Resultats de la cerca

El castell de Jóc havia estat, al s XI i probablement des del s X, el centre del vescomtat de Conflent i residència dels vescomtes Però l’apellació vescomtat de Jóc apareix el 1177, en un temps que els vescomtats de Cerdanya i Conflent ja eren passats als vescomtes de Castellbò, i designava els territoris junts dels dos vescomtats, de Vilafranca a la Seu d’Urgell Cap al 1134 la senyoria de Jóc fou partida entre els comtes de Barcelona titulars del mer i mixt imperi, com a successors dels comtes de Cerdanya, els vescomtes de Castellbò hereus dels vescomtes de Cerdanya i Conflent, i els …

Fill d’Hug Roger I i de Guerana de Cruïlles

No queda aparentment cap vestigi d’aquell castell a l’actual mas de Valric “Belrich”, situat al cim d’un turó, al nord-est de Montescot, el qual, en temps medievals, era vorejat per un estany Al segle XII, anà a mans de la família d’Avalrí Pere Bernat d’Avalrí, 1106-26 Gausbert, el seu fill, 1126-45 El 1222, el vescomte de Bearn, Ramon de Montcada, en guerra contra Nunó Sanç, senyor de Rosselló, el prengué per la força El 1285, Ramon d’Urtx, senyor d’Avalrí, el defensà contra els croats de Felip l’Ardit

Tot i que les notícies històriques documentals del lloc i la parròquia del Pla de Sant Tirs sovintegen en les escriptures de donacions a partir del segle X, les referències del seu castell són tardanes Hom sap que l’any 1239 fou destruït per Roger Bernat de Foix Reconstruït el 1274, fou ocupat pel descendent, Roger Bernat III de Foix, fet que fou denunciat per Pere d’Urtx i els canonges d’Urgell És una creença popular que el campanar de l’església, una torre rectangular amb espitlleres i finestrals al darrer pis, havia estat una antiga torre de guaita

Fou fundat l’any 1994 Disposa d’un camp de divuit forats, camp de pràctiques i escola de golf Té equips en totes les categories, que competeixen en trofeus locals i interclubs

Fill de Pere de Fenollet i d’Urtx Fou doctor en lleis, canonge de Lleida i paborde de Girona, abans de la seva accessió a la mitra de Vic Com a canceller de Pere III 1344-54 representà un paper molt important, fins que fou destituït, a les corts de Saragossa, per pressió dels nobles aragonesos, que no volien un canceller català Com a bisbe de València tingué un sínode el 1350 Fou senyor de Puçol Presidí un consell a València per als afers de Sardenya i per procurar reforços a la campanya 1353-54 que hi menava Pere III Llegà notables obres d’orfebreria a la catedral de Vic

Probable fill d’Hug VI de Mataplana i germà de Blanca, muller de Galceran d’Urtx El 1269 estudiava a Bolonya, i tot seguit consta com a ardiaca d’Urgell Intervingué activament prop dels reis Jaume I, Pere II i Alfons II com a conseller i ambaixador en tots els afers importants, sobretot prop de la cort papal Assistí com a conseller i capellà a la mort de Jaume I 1276 i de Pere II 1285, dels quals fou molt estimat El 1277 era nomenat paborde de Marsella, i el 1289, bisbe de Saragossa És remarcable el seu paper com a pacificador i garantidor dels pactes internacionals Coronà Jaume…

La senyoria de Vià era possessió de la família d’Urtx, que la conservà fins que, a la fi del segle XIII, fou adquirida per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, juntament amb el castell de Vià, del qual no queda rastre A la mort del vescomte Pere II, l’any 1353, la senyoria i el castell foren venuts Entre el 1435 i el 1436 Mateu d’Alp, mercader de Puigcerdà, fou senyor jurisdiccional de Vià i després ho foren els seus germans Tomàs i Lluís d’Alp L’any 1733, la senyoria de Vià era d’Antoni de Mir, del lloc d’Ix, que tenia la jurisdicció civil amb el delme i altres drets

A continuació es presenten, de forma resumida, aquelles notícies que permeten establir les propietats i/o dependències dels nuclis vers un senyor el comte, el rei, un noble o un eclesiàstic clergat regular o monestirs Atès el període que comprèn l'obra present, s'ha obviat esmentar d’altres notícies que van més enllà dels segles XIV o XV NUCLIS TITULARS All Esclua, bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia patrimoni familiar Alp Formà part de la baronia d’Urtx fins el 1316, quan el rei n’adquirí la major part Després de vendre’s a Jaume de Pallars i Joan de Laçana, es vengué de nou, al rei…

Comprenia els termes de Mogrony Gombrèn, Castellar de N'Hug i Lillet i les parròquies i agregats de Brocà i Saus, Sant Vicenç de Rus i Maians, Santa Cecília de Riutort, Sant Jaume de Frontanyà, Palomera i Aranyonet A mitjan s XIII s’hi afegí —pel casament de Blanca de Mataplana amb Galceran d’Urtx— la vall de Toses El terme apareix configurat al llarg del s XII, i rebé el nom de baronia vers el 1350 El 1373 Jaume Roger de Pallars la vengué a Pere Galceran de Pinós, que el 1376 en revengué una part —els termes de Mogrony i Gombrèn i Aranyonet— a l’abat de Sant Joan, que era el…