Resultats de la cerca

Residí a Sabadell i entrà a treballar al taller del pilot Joan Sobrepera Al juny del 1960 guanyà la primera cursa que disputava, el II Motocròs Ciutat de Sabadell El 1961 guanyà proves de velocitat i fitxà per Bultaco El 1962 guanyà la primera cursa internacional al circuit de Snetterton Anglaterra i també guanyà a Mòdena 1962, Albi, Pau i Sanremo 1964 i arribà a sumar vint-i-dues victòries internacionals Guanyà els Campionats d’Espanya de 125 cc 1962, 1964, 175 cc 1964 i 250 cc 1964 Morí en un accident durant el II Trofeu Brisamar Hi ha un monument a Sabadell…

El 1985 començà a competir en el Club BMX Sant Andreu Entre el 1988 i el 1993 assolí cinc Campionats d’Espanya i diverses edicions de la Copa Generalitat i el Campionat de Catalunya de bicicròs S’especialitzà en descens 1994-97 i guanyà l’Obert d’Espanya i el Campionat d’Espanya de dual eslàlom, i disputà el Campionat d’Europa i la Copa del Món Posteriorment fou pilot d’enduro 1998-2008 i es proclamà dos cops campió de Catalunya

Conegut com el Loco , guanyà tres Campionats d’Espanya i cinc de Catalunya de motocròs, i fou campió del Nacional Bradol Posteriorment es dedicà al món dels salts FX i MX extrem, en què guanyà cinc Campionats d’Espanya FMX 2005-09 i cinc Copes Burn Guanyà l’FMX Internacional Freestyle disputat al Palau Sant Jordi de Barcelona L’any 2009 fitxà per l’equip KTM i quedà segon en el Campionat Europeu d’FMX Aconseguí la tercera posició al Campionat del Món 2010, 2011 Assolí el rècord Guinness de salts en encadenar deu backflips consecutius 2009

Fou campió d’Espanya de minimotos 1998 i participà, de la mà d’Albert Puig, en la Movistar Activa Cup 1999, 2000 Debutà en el mundial en el Gran Premi del Japó del 2001 en l’equip Honda d’Albert Puig i el 2002 ja fou el tercer en el campionat del món dels 125 cc amb tres victòries La temporada següent, amb 17 anys, conquerí el primer títol mundial amb cinc victòries parcials, i es convertí en el segon pilot més jove que ho aconseguia El 2004 passà als 250 cc amb Honda, amb set victòries en grans premis, que li comportaren el campionat del món i esdevingué el pilot més jove que assolia el…

Participà en curses motociclistes catalanes i estatals del final de la dècada del 1950 i principi de la de 1960 al volant de motocicletes com Evycasa, Maf, Mondial, Sansón, Ducson i Bultaco Es proclamà campió d’Espanya de resistència de 125 cc juntament amb Jaume Bordoy 1961 en guanyar les 24Hores de Montjuïc Fou pioner del kàrting a Espanya Competí amb l’Escuderia Pájaros Azules al principi dels anys seixanta i després fitxà per l’Escuderia Artés, amb la qual guanyà nombroses curses fins a la dècada de 1970, entre les quals cal esmentar el Trofeu Ciutat de Sabadell, el Ciutat de…

Fill del també pilot Jordi Boquet Blanch Debutà en competicions oficials com a pilot júnior amb 16 anys a la Pujada en costa a Sant Feliu de Codines, amb una Ducson de 50 cc Formant equip amb Miquel Perejuan, aconseguí per primera vegada el Campionat d’Espanya de resistència en 250 cc 1974, campionat que de nou assolí el 1976 fent equip amb José Coronilla Juntament amb Perejuan, va batre el rècord de voltes 665 de la categoria de 250 cc de les 24 Hores de Montjuïc 1974, fita no superada fins el tancament del circuit, i ambdós foren escollits millors esportistes de Mataró el 1974 Guanyà dos…

L’any 1948 s’inicià en el motociclisme disputant diversos rallis pel territori català Al cap de deu anys ja havia participat en curses de velocitat, entre les quals el Campionat d’Espanya a Montjuïc Soci de la Penya Motorista 10 × Hora, es tragué els títols de cronometrador, director de cursa i comissari tècnic esportiu Dirigí més de 1800 proves, com la Pujada a Sant Cugat, el Ralli Costa Brava, curses del Mundial de Side-trial i Motocròs i dels Tres Dies dels Cingles o dels 3 Dies de Santigosa, on collaborà molts anys També fou comissari de la cursa de motocròs al Mundial Sabadell…

Treballà a Derbi durant sis anys en la secció de prototips Formà equip amb Josep Rabasa, els germans Romañà i Antoni Agramunt Guanyà el primer Gran Premi del Ralli de 1000 km 1953 i les pujades a Sant Genís de Vilassar de 250 cc, i establí el rècord de velocitat de 350 cc amb sidecar Guanyà la Pujada a l’Arrabassada, amb rècord de 500 cc amb sidecar Fou responsable de la promoció de pilots novells de la marca Sanglas durant 12 anys Obtingué la medalla d’or del Ralli Canes-Ginebra-Canes, i guanyà a Scarborough Regne Unit, Mònaco, Panticosa, Bilbao, Costa Brava, Aragó i Montseny Guanyà la…