Resultats de la cerca

Celebrada en memòria de William Tarin, pioner del ciclisme a Tarragona, fou organitzada pel Ciclo Moto, el Club El Pedal i l’Esportiu El Vendrell Consistí en diverses etapes El seu primer i darrer guanyador fou Muç Miquel

La temporada 1991-92 ingressà al segon equip del Futbol Club Barcelona El 1993 fou cedit a l’Sporting de Gijón, a l’Osasuna i al Racing de Santander Jugà amb el primer equip blaugrana la temporada 1995-96, equip amb què acabà guanyant una Supercopa d’Europa i dues Supercopes d’Espanya També jugà a l’Oviedo, el Vilareal, el Terrassa, el Panionios, el Herfolge Boldklub, el Bochum i el Hannover Es retirà el 2006 Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola

Installat a Tarragona des del 1889, impulsà esports com la boxa, l’esgrima, la lluita, el ciclisme i el futbol, i creà les seves respectives seccions al Club Gimnàstic de Tarragona Fou subcampió d’Espanya de ciclisme 1898 i campió de Catalunya d’esgrima en sabre 1903 i de tir amb fusell 1919 Organitzà la Volta Ciclista a Tarragona 1908 Fou directiu i president del Gimnàstic 1916, i directiu del Club Nàutic Tarragona És fill predilecte de Tarragona i un carrer de la ciutat porta el seu nom

Creada l’any 1931, té el seu antecedent en el Club Velocipedista William Tarin, que desaparegué l’any 1906 quan es creà el Club Ciclista El Pedal En morir, el 1926, William Tarin es creà la penya ciclista en record d’aquest promotor esportiu suís El club perllongà la seva activitat fins l’any 1941 i en aquest període organitzà diverses edicions de la Tarragona-Madrid i les arribades de la Vuelta a Espanya a Tarragona

Es formà a la preguerra en la premsa radical de Pich i Pon Després, convertit al catolicisme, es dedicà a la premsa i a la ràdio, bo i exaltant els valors tradicionals, folklòrics i anecdòtics Des del 1957 fou secretari particular de JM de Porcioles Fou director del Diario de Barcelona 1969-72 i del Noticiero Universal 1977-82 i publicà, entre d’altres, Milà i Fontanals, periodista i poeta 1950, L’abat Marcet 1955, Unamuno y sus amigos catalanes i les memòries Vivir para contar Medio siglo entre la anécdota y el recuerdo Fou guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit del Treball i el premi Sant…

Doctor en ciències naturals Professor auxiliar de mineralogia i botànica a la Universitat de València, encarregat de la càtedra de cristallografia Autor d' Estudios preliminares para la flora de las diatomeas de la región valenciana i d’un Manual de botánica descriptiva Dirigí La Semana Católica de València

Historiador Es llicencià en dret a València el 1879 Exercí d’advocat fins el 1881, que es retirà per dedicar-se als estudis d’art i d’història El 1884 entrà en qualitat d’arxiver al Collegi del Patriarca de València Professà a la cartoixa de Miraflores el 1905 La seva producció literària, impresa només en part, suma 25 obres, la majoria d’elles sobre estudis cartoixans La cartuja de Porta Coeli 1888, ampliada i publicada de nou el 1897, La real cartuja de Miraflores 1896, resumida i publicada de nou el 1899, Noticia histórica de la cartuja de Nuestra Sra de Aula Dei 1906 i Historia de las…

Es formà a la preguerra en la premsa radical de Pich i Pon Després, convertit al catolicisme, es dedicà a la premsa i a la ràdio, bo i exaltant els valors tradicionals Des del 1957 fou secretari particular de JM de Porcioles Fou director del Diario de Barcelona 1969-72 i del “Noticiero Universal” 1977-82 i publicà, entre d’altres, Milà i Fontanals, periodista i poeta 1950, L’abat Marcet Mig segle de vida montserratina 1955 i Unamuno y sus amigos catalanes

Fundat i dirigit per Francesc Peris i Mencheta, fou el primer diari del vespre que sortí a Barcelona Els directors foren, successivament, Julián Pérez Carrasco, Josep Palou i Garí, Enric Tubau, Enrique de Angulo, Josep Palou i Garí segona vegada, Lluís GManegat, José María Hernández Pardos, Manuel Tarín i Iglesias, Àngel Elias i Riquelme, Josep Tarín i Iglesias i Jordi Domènech i Mateu Periòdic independent, liberal i receptiu al catalanisme, aconseguí i conservà una notable audiència Tingué una àmplia nòmina de collaboradors literaris Publicà els articles de Jacint Verdaguer En defensa pròpia…

La capital és Tarīn Kowt 3 534 h est 1982