Resultats de la cerca

La capital és Mercedes 34 249 h est 1983

Competí representant el Club de Boxa Constància, i es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mitjà 1967

Conegut pel segon cognom del seu pare, el 1935 anà a Ciutat de Mèxic, on l’any següent ingressà a l’Escuela Nocturna de Arte para Obreros Vers el 1937 s’inicià també com a escenògraf i, al mateix temps, treballà com a professor de pintura i escultura El 1938 conegué Octavio Paz, amb qui mantingué una gran amistat i que l’influí decisivament El 1941 féu la seva primera exposició individual a la Universidad Autónoma de México, i en 1945-47 exposà collectivament als EUA El 1951 anà a Roma, i el 1956 hi féu la primera de les exposicions europees Nomenat professor de ceràmica de l’Instituto…

De jove s’inicià en les arts plàstiques, especialment la pintura i l’escultura, però aviat es decantà cap a la música Començà els estudis musicals a Madrid amb José Cubiles i els continuà amb Alfred Cortot al Conservatori de París i, més tard, amb Wanda Landowska El seu debut a Alacant, el 1929, suposà l’inici d’una carrera concertística que quedà estroncada per la Guerra Civil Espanyola Després del conflicte bèllic, esdevingué un dels concertistes de piano de més prestigi en la vida musical de la postguerra a l’Estat espanyol Actuà també com a acompanyant de la soprano Victòria dels Àngels,…

Fou un dels fundadors del diari Página 12 El 1973 publicà Triste, solitario y final , la primera de les seves dotze novelles, algunes de les quals foren traduïdes a vint-i-tres idiomes i tres d’elles adaptades al cinema Entre les més conegudes hi ha No habrá más pena ni olvido 1978, A sus pies rendido un león 1987, una paròdia de la guerra de les Malvines que prenia com a títol un vers de l’himne nacional argentí, i Una sombra ya pronto serás 1990 Políticament compromès amb l’esquerra, durant la dictadura de JRVidela visqué a París i més tard a Bèlgica

Actiu a Barcelona i Girona El 1712 féu les fortificacions de Puigcerdà El 1720 dirigí les obres de la Universitat de Cervera, segons projecte de Montaigu, i treballà a Girona 1731-98 Efectuà reformes al convent de Sant Domènec 1731, al del Carme Descalç 1735, on edificà una segona capella i reformà el jardí, i rectificà el curs del Ter a la zona de sota el castell de Montjuïc 1743 Urbanitzà el carrer de les Sabateries Velles 1758 i el 1796 efectuà les obres de la galeria del convent de Sant Francesc i la reforma de la plaça del mateix nom La seva obra més important és la urbanització de les…

Actiu a Girona, es féu càrrec de la construcció de la gran escalinata de la seu 1690-94 i del segon cos de la façana el 1691, any en què passava a dirigir el conjunt d’obres de la seu el 1698 emprengué el tercer cos de la façana Fora de Girona acabà el campanar de Vilanova i la Geltrú 1693-1706, planejat per fra Josep de la Concepció

Competí sempre pel Club Gimnàstic Vilanova a les ordres de Celia Hernández Entre el 1981 i el 1986 fou campiona de Catalunya en totes les categories En l’absoluta, el 1986 aconseguí tots els títols estatals Disputà un Campionat d’Europa 1985, dos Campionats del Món 1985, 1987 i els Jocs Olímpics de Seül 1988 Guanyà la medalla d’or per equips i la de bronze individual en els Jocs Mediterranis 1987 Un cop retirada exercí d’entrenadora al seu club 1989-96, on formà gimnastes olímpiques com Esther Moya i Laura Martínez

Ingressà a la Residència Blume de Barcelona, provinent del València CF, gràcies a una beca de la Federació Espanyola d’Atletisme 1970 Fitxà pel Club Natació Barcelona 1970-72 i posteriorment passà al Futbol Club Barcelona Fou campió de Catalunya de 400 m tanques 1971 i en un parell d’anys establí fins a vuit rècords catalans Sempre en la mateixa prova, assolí dos títols estatals 1972, 1973 i un de 400 m en pista coberta 1973 Fou vint vegades internacional amb la selecció espanyola i competí en els Jocs Olímpics de Munic 1972, en uns europeus a l’aire lliure 1971 i en uns de pista coberta 1973…