Resultats de la cerca

Després de mesos de conflicte el sindicat Comissions Obreres i l’empresa del grup Jorge, un dels més importants del sector carni a Catalunya, amb escorxadors a Osona i el Pla d’Urgell, arriben a un acord per regularitzar la situació dels més de 1600 treballadors que fins ara eren falsos autònoms A banda del règim laboral, també es denunciaven les condicions de treball del collectiu El sindicat UGT no signa l’acord

Comissions Obreres, UGT i el Govern espanyol pacten un augment de les pensions dels jubilats L’increment s’aplicarà a partir del gener del 2000 i suposarà una inversió de 61000 milions de pessetes que es distribuiran entre 3000000 de jubilats L’augment mitjà serà de 3500 pessetes al mes, i el sector més beneficiat seran les vídues menors de 60 anys amb persones al seu càrrec, que cobraran mensualment 7255 pessetes més

Ingressà a les Juventudes Socialistas i actuà dins el sindicat metallúrgic El 1923 anà a Madrid, i cinc anys després entrà a la redacció d’"El Socialista” Tingué diversos càrrecs a la UGT Durant la República 1931-36 fou diputat, i en plena guerra civil estigué a la sotssecretaria de governació i intervingué en el consell de defensa de Madrid març 1939 amb Julián Besteiro Acabada la guerra s’exilià a Londres

Combaté les orientacions anarquistes de “Solidaridad Obrera”, tot i que recomanà la collaboració dels socialistes amb l’organització sindical catalana Entre els collaboradors es destacaren Empar Martí, Badia Matamala, Dídac Ruiz, etc Reaparegué al cap d’uns quants anys a Madrid 1919-21, dirigida per Núñez de Arenas, i adoptà una actitud favorable a la Tercera Internacional Finalment, el 1931 hom publicà a Barcelona amb el mateix nom un setmanari bilingüe òrgan de la UGT

Substituí el “Diari de Mataró”, emparat pel comitè local antifeixista, i fou, de fet, la continuació del setmanari “Combat” abril-juliol del 1936 A partir del 9 de novembre de 1936 fou l’òrgan oficial antifeixista del consell municipal En foren redactors Julià Gual, de l’Esquerra Republicana de Catalunya, que el dirigí, JCases i Busquets, de la UGT, i Pedemonte, de la CNT Hi collaboraren regularment Joan Peiró, Julià Cuadras, Pelegrí Carran, Santiago Lleonart, etc Desaparegué pel gener del 1939

Obrer metallúrgic de la Unió Naval de Llevant en la seva joventut, milità ben aviat en la Unió General de Treballadors Membre de la comissió executiva des del 1931, fou, durant una bona part de la postguerra fins el 1971, secretari general de la UGT i fins el 1970 membre de la comissió executiva del Partido Socialista Obrero Español Fou diputat a corts 1936 i residí exiliat a França des del 1939 Una part dels seus discursos foren publicats en opuscles

Tingué l’adhesió d’Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Unió Democràtica de Catalunya, Unió Catalanista, Estat Català, Front Nacional de Catalunya, Unió de Rabassaires, Moviment Socialista de Catalunya, Front de la Llibertat, Partit Republicà d’Esquerra, Front Universitari de Catalunya i grups de la CNT i de la UGT Reconeixia la presidència de la Generalitat a l’exili, però reclamava llibertat d’acció a Catalunya Actuà com a element coordinador fins a la mort de Josep Pous i Pagès, el 1952

El sindicat UGT de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya convoca 13 dies de vagues parcials al cremallera de Montserrat Les mobilitzacions tenen l’origen en el conveni pendent d’acordar Segons el sindicat, les retallades repercuteixen en els sous dels empleats, inferiors als dels treballadors de les línies metropolitanes La companyia justifica la diferència del sou per la categoria de servei turístic del cremallera, imposada per llei Les vagues, que continuen al setembre, provoquen diversos collapses a l’accés al monestir per carretera

De professió tipògraf, fundà a Palma la Societat Tipogràfica de Mallorca, la qual presidí fins el 1883, que hagué de traslladar-se a viure a Barcelona Milità en el moviment socialista fou un dels fundadors de la Unió General de Treballadors UGT i del Partido Socialista Obrero Español Membre del consell de redacció de La Guerra Social , portaveu del PSOE barceloní, fou empresonat durant la vaga de la construcció del 1888 Fou un dels organitzadors de la manifestació del primer de maig del 1890

L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ARMH inicia la primera exhumació d’una víctima de la Guerra Civil Espanyola per una ordre internacional L’exhumació té lloc a la fossa comuna del cementiri de Guadalajara, a instàncies de la jutgessa argentina María Servini, a partir de la denúncia dels familiars de Timoteo Mendieta, membre de la UGT afusellat el 1939 El jutjat de primera instància de la ciutat autoritza l’operació, i després es procedeix a la identificació de les restes amb proves d’ADN