Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Vallestàvia
Vallestàvia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, en contacte amb els Aspres rossellonesos, que comprèn la vall mitjana del riu de Lentillà, entre els termes de Vallmanya i de Finestret.
La serralada que uneix el coll de Montportell 1 182 m alt i el serrat del Ginebre separa aquest municipi de la vall de Glorianes la línia de crestes que uneix el puig dels Bessós 1 731 m alt, contrafort oriental del Canigó, amb el roc de Jocavell 1 326 m i el coll de les Cireres, el separa de la vall de Llec El bosc ocupa els vessants esquerres de la vall i la superfície agrícola es limita a 20 ha 2 d’arbres fruiters pomeres i pereres, 1 de vinya, 2 d’hortalisses i 15 de pastura i farratge El cens ramader és de 447 caps d’oví, 101 de cabrum i 15 de boví Hom ha installat una explotació de…
riu de Lentillà
Riu
Afluent per l’esquerra de la Tet; neix al vessant E de la pica del Canigó (2 785 m), dins el terme de Vallmanya (Conflent), on rep també el nom de riera de Vallmanya i on pren la direcció S-N.
Travessa els termes de Vallestàvia i de Finestret, on s’uneix amb el riu de Llec, el seu afluent principal, i desemboca dins el de Vinçà, davant els banys de Nossa
mines de Vetera
Vall
Mines de ferro del municipi de Cortsaví (Vallespir), prop de la torre de Vetera
.
Explotades per la Societat de les Mines de Vetera fins el 1987 amb les de la Coma, a Vallestàvia Conflent, foren les úniques de les antigues mines de ferro dels Pirineus catalans que sobrevisqueren fins més tard gràcies a l’estructura favorable del jaciment La producció era de 90000 a 140000 t anuals El mineral era transportat per vagonetes aèries fins a Arles, on, fins el 1932, perdurà una petita indústria metallúrgica Al costat de la mina hi havia la colònia minera actualment refugi de muntanya
la Coma
Veïnat
Veïnat del municipi de Vallestàvia (Conflent), a l’esquerra de la riera de Lentillà, aigua avall del poble, al vessant oriental del Canigó.
Prop seu hi ha les mines de la Coma , de ferro, explotades fins al final del s XIX
coll de Montportell
Depressió (1 182 m) de la serralada que separa les valls de Lentillà (Conflent) i de Bolòs (Rosselló), termenal dels municipis de Vallestàvia, Glorianes i la Bastida.
Canigó
Panoràmica de Canigó des de Pontellà (Rosselló)
© Fototeca.cat
Massís orogràfic dels Pirineus, el més oriental dels que depassen els 2.000 m.
El relleu Dins el sòcol d’esquists paleozoics empastats de granit fins a una profunditat de milers de metres, es dreça a l’angle NE de la zona axial damunt les planes del Conflent i el Rosselló, d’una banda, del Vallespir i de l’Alt Empordà, de l’altra Els materials foren afaiçonats en una plana d’erosió damunt la qual actuà el glacialisme quaternari amb llengües glacials que davallaven fins als 1700-1600 m, l’acció de les quals és en part continuada per les grans esllavissades que s’originen en èpoques de pluges intenses, del cantó del Vallespir La carena principal, arrodonida, de…
el Conflent
Comarca del Principat de Catalunya, a la Catalunya del Nord, a l’entorn de Prada.
La geografia Cap de comarca, Prada És constituïda per l’alta i mitjana vall de la Tet, des que aquesta abandona la fossa de Cerdanya, al congost entre Sautó i Fontpedrosa, fins al Riberal rossellonès Els trets fonamentals de la conca responen a la continuació oriental de les línies de fractura de la Cerdanya, que delimiten també aquí una cubeta d’esfondrament, però molt més estreta i encaixada La tanca, al sud, el massís que s’estén des del pic d’Eina 2786 m alt fins a roca Colom 2464 m, partió amb la vall del Ter Ripollès, que s’enlaira després vers el NE fins al puig de Tretzevents 2763 m i…