Resultats de la cerca

S'origina als estanys de Juclà , d’origen glacial, com la vall antic circ, a més de 2 300 m alt La conca que els alimenta és delimitada per crestes subverticals la cresta de Juclà al NW i al N, i la de Sisqueró a l’E i al SE, separades pel port de Juclà , que separen la conca de l’Arieja de la de la Valira, on aflueix el riu de Travenc, que escorre la vall

Ve a coincidir amb el municipi d' Alins Pallars Sobirà En relació amb aquestes valls més importants, la vall Ferrera és estreta i profundament encaixada, per l’esquifidesa de la llengua glacial que la sobreexcavà i que només hi construí dues petites cubetes, les d’Àneu i d’Alins, en 22 km de longitud i més de 1800 m de desnivell, del port de Baiau 2879 m alt al poble d’Alins 990 m Més estreta és encara la seva vall afluent més important, la vall de Tor , sense ni una cubeta glacial La capçalera de la vall Ferrera estricta és constituïda per un seguit de comes, producte de l’erosió de les…

Limita amb la vall de Ransol a l'W, amb la conca de l'Arièja per la carena fronterera al N i el NE del pic de la Passada —2580 m alt— a la portella de la Cabaneta i per la serra de Guardiola a l'E La carena fronterera forma tres línies de crestes la que culmina al pic Alt de la Cometa 2710 m, la cresta de Juclà, separada de l'anterior pel port de Fontargent o port d'Incles , el més baix d'aquesta frontera occitana 2252 m alt, la qual, amb quatre pics, anomenats Negre de Juclà, s'estén de SW a NE fins al port de Juclà, i la cresta de Sisteró Cada cresta originà una petita conca lacustre,…

És drenada pel riu de Pratprimer

A la capçalera hi ha els estanys de Vall-de-riu

Rep per l’esquerra el riu de Perafita amb la riera de Claror, i desemboca, per un grau de 300 m, aigües amunt de les Escaldes d’Andorra Alimenta, a través del canal de Ràmio, la central d’Engolasters La vall del Madriu-Perafita-Claror , d’origen glacial i que ocupa una superfície de 4247 ha —prop del 10% de la superfície d’Andorra—, fou declarada patrimoni mundial de la UNESCO el 2004 en valorar la persistència d’un tipus de vida sostenible i harmònica amb el medi durant més de set-cents anys que fan d’aquesta vall un microcosmos únic i un testimoni viu de la història d’Andorra