Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Sagitari
© Desislava Vasileva / Dreamstime.com
Novè signe del zodíac.
Està associat amb la constellació del mateix nom Sobre el zodíac el signe és ocupat pel Sol des del 22 de novembre fins al 20 de desembre, aproximadament És un signe lligat a l'element foc, el seu color és el lila i Júpiter n'és el planeta regent
el Sagitari
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre les de l’Àguila, Capricorn, el Microscopi, el Telescopi, la Corona Austral, l’Escorpió, el Serpentari, el Serpent i l’Escut.
Conté 204 estels visibles a ull nu, entre els quals n'hi ha dos de segona magnitud i vuit de tercera L’estel α Sagittarii és de magnitud 4,11 i és situat a una distància de 250 anys llum La constellació, però, contràriament a la norma establerta, conté altres estels més brillants que l’estel α Sagittarii Un altre objecte celeste important de la constellació és una nebulosa d’emissió, coneguda amb el nom de nebulosa Trifida , que és situada al NE de l’estel λ Sagittarii Cal assenyalar també que la direcció de la constellació és la de les regions centrals de la Galàxia
Lacetània
Grup cultural fundat a Igualada el 1961.
Afiliat el 1962 al Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, organitzà molts cursets, concerts, exposicions i tota mena d’activitats de formació cultural El 1962 inicià la seva sèrie de publicacions amb les colleccions “Textos”, “Literatura i Societat” i “El Sagitari”, i des del 1966 una revista denominada “Lacetània” Desaparegué vers la meitat de la dècada dels setanta
Capricorn
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre Sagitari i Aquari.
Els seus estels més brillants són de tercera magnitud
l’Escut
Astronomia
Constel·lació austral, entre les de l’Àguila i Sagitari.
L’astre principal de la constellació, α Sct, és un estel gegant situat a una distància de 205 anys llum del sistema solar, i la seva magnitud visual és de 4,06 Aquesta constellació conté també un cúmul galàctic important, el cúmul M 11, situat a 5 700 anys llum de distància i que conté 200 estels, dins una regió del firmament que equival a una tercera part del diàmetre de la Lluna plena
la Via Làctia
© NASA
Astronomia
Faixa de feble lluminositat que envolta l’esfera celeste i que és constituïda per un nombre molt gran d’estels, els quals no són visibles individualment a ull nu.
En conjunt, però, la Via Làctia és visible a ull nu en una nit clara i lluny de la resplendor de les ciutats Bé que sovint l’expressió Via Làctia és utilitzada com a sinònim de la Galàxia, pròpiament la Via Làctia és només el perfil de la Galàxia, és a dir, la zona de la Galàxia de més elevada densitat d’estels D’altra banda, la Galàxia és, de fet, la galàxia a la qual pertany el sistema solar Tots els astres visibles a ull nu també pertanyen a la Via Làctia, excepte els dos núvols de Magalhães i la nebulosa d' Andròmeda , que són tres galàxies relativament pròximes a la Via Làctia Malgrat…
el Telescopi
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Corona Austral, el Sagitari i l’Altar.
És una de les noves constellacions descrites per Lacaille a la seva obra Coelum australe stelliferum 1763 Conté 50 estels visibles en ull nu, cap dels quals no té una magnitud superior a la tercera L’astre principal, α Telescopii , és un estel de magnitud 3,76, que pertany al tipus espectral B6
Corona Austral
Astronomia
Constel·lació austral, situada entre les de Sagitari i Telescopi i molt propera a la Via Làctia.
Té 40 estels visibles a ull nu, els principals dels quals són distribuïts segons un arc de cercle, cosa que en facilita el reconeixement L’astre principal, α-Coronae Australis, és un estel d’hidrogen de magnitud aparent 4,12, situat a una distància de 102 anys llum
el Microscopi
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de Sagitari, Capricorn, el Peix Austral, la Grua i l’Indi.
Conté 146 estels visibles a ull nu, però tots són poc brillants L’astre principal, α Microscopii , és d’una magnitud aparent 5, pertany al tipus espectral G6 i és situat a una distància de 365 anys llum
el Serpentari
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les d’Hèrcules, la Cua del Serpent, el Sagitari, l’Escorpió i el Cap del Serpent.
L’estel principal de la constellació, α Ophiuchi, és un estel blanc de magnitud visual 2,04, situat a una distància de 60 anys llum, i és envoltat d’un extens núvol de calci La constellació del Serpentari conté també l’anomenat estel de Barnard