Resultats de la cerca

que té l’objectiu primordial d’aturar en el menor temps possible un agressor armat El nom respon a l’acrònim rus Samooborona Bez Orúzhia ‘defensa pròpia sense arma’ i l’origen es remunta al 1918, quan Lenin encarregà desenvolupar a un grup d’experts un efectiu sistema de combat per a l’Exèrcit Roig El sambo integra la lluita lliure i el judo amb diferents estils de lluita tradicionals de diverses exrepúbliques soviètiques, com el koch armeni, el chidaoba georgià, el trînt moldau, el kurash uzbek i el khapsagay mongol El 1938 fou reconegut oficialment com a estil nacional de lluita pel Comitè…

Conegut com La meravella del ring i Peret , s’inicià al Barcelona Boxing Club Debutà com a amateur el 1920, any que es proclamà campió d’Espanya de pes wèlter També fou campió de Catalunya professional en pes wèlter 1925, 1926 Disputà combats a França el 1923 Compaginà la competició amb la tasca de preparador a l’Sporting Boxing Club Retirat el 1926, exercí de mànager i tècnic de la selecció de boxa de Llevant El 1927 ocupà la vicepresidència de l’Sporting Boxing Club Exiliat a l’URSS, entrenà l’equip de boxa de la República Popular d’Ucraïna que assolí la Copa de l’URSS…

Coneguda popularment com Eurocopa i organitzada per la UEFA, la primera edició tingué lloc a França l’any 1960 Les semifinals i la final de la segona edició es disputaren a Espanya el 1964 El Camp Nou acollí la semifinal entre Dinamarca i l’URSS, i posteriorment el partit per al tercer i quart lloc entre Hongria i Dinamarca L’equip espanyol guanyà per primera vegada una competició internacional en derrotar l’URSS en la final

Organitzada per la Federació Internacional de Bàsquet FIBA, la primera edició se celebrà a l’Argentina l’any 1950 La desena edició tingué lloc a Espanya el 1986 El Palau d’Esports de Barcelona fou seu de la segona fase de grups que reuní els equips de l’URSS, el Brasil, Espanya, Israel, Cuba i Grècia En el combinat espanyol, que acabà el campionat en cinquena posició, destacaren jugadors com Juan Antonio San Epifanio, Josep Maria Margall o Fernando Martín Els Estats Units guanyaren el títol després de derrotar l’URSS en la final, que al seu torn havia vençut una…

Central, jugà al Club Handbol Granollers 1991-93 procedent del Dinamo d’Astrakhan Fou campió olímpic a Seül 1988 amb l’URSS Un cop retirat exercí d’entrenador i dirigí la Salle Montcada, entre altres equips

Jugà en la posició de mig centre El 2004 fitxà pel Barcelona Universitari Club-USAP, on romangué dues temporades en la divisió d’honor Després s’incorporà al FC Barcelona, on també jugà dues temporades Ha estat internacional amb l’URSS, Ucraïna i Espanya

S’inicià els anys setanta i el seu primer club fou el RCD Espanyol, però també jugà amb la UE Santboiana, el Montjuïc i el Gòtics Es retirà el 1982 Ocupava la posició de segona línia i jugà un partit amb la selecció espanyola a Moscou contra l’URSS 1979

Jugava de mitja punta Fou elegit millor jugador rus del 1991 i al desembre d’aquell any fitxà pel RCD Espanyol procedent del CSKA de Moscou Romangué al club blanc-i-blau fins a la temporada 1993-94, aquesta darrera a segona divisió Disputà 73 partits de Lliga i marcà 21 gols La temporada 1994-95 fitxà pel FC Barcelona i es repartí entre el Barcelona B 14 partits de Lliga i el primer equip blaugrana 12 partits de Lliga Fou internacional per l’URSS, la CEI i Rússia Participà en l’Eurocopa 1992 i en la Copa del Món 1994

Desenvolupà tota la seva carrera al CN Barcelona, excepte el tram final, que vinculà al CA Vic Entrenà en diferents etapes a la URSS i a Itàlia Fou doble campió d’Espanya 1975, 1981 i tres vegades de Catalunya 1980, 1981, 1988 en 100 m També fou campió català 1977 en 4 × 100 m, prova en què aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1975 En pista coberta, fou campió d’Espanya 1975, 1979, 1980, 1981 i de Catalunya 1980 en 60 m, prova que disputà en set Campionats d’Europa 1975-78, 1980-82 Va batre els rècords d’Espanya i de Catalunya de 50 m en pista coberta i de 100…

Pivot, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1993-2005 procedent de l’Alzira i formà part del Dream Team dirigit per Valero Rivera Amb el Barça guanyà cinc Copes d’Europa 1996-2000, dues Recopes d’Europa 1994, 1995, una Copa EHF 2003, sis Lligues 1996-2000, 2005, cinc Copes del Rei 1994, 1997, 1998, 2000, 2003, cinc Copes Asobal 1995, 1996, 2000, 2001, 2002, quatre Supercopes d’Espanya i cinc d’Europa, entre altres títols Fou internacional amb les selec-cions de l’URSS, amb què es proclamà subcampió del món 1990, i Ucraïna Obtingué la nacionalitat espanyola el 1997 i guanyà la medalla…