Resultats de la cerca

Professor de teologia a Lleida i canonge penitencier de Barcelona 1851, creà la Casa Missió de Banyoles i, a Tarragona, introduí la devoció a sant Magí a tota la diòcesi 1876 Al concili I del Vaticà defensà la infallibilitat papal

Ardiaca i canonge de Barcelona i inquisidor de Catalunya, durant el seu episcopat a Girona publicà Espiritual recreo de l’ànima per a exercitar-la a alabar i servir a Déu sd A Tarragona destinà una part de les rendes als pobres i convocà quatre concilis provincials 1733, 1738, 1745 i 1752 Era germà d’ Agustí de Copons  

De família modesta i orfe de pare des de petit, estudià les primeres lletres al seminari tarragoní a quinze anys treballava d’ebenista a Barcelona i, de nou a Tarragona, estudià magisteri A Madrid 1865 estudià filosofia i lletres, però encartat en els avalots de la Nit de Sant Daniel abril del 1865 hagué de sortir d’Espanya S’installà a Marsella, on, després de dedicar-se a diversos oficis, treballà com a arquitecte Des d’allà envià els seus primers escrits, Quadros de costums marítimes , al diari tarragoní La Prensa El 1887 tornà a Catalunya i mitjançant Josep Yxart publicà la…

Fou nomenat arquebisbe el 1198 i el mateix any assistí a la reunió de Girona, on es dispersaren diversos decrets contra els valdesos i altres heretges Anà sovint en seguici del rei Pere i el 1212, estant a Osca, li féu prometre que no empenyoraria els béns de Tarragona ni del seu camp per a ajuda militar del Llenguadoc, en la guerra dels albigesos El 1213 assistí al concili de Perpinyà i trameté a París, per mitjà del bisbe de Barcelona, les lletres del papa Innocenci III per deturar la croada contra el Llenguadoc, cosa que no aconseguí

Després d’estudiar al collegi de Monti-sion i a Roma, es doctorà en dret civil i en canònic a Mallorca, on aconseguí una canongia Acompanyà l’infant Felip d’Espanya, duc de Parma, a Itàlia Preconitzat bisbe de Mallorca el 1750, sota el seu pontificat fou iniciada la construcció de l’església ellipsoidal neoclàssica de Sant Antoni Abat Desavinences amb el capità general Francisco Bucarelli en provocaren el trasllat a la seu de Tarragona

Estudià les inscripcions romanes tarragonines i publicà el manual Epigrafía latina 1946 i El pintor Ramón de Mur 1936, Los tapices de la catedral primada de Tarragona 1946, el capítol corresponent a l’art paleocristià de l’obra Ars Hispaniae 1947 i Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona 1952 Fou president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense 1946 - 60 i director del “Butlletí Arqueològic” 1943 - 89

Actiu entre el 1615 i el 1623/> De la seva obra, impulsiva i vigorosa, es destaquen les portades de l' Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos , de Francesc de Montcada 1623, i els Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències , de Jeroni Ferrer de Guissona 1623

És autor, entre altres, de les obres La Sileta de Riudoms 1877, La fira de Verdú 1877, La tornada de l’hereu, Glòria al treball 1886 i Lo corp i la guineu 1886

Es graduà en arts i medicina a Perpinyà Exercí a Girona i passà al servei de l’almirall de Castella i vescomte de Cabrera Fadrique Enríquez Pretengué aplicar a la medicina les deduccions astrològiques Publicà a Burgos, el 1523, una refutació dels tractats d’Agostino Nifo sobre Averrois en els quals tracta incidentalment de les campanyes de repressió reialista contra els comuners, seguit d’una compilació de termes astrològics, d’una epístola contra els nigromàntics, d’una altra contra les presumpcions dels astròlegs i d’un pronòstic de l’any 1522, tot en llatí

Fou enginyer en cap del districte forestal de Barcelona Instituí la Festa de l’Arbre per tal d’estimular la repoblació forestal i el respecte als boscs Fou secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País i del consell de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Juntament amb Victorià Felip, planejà la línia de ferrocarril de Manresa a Cardona Publicà obres de tema forestal, l’estudi La Phylloxera Vastatrix en el partido de las afueras de Barcelona 1888 i diverses descripcions de l’Exposició Universal de Chicago 1892, on fou delegat de la Cambra de Comerç barcelonina També fou…