Resultats de la cerca

Cosí de la reina Joana I, s’hi casà 1346 l’any següent de la mort del seu marit, Andreu d’Hongria, de la qual foren tots dos acusats Combaté contra Lluís I d’Hongria, que havia arribat a Nàpols per venjar el seu germà Després d’obtenir del papa Climent VI una declaració d’innocència, tornà amb la seva muller a Nàpols 1348

Emigrat d’Itàlia, errà per l’Orient hellenitzat i Egipte Hom en conserva un centenar d’epigrames votius o sepulcrals a l' Antologia Palatina , que palesen una experiència molt humana de la misèria

Fill segon de Felip de Nàpols , succeí el seu germà Robert Morí sense fills, i feu hereu el seu nebot Jaume dels Baus

Filla del príncep Felip II d’Acaia Felip de Nàpols , heretà, en morir el seu germà Felip III d’Acaia Felip II de Tàrent , el títol imperial i els principats de Tàrent i d’Acaia Es casà primer amb Edward Baliol i després amb Francesc dels Baus, duc d’Àndria Fou succeïda pel seu fill Jaume dels Baus

Fill de Carles II de Nàpols, es casà primer amb Tamar Àngel-Comnè, filla de Nicèfor, senyor de l’Etòlia, i després 1313 amb Caterina II de Valois, emperadriu titular de Constantinoble, juntament amb la qual s’esforçà, sense èxit, a recuperar l’imperi Lluità a Itàlia contra Frederic II de Sicília, que el vencé a Falconara 1299, i a Acaia contra la Companyia Catalana d’almogàvers

Fou un important representant del pitagorisme a la Magna Grècia i amic de Plató Estudià principalment qüestions relacionades amb la matemàtica i desenvolupà una important activitat política Segons Eratòstenes fou el primer que intentà de solucionar el problema de la duplicació del cub, i Diògenes Laerci li atribuí l’aplicació de les matemàtiques a la mecànica

Defensava, contra les teories pitagòriques, el criteri de la sensibilitat i de la pràctica musical per damunt del càlcul Escriví un tractat sobre Elements harmònics i un altre Sobre el ritme , publicats a Venècia l’any 1785

Vida Començà els estudis musicals a l’escola dels jesuïtes de Tàrent, i els continuà al Conservatorio de Sant’Onofrio, a Nàpols, entre el 1754 i el 1763 Durant els dos anys següents fou director musical del Teatro Marsigli-Rossi a Bolonya, on estrenà la seva primera òpera, Il Ciarlone , el 1764 En aquesta ciutat tingué els seus primers èxits, i, quan el 1766 tornà a Nàpols, el Teatro Nuovo li encarregà una òpera bufa, La vedova di bel genio 1766, rebuda amb un èxit notable A partir d’aquest moment la seva fama cresqué ràpidament, i al cap de pocs anys arribà a competir amb N Piccinni El 1776…

Germana i successora de Robert d’Enghien, comte de Lecce, es casà primer 1384 amb Raimundo Orsini dels Baus, i ambdós foren investits del principat de Tàrent 1393 Vídua el 1406, es casà aquell mateix any amb el rei Ladislau I de Nàpols, de qui fou tercera muller, i, mort aquest 1414, la nova reina Joana II la tingué resclosa fins que li fou permès de retirar-se al seu comtat de Lecce, on amb el seu fill Gianantonio Orsini dels Baus, príncep de Tàrent, afavorí els interessos del rei de Catalunya-Aragó

Conduït captiu a Roma, fou més tard alliberat pel seu amo i prengué el nom d’aquest, Livi Féu conèixer les obres clàssiques gregues, adaptant i imitant tragèdies i comèdies que traslladà als mestres llatins, i traduí també L’Odissea en una versió que, malgrat el seu primitivisme, fou considerada clàssica fins a l’època imperial Durant la Segona Guerra Púnica li fou encarregat un himne propiciatori, pel qual és considerat l’iniciador de la lírica llatina Són escassos els fragments que ens han pervingut de les seves obres