Resultats de la cerca
Es mostren 163 resultats
turó de Jofré
Muntanya
Contrafort (335 m) oriental de la serra de Montnegre, al terme de Tordera (Maresme).
Separa les valls de Vallmanya, Palafolls i Sant Pere de Riu
puig de l’Estela
Cim
Cim (1 778 m), el més oriental del massís de Canigó, entre el coll de la Cirera i la torre Avetera.
Aquest puig és termenal dels municipis de Cortsaví Vallespir, la Bastida Rosselló i Vallmanya Conflent
Sant Pere de Riu
© Alberto González Rovira
Història
Antiga demarcació del municipi de Tordera (Maresme), al sector del terme al S del massís del Montnegre, a la vall mitjana de la riera de Pineda, que davalla d’Hortsavinyà, prop del límit amb el terme de Pineda (Maresme).
El terme és format per masies disseminades i centrat per l’església parroquial Sant Pere Formà part, al segle XIX, amb Vallmanya, del municipi d’Hortsavinyà
Pinós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al límit amb el Bages, la Segarra i l’Anoia.
Situació i presentació Limita a llevant amb els termes bagencs de Cardona i Sant Mateu de Bages, al sud amb el de Calonge de Segarra, pertanyent a l’Anoia, i a ponent amb Torà, de la Segarra Dins el Solsonès entronca amb els municipis de Riner N, la Molsosa S i Llobera NW A la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars, dins la comarca del Bages, hi ha un enclavament i antiga quadra del terme de Pinós, en gran part estès a l’esquerra del riu, anomenat de Malagarriga La serra de Pinós que culmina a 931 m forma l’eix en direcció NE-SW Aquesta serra és un anticlinal format en un…
Martí Bellit
Cirurgià d’ofici.
Fundà i subvencionà un premi de poesia, Joia de desconeixença 1457, que havia d’atorgar el Consistori de Barcelona a qui cantés millor el tema de la dama sense mercè El guanyà Antoni de Vallmanya
Hortsavinyà
© Alberto González Rovira
Poble
Poble del municipi de Tordera (Maresme), situat a la capçalera de la riera de Pineda, prop del coll de Palomeres, al vessant S del puig d’Hortsavinyà, a l’extrem E del Montnegre.
L’església parroquial de Sant Llop, de façana barroca, amb la rectoria i un hostal, en formen el nucli principal A mitjan segle XIX era cap d’un municipi que comprenia també Sant Pere de Riu i Vallmanya
Raimat
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lleida, Segrià.
Situat al sector nord-occidental del terme, més enllà de la Cerdera, al centre del pla de Raimat , des del 1910 regat pel canal d’Aragó i Catalunya i la seva derivació, el canal de Vallmanya les aigües sobrants són drenades, en aquest sector per la clamor de Raimat Era un antic lloc i castell castell de Raimat la senyoria d’origen islàmic del qual, al s XII, després de la conquesta de Lleida, fou donada a Guerau de Jorba, juntament amb la d’Alcarràs, Vallmanya i Montagut Vers el 1370 tenia 64 focs La seva església, incorporada el 1168 a la prepositura de Sant Joan…
Castell de Cristall (la Bastida)
Art romànic
Aquest castell, probablement molt antic, és esmentat el 1194 castellum de Cristall , i encara al segle XV i fins al XVII la torre de Cristall Un lloc dit “singles de Cristall” en recorda avui l’existència, a una altitud de 1 397 m, al sud del coll de Palomera, als confins del territori de Vallmanya
serra del Coscollar
Altiplà
Altiplà (306 m alt.) llarg i estret, orientat de nord a sud, continuació meridional, més enllà de Raïmat, del gran planell pedregós de la Cerdera, l’extens piedmont que separa les conques del Segre i del Cinca.
Compresa gairebé del tot dins el terme d’Alcarràs Segrià, és continuada vers el sud, més enllà del coll de Muixol, per la serra Pedregosa i separa l’antic terme de Vallmanya amb la resta del Segrià El canal de Saidí la segueix pel seu front occidental, i la séquia del Coscollar© , derivació d’aquell canal, per l’oriental
sotsvegueria dels Prats de Rei
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (835 h [1718]).
S'estructurà al començament del segle XIII com a subdivisió de la vegueria de Cervera En depenien els llocs dels Prats de Rei, la Manresana dels Prats, Montfalcó el Gros, Sant Puvim, Vallmanya, Solanelles, Puigdemàger, Segur, quadra de Galí, Puigfarnes, les Coromines, Sant Pere Sallavinera, la Fortesa i Boixadors El sotsveguer exercia sovint el càrrec de batlle de la vila dels Prats de Rei, on residia