Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
parells o senars
Jocs
Joc d’infants en el qual cal endevinar si els dits estirats d’una o dues mans de cada jugador sumen o no un total divisible per dos.
La predicció de l’un o de l’altre determina sovint la sort que hom treu, la precedència en una jugada, la tria d’un camp, etc
borinot
Jocs
Joc infantil.
El qui para, designat a la sort, es gira d’esquena i ha d’endevinar qui dels altres jugadors l’ha colpejat Aquests, mentre dura el joc, imiten el brunzit del borinot
joc
Esport general
Jocs
Entreteniment, exercici recreatiu sotmès a regles, en el qual entren en competència l’habilitat i la sort dels participants.
Hom distingeix entre jocs a l’aire lliure com el joc de pilota o altres, jocs de saló billar, bitlles, dames, escacs, etc i jocs d’atzar cartes, daus, ruleta, etc A vegades, en molts d’aquests jocs, hom pot arriscar-hi diners o altres valors
solo
Jocs
Jugada de tresillo en què el qui juga ho fa amb les cartes que li han tocat en sort sense canviar-ne cap.
parar
Jocs
En certs jocs, ésser el jugador designat per sort per a portar la part més feixuga o poc airosa del joc, o contra el qual actuen els altres jugadors.
virolet
Jocs
Ballaruga prismàtica, amb un número o lletra a cada cara, que era emprada originàriament en un joc d’atzar en què decidia la sort la cara que mirava enlaire quan parava de ballar.
loteria
Jocs
Joc públic en què, de noranta nombres, hom en treia cinc a la sort i premiava diversament els qui havien endevinat amb llurs bitllets algun d’aquells cinc nombres o de llurs combinacions.
plena
Jocs
Joc en què cada jugador té un cartó dividit en cases diferentment numerades i va posant senyals a les caselles a mesura que, trets a la sort, van sortint els nombres corresponents, i és premiat el primer jugador que aconsegueix d’omplir totes les cases del seu cartó, amb la qual cosa hom diu que ha fet plena.
taules
Jocs
Joc semblant al de les dames, en el qual hom usava un tauler dividit en dos compartiments i cada un d’aquests en dotze caselles quadrades i alternant les blanques amb les negres, dins les quals els jugadors anaven situant les peces de fusta, regint-se per la sort dels daus, fins que guanyava aquell que primer aconseguia de situar-les en l’ordre preestablert.