Resultats de la cerca

Formada a l’acadèmia Colarossi de París, alternà al principi les seves activitats a França i a Catalunya El 1911 inaugurà pràcticament la nova sala d’exposicions de Josep Dalmau —a qui feu un retrat Museu d’Art Modern de Barcelona—, al carrer de la Portaferrissa de Barcelona, on l’any següent mostrà una exposició collectiva d’artistes polonesos Els seus retrats presentats al XXIII Salon de la Société Nationale de París 1913 foren destacats per Apollinaire com les obres d’aparença més moderna de l’exposició Amiga del pintor Pere Farró, visqué amb ell a Girona, on aglutinà un grup internacional…

Adscrit a l’escola de París, on s’installà el 1907 S'uní al cubisme, al qual aportà un colorisme viu Els seus Tres músics 1919 París, Musée National d’Art Moderne precediren els de Picasso Després d’una etapa propera al Dérain neoclàssic 1922-23, conreà un paisatgisme esquemàtic

El 1903 arribà a París, on rebé la influència de l’impressionisme Vers el 1901 fou amic dels pintors cubistes i de GApollinaire, i participà en el cubisme, al qual aportà una obra de colors vigorosos i intensos, particularment el vermell, i enginyoses formes plàstiques Natura morta 1912, Tall de síndria 1926 Cal destacar-ne també l’obra gravada, especialment els Alcohols d’Apollinaire

Nebot i deixeble de Giovanni Antonio Canal i anomenat, com ell, Canaletto Les seves obres vistes de diverses ciutats són d’un estil semblant a les del seu oncle i sovint han estat confoses amb les d’ell, malgrat la clara superioritat artística de Canal Fou un dels pintors destacats del vedutisme

Perseguí la integració de les arts i tractà de fer una pintura més propera a la música i a la poesia el seu quadre Sonata Solar es basa en un poema d’Edgar Allan Poe Unes altres teles seves — Tempesta, Cementiri — palesen la influència del simbolisme, mentre que el seu interès per la metafísica i l’espiritisme el portaren a pintar Sonata del Mar, Preludi o Zodíac , on intentà una pintura pura que hom ha considerat precursora directa de la de Kandinskij Les seves pintures es conserven a Kaunas Com a compositor compongué poemes simfònics El bosc , 1901, cantates De profundis i peces per a…

Com a escriptor, fou un innovador d’esperit profund Compongué poemes patriòtics Grazhdaninu Dzhonu Braunu ‘Al ciutadà John Brown’, 1851, Traurnaja rapsodija pam ‘ati Bema ‘Rapsòdia fúnebre a la memòria de Bem’, 1851 i Fortepiano Copena ‘El piano de Chopin’, 1864 Condemnà la civilització capitalista, però la influència que el catolicisme exercí sobre seu no li permeté de comprendre el moviment revolucionari de la seva època

Estudià a Madrid i, el 1954, a París El 1955 rebé la medalla d’or al Festival Internacional de la Joventut de Varsòvia Fundador, el 1958, d’Estampa Popular Exiliat a França i a Itàlia, féu importants exposicions de pintura i obra gràfica

Fill d’un català, estudià a Barcelona Residí a París, Varsòvia, Nova York i Florència Estrenà a l’Amèrica Llatina diverses obres teatrals Com a escriptor i com a pintor el preocuparen les llegendes i la vida popular de l’Equador El 1951 exposà a Barcelona Galeries Laietanes presentat per André Maurois

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1945-48 i amb Ricard Fàbregas Dedicat professionalment al disseny gràfic, treballà a París 1956-58 En tornar, obrí estudi propi a Barcelona i es feu un nom amb els dissenys per a la indústria farmacèutica i realitzacions com la capçalera del diari Tele-exprés Aprengué les tècniques del gravat al Conservatori de les Arts del Llibre i amb Jaume Coscolla i Maria Josepa Colom Fou professor de l’Escola Massana i president de Grafistes Agrupació FAD  1961 i amplià estudis de tipografia a Zuric 1962 Del 1964 al 2009 fou president per a l’…

Estudià a l’Escola Massana de Barcelona i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París, on viu des del 1962 Amb Antoni Miralda, Jaume Xifra i Benet Rossell, formà part de l’anomenat grup dels catalans de París , participà en la creació i la realització de diferents cerimonials —festes rituals de caràcter lúdic—, com el Memorial de Verderonne o la Festa en Blanc Els seus treballs parteixen de la manipulació de la iconografia dels mass-media Els seus primers collages 1964-65, la juxtaposició d’imatges provocant l’associació d’idees 1971-72, la crítica i la ironia a diferents nivells…