Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
Appenzell
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa, dividit des del 1597 en els subcantons d’ Appenzell-Ausser-Rhoden
i Appenzell-Inner-Rhoden
.
Constituït per un altiplà, dominat pel massís de Säntis 2 502 m, té una economia basada en la ramaderia, les indústries que en deriven i el turisme El cantó fou incorporat a la Confederació Helvètica el 1513, però fou dividit per tal de separar les regions que havien acceptat la reforma protestant Ausser-Rhoden i les que romanien catòliques Inner-Rhoden La població és de parla alemanya
mont Cerví
xulescu_g (CC BY-SA 2.0)
Cim
Pic dels Alps Penins, al límit entre el Piemont (Itàlia) i el cantó de Valais (Suïssa) (4.482 m).
És constituït per gneis i té una forma piramidal aguda característica que en fa difícil l’escalada És voltat de geleres i glaceres La primera ascensió fou aconseguida per un grup de set alpinistes comandats per Edward Whymper 14 de juliol de 1865 durant el descens la corda es trencà i moriren R Hadow, C Hudson, F Douglas i el guia M Croz L’italià JA Carrel pujà pel vessant italià el 17 de juliol del mateix 1865 La paret nord, una de les més difícils dels Alps, fou vençuda per Toni i Franz Schmid 1 d’agost de 1931 Walter Bonatti escalà la paret nord, tot sol i a l’hivern, en quatre dies 19-22…
Airolo
Localitat
Localitat del cantó de Ticino, Suïssa (1 696 h [2000]), a la sortida del túnel de Sankt Gotthard.
Centre d’esports
Reuss
Riu
Riu de Suïssa, afluent per la dreta de l’Aare (159 km de longitud i 3425 km2 de conca).
Neix al cantó d’Uri, a la regió del Sant Gotard, entre els colls de Furka i Oberalp Travessa el llac dels Quatre Cantons, del qual surt per Lucerna
Aletsch
Glacera
Glacera d’Europa central als Alps Bernesos, Suïssa, considerada la més gran d’Europa (22 km long, 171 km 2
).
És alimentada pels circs dels Finsteraarhorn 4 274 m, de la Jungfrau 4 158 m i de l’Aletschhorn 4 195 m, les llengües dels quals s’uneixen a Concordia Platz La llengua resultant 2 km d’ample i 16 km de llarg davalla fins a l’Aletschwald, que és parc nacional L’Aletsch alimenta el Roine a través del seu afluent Massa Al seu peu hi ha els centres d’esports de Belalp i de Riederalp
República Helvètica
Geografia històrica
Govern establert a Suïssa pel Directori francès el 1798, després de l’ocupació d’aquest país per les tropes franceses.
Des de París fou dictada una nova constitució unitària i centralista, que motivà una forta oposició dels federalistes, fins que la República fou dissolta per Napoleó el 1803
Adula
Massís
Massís dels Alps Leopontins, Suïssa, que domina el port de San Bernardino i culmina en el Rheinwaldhorn (3 402 m).
Les seves glaceres alimenten el Hinterrhein i el Ticino
Näfels
Ciutat
Ciutat del cantó de Glarus, Suïssa, situada a la vora esquerra del riu Linth, al N de la ciutat de Glarus.
El 9 d’abril de 1388 hi tingué lloc la batalla que significà la victòria de la confederació dels suïssos per a llur autodeterminació enfront dels Àustria i que menà al tractat de pau signat amb Albert III d’Àustria abril del 1389
Winterthur
Ciutat
Ciutat del cantó de Zuric, Suïssa, situada a la riba del Töss, afluent del Rin, uns 25 km al NE de Zuric.
Destacat centre industrial i comercial, és la segona ciutat del cantó, i té importants indústries mecàniques, papereres, tèxtils, del calçat i alimentàries cervesa Fundada al s XII pels comtes de Kyburg, passà després 1264 als Habsburg, i finalment a Zuric 1467 Cal destacar la Laurenzkirche, d’estil gòtic tardà
Basilea
Ciutat
Capital del semicantó de Basilea-Ciutat, Suïssa, estesa a banda i banda del Rin, vora les fronteres amb França i amb Alemanya.
La seva situació, vora la via fluvial vers l’Europa del nord-oest, l’ha convertida en un important centre de transport i de comunicacions, per on són efectuades des del s XIX una gran part de les exportacions suïsses Com a centre industrial, el seu desenvolupament començà al s XVIII amb la fabricació de teixits de seda, actualment superada per l’obtenció de productes químics CIBA, Sandoz, Geigy, etc i per les indústries alimentària, mecànica, paperera i d’arts gràfiques Les àrees industrials s’estenen al llarg del riu hi són representades les grans firmes industrials europees La situació…