Resultats de la cerca

La primera dada coneguda sobre la biografia d’aquest autor el situa vers l’any 1569 a Verona, on exercia com a mestre de l’Accademia Filarmonica, amb l’obligació d’interpretar música durant les cerimònies, així com d’impartir classes als membres de l’entitat Al desembre d’aquell mateix any renuncià la seva plaça El 1577 figurava com a cantor a la basílica de Sant Marc de Venècia, sota la direcció de Gioseffo Zarlino En aquesta ciutat publicà un llibre de madrigals a cinc, sis i vuit veus a partir de textos de F Petrarca, L Ariosto, G Parabosco i d’altres Madrigali, libro primo Venècia, 1578 L…

Competí representant el Club de Boxa Estrelles Altes de Barcelona Obtingué el títol de campió de Catalunya amateur en la categoria de pes pesant 1994

Competí representant el club JACSAE El 1969 es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes wèlter i guanyà la final regional del Trofeu Tony Leblanc Formà part de la selecció de boxa de Barcelona que s’enfrontà al conjunt alemany de la Baixa Saxònia a Barcelona 1969

Collaboradora del diari La Nación , assolí prestigi pel seu estil amè i satíric amb què feia la crònica del quotidià de la vida ciutadana Començà per la novella Hay que sonreir 1966, sobre els baixos fons portenys, de clima realista i sòrdid però amb molta tendresa Seguiren Los heréticos 1967, volum de contes, El gato eficaz 1972, novella fonamentada bàsicament en el llenguatge i en la utilització de l’inconscient Aquí pasan cosas raras 1976, relats, i Como en la guerra 1977, novella on intenta aprofundir en el protagonista, tant en les seves fantasies inconscients com en les seves grans…

Competí representant el Club de Boxa Barcelona Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mosca 1967

S’inicià en la boxa amateur a l’inici dels anys vint al Barcelona Boxing Club També formà part del Catalunya Atlètic Club, el Club Boxa Palace de Barcelona i el Boxa Club Firpo Com a professional, competí en diverses categories, com el pes ploma i el gall Es proclamà campió de la Copa Parc 1923 i de la Copa Olímpia 1925 Després d’un parèntesi 1926-30, tornà a l’activitat pugilística i guanyà la Copa Marquès de Vinent, en pes ploma 1930

Gràcies al seu casament 1661 amb una dama —María Ambrosia de Uceda— del servei de la reina Marianna d’Àustria, s’introduí a la cort i fou favorit de la reina, a qui comunicava les xafarderies de la cort, motiu pel qual fou anomenat El Duende de Palacio Reuní càrrecs, honors i beneficis, subornà funcionaris, vengué càrrecs públics i arribà a ésser secretari de Carles II de fet, primer ministre, marquès de Villasierra 1675 i gran d’Espanya 1676 Enemistat amb Josep Joan d’Àustria, quan aquest entrà a Madrid amb les seves tropes 1677 fou detingut i condemnat a mort i li foren confiscats…

Joan Josep d’Àustria provoca la caiguda de Nithard, substituït per Valenzuela