Resultats de la cerca

Debutà a l’Europeu de Barcelona l’any 1991, i disputà els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000 abans de retirar-se aquest darrer any El 1998 establí el rècord del món en 200 m esquena i 200 m lliure El seu palmarès esportiu inclou cinc medalles d’or, en 50 m, 100 m, 200 m i 400 m lliure i 100 m esquena, i una de plata en el Campionat del Món 1998, dues medalles d’or i tres de plata en el Campionat d’Europa 1999 i les medalles paralímpiques de plata en 100 m esquena 1996 i 400 m lliure 1996 i bronze en 100 m esquena 2000 i 4 × 100 m estils 2000

S’inicià com a porter el 1932 en el tercer equip del Luna i després passà a l’Skating Club Catalunya, mentre compaginava l’hoquei amb el futbol Posteriorment, jugà a l’equip Piscines i Esports, passada la Guerra Civil s’incorporà a la Unió, a continuació al Pàtria, del qual fou president, i també arribà a jugar al segon equip del FC Barcelona Entre el 1941 i el 1948 compaginà la tasca de jugador amb la d’àrbitre Després passà als despatxos i durant els anys cinquanta presidí el comitè d’àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge, de la qual fou vicepresident en la dècada de 1960

Considerat un dels principals jugadors de twirling de Catalunya, ha participat en torneigs de l’àmbit local i internacional Com a entrenador, ha format part de la selecció catalana

Es proclamà cinc vegades campió d’Espanya en la modalitat F3A 2005, 2008-11 i aconseguí tres subcampionats 2004, 2006, 2007 També fou campió d’Espanya en F6A 2005 i subcampió en F3P 2006, 2007 Centrat en la modalitat F3A, fou medalla de plata en dos Campionats d’Europa júnior 2006, 2008 i en el Campionat Sud-americà absolut 2011 En categoria absoluta fou el primer espanyol a arribar a les semifinals d’un Campionat del Món 2009 i a les finals d’un Europeu 2010 Aconseguí nombroses victòries en campionats catalans, guanyà divuit oberts estatals i cinc oberts internacionals

S’inicià als equips del Tàrrega, Espanya Industrial i Reus Deportiu, abans d’incorporar-se al Reial Club Deportiu Espanyol, on debutà en la primera divisió el 1945 Jugà al club blanc-i-blau com a davanter durant set temporades 1945-51, amb un total de 63 partits de Lliga disputats Després passà al Centre d’Esports Sabadell, on participà durant sis temporades 1951-57 en 170 partits a segona divisió, però endarrerí la seva posició al mig del camp

En edat júnior fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el primer equip del qual debutà el 1989 i fou subcampió de la Copa de la CERS 1990 La temporada 1993-94 jugà en el Cerdanyola i la següent retornà al FC Barcelona, amb el qual el 1995 guanyà la Lliga Catalana i la Copa de les Nacions de Montreux Després jugà al Club Hoquei Mataró, una altra vegada en el Cerdanyola i el Club Patí Vilaseca, en el qual es retirà l’any 2000

El 1970 s’incorporà a la directiva del Círcol Catòlic de Badalona, on havia jugat al final dels anys cinquanta, amb el càrrec de vicepresident La temporada següent assumí la presidència fins el 1978 Posteriorment el CC Badalona es convertí en el Cotonificio i fou vicepresident i secretari de la nova entitat fins la temporada 1983-84, que el Cotonificio desaparegué i la seva estructura passà a Santa Coloma de Gramenet Els seus anys al capdavant del CC Badalona i el Cotonificio coincidiren amb la millor època pel que fa a resultats esportius L’equip, dirigit per Aíto García Reneses i amb…

Des dels quinze anys es dedicà al muntanyisme i concretament a l’alpinisme El 1992 aconseguí arribar al cim central del Shisha Pangma, al Tibet 8008 m El 1995 intentà sense èxit coronar l’Everest amb una expedició de la Universitat Politècnica de Barcelona, fita que aconseguí l’any següent formant part d’una expedició internacional patrocinada per l’empresa IMAX cinema de gran format, que rodà una pellícula d’aquesta ascensió Amb aquesta gesta fou la primera alpinista de l’Estat espanyol que pujà a la muntanya més alta del món Posteriorment ha coronat altres cims superiors als 8000 m, entre d…

Començà al Buenos Aires de Barcelona i passà pel Santsenc, el Sant Pol i el Vilafranca, on jugà quatre temporades 1946-50 Posteriorment ingressà al Futbol Club Barcelona, on destacà com a defensa i migcampista, i hi jugà quinze temporades 1950-65, durant les quals marcà 30 gols Els seus 528 partits oficials el convertiren en el jugador amb més partits jugats fins aquell moment Fou membre de l’equip conegut com el de les Cinc Copes, i des d’aleshores i fins a la seva retirada exercí de capità Guanyà quatre Lligues 1952, 1953, 1959, 1960, sis Copes 1951, 1952, 1953, 1957, 1959, 1963, dues Copes…

Fou tres vegades campió de Catalunya de llançament de javelina 1989, 1992, 1993, prova en la qual establí el rècord català 1993 Fou campió d’Espanya júnior i promesa, i segon classificat absolut 1991 Es retirà el 1995 per una lesió al genoll