Resultats de la cerca

Vida Estudià amb V Pastallé a Sallent i més endavant amb G Garganta a Barcelona i amb I Philipp a París Abans de la guerra civil de 1936-39, actuà com a solista amb la Banda Municipal de Barcelona i amb l’Orquestra Pau Casals L’any 1932 fou nomenat professor del Conservatori del Liceu, institució que dirigí després de la guerra civil durant gairebé cinquanta anys Dugué a terme una important carrera com a acompanyant amb V dels Àngels, C Badia, F Callao, C Callao, M Caballé, C Supervia, R Torres i E Vendrell, entre d’altres Tocà en grups de música de cambra juntament amb alguns dels…

Format a Barcelona amb Josep Barberà i Guillem Garganta, amplià estudis a París amb Isidore Philipp Estudià harmonia i composició amb Barberà i Josep Muset Fou president de l’Institut d’Estudis Musicals 1932 Des del 1940 fou director i catedràtic de piano del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, i desenvolupà una tasca pedagògica molt important Efectuà una carrera com a solista, i es dedicà preferentment a la música de cambra Enregistrà discs amb Concepció Supervia, Emili Vendrell, Henri Lewkowicz i Concepció Badia Fou autor d’obres corals, cançons, sardanes i goigs

Estudià piano amb J Vallribera i composició amb C Taltabull Collaborà activament en la Nova Cançó És autor d’un gran nombre de cançons Se’n va anar , Si un dia sóc terra , Com el vent , L’arbre , A cara o creu , etc i d’arranjaments Musicà les Tombes flamejants i El president no és mort , de Ventura Gassol, i escriví uns preludis per a piano

Inicià els seus estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb Pere Vallribera Anà a París per treballar amb Christianne Sénart Fou deixeble d’Alícia de Larrocha, de Wilhelm Kempff i de Maria Tipo al Conservatori Luigi Cherubini de Florència Duu a terme una activitat com a concertista a escala internacional, amb un ampli repertori clàssic, romàntic i modern, així com de la música espanyola Des del 1982 és directora del departament de piano del Conservatori Superior de Música de Badalona

Estudià al Conservatori de Barcelona i al del Liceu Inicià els estudis amb Camilla Lloret i posteriorment els continuà amb P Vallribera i M Farré El 1985 creà la campanya "El piano a l’abast", i posteriorment participà en altres campanyes pedagògiques Ha orquestrat partitures de J Serra i A Cotó i ha realitzat diverses obres per a orquestra de corda Com a director, ha estat convidat a dirigir diverses formacions arreu d’Europa i ha fundat la Jove Orquestra de Cambra de l’Empordà Ha dirigit, juntament amb D Tosi, l’Orquestra Simfònica Empordà-Llenguadoc-Rosselló i ha fundat l’…

Cursà la carrera de piano al Conservatori del Liceu amb Pere Vallribera Entre el 1960 i el 1963 estudià a París amb Christiane Sénart, professora que la influí de manera decisiva També rebé lliçons d’Alícia de Larrocha i Wilhelm Kempff En 1971-72 treballà amb Maria Tipo a Florència i es diplomà el Conservatori Luigi Cherubini d’aquesta ciutat Ha actuat a França, els Estats Units, Itàlia, Puerto Rico i Bèlgica, i als festivals de Granada, Sant Sebastià, Cadaqués, Santes Creus i Peralada, escenari aquest darrer on el 1996 aconseguí un èxit remarcable amb les Variacions Goldberg ,…

Vida De mare aragonesa, estudià al conservatori de Tolosa abans d’entrar a la Schola Cantorum de París, on fou alumne de V d’Indy composició i d’I Albéniz piano Més tard esdevingué assistent d’aquest darrer compositor i, després de la mort d’Albéniz, completà la seva obra per a piano Navarra A París, a més, conegué l’escultor M Hugué i el cercle artístic de P Picasso Fascinat per l’ambient mediterrani natal, abandonà la capital francesa i es traslladà a Ceret, com també feren, temporalment, altres membres de l’avantguarda artística del moment, com ara G Braque, J Gris o P Picasso Viatjà…

Es formà musicalment a Barcelona, concretament al Conservatori del Liceu, on estudià piano amb Pere Vallribera, música de cambra amb Maria Canela i musicologia amb Josep Maria Llorens Posteriorment amplià els seus coneixements amb Joan Guinjoan, Corium Aharonian i Luigi Nono, entre d’altres El 1982 traslladà la seva residència a Mallorca, i inicià la carrera de concertista, com a solista o formant part de conjunts de cambra com ara la Camerata Instrumental de la Universitat de les Illes Balears o la Camerata Vocale Com a pedagog, cal destacar la tasca que realitzà des de l’Escola…

El 1837 fou creada, per iniciativa de Manuel Gibert, la Sociedad Dramática de Aficionados per al conreu de les arts teatrals al desafectat convent de Montsió, al Portal de l’Àngel Al febrer del 1838, Gibert i una sèrie de socis decidiren donar una orientació pedagògica al centre i promoure l’ensenyament musical, teatral i de l’òpera italiana, i aquesta societat prengué el nom de Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés, al qual aviat s’afegí "de SM la Reina Isabel II" Les representacions escèniques, tant teatrals com d’òpera, eren a càrrec dels alumnes, finançades amb les aportacions dels socis…

Vida Es formà al Conservatori de Música del Liceu, on estudià piano amb Pere Vallribera i posteriorment fou deixeble de Cristòfor Taltabull en les disciplines de composició i orquestració Membre fundador del Cercle Manuel de Falla , des de ben aviat s’inclinà cap a un llenguatge basat en un sistema modal Compositor molt productiu, les seves primeres obres, influïdes per Debussy i Falla, mostren una clara inclinació per la música de cambra o per a instruments solistes Alguns dels exemples més reeixits d’aquesta etapa són la Suite per a orquestra de corda 1950, dues sonates per a…