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, es vinculà des dels anys seixanta al món del llibre a través d’Edicions 62, editorial de la qual fou assessor financer 1971, gerent 1972 i conseller delegat 1987 Tingué també càrrecs directius a les editorials Planeta i Océano Cofundador i primer president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana 1978-82, delegat a Catalunya del Centro Español de Derechos Reprográficos CEDRO 2000-08, del 1996 al 2011 fou president del consell d’administració del Teatre Nacional de Catalunya En l’àmbit esportiu destacà com a atleta del Club Natació…

Existia ja el 844, quan fou confirmada la nova possessió al monestir de Sant Pere d’Albanyà El 869 ja pertanyia al monestir de Santa Maria d’Arles Vallespir i tenia la categoria de cella o petita propietat monàstica, regida per monjos el 881 Del segle XIII en endavant fou una parròquia del bisbat de Girona, però en percebia el delme el monestir d’Arles El 1360 tenia també com a titular sant Tiburci

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal Estudià musicologia i organologia amb Higini Anglès, Josep Maria Lamaña i Josep Maria Llorens Es perfeccionà com a intèrpret amb Kees Otten, Frans Brüggen i Gustav Leonhardt al Conservatori d’Amsterdam Amplià coneixements al Conservatori de Colònia, a la Universitat de Columbia i als seminaris impartits per Moeck Velag, a Celle Alemanya Aquest procés formatiu el dugué a especialitzar-se en l’estudi, la recerca i la interpretació de la música antiga amb criteris històrics La seva activitat com a solista l’ha portat a participar en concerts…

Corresponia a l’antiga ciutat romana de Pollentia, les ruïnes de la qual es troben a continuació del teatre

La nova església de Sant Romà, es començà a bastir l’any 1951, sota la direcció de J MPericas, a l’indret on hi havia els xalets dels enginyers i algunes cases de dirigents de les obres

Sembla que fou procurador del seu orde a Roma, visitador i vicari del provincial de Tolosa Llenguadoc Residí molt de temps a Occitània, en diversos convents El 1600 abjurà públicament el catolicisme a l’església de Brageirac Bergerac, es casà i, probablement, acabà els seus dies a València, des d’on escriví una carta a la seva muller, refugiada a Anglaterra, carta que, traduïda del francès, fou publicada a Londres el 1603