Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Amplià estudis al King’s College de Londres i es graduà en història moderna a Cambridge Exercí la docència a la Universitat de Papua Nova Guinea, i el 1968 ingressà al cos diplomàtic de l’ONU, on fou cap dels serveis de documentació del secretariat general per a Europa i Amèrica 1987-92 Fou representant de les Nacions Unides en els processos de pau d’El Salvador i Nicaragua 1989-91, Guatemala 1990-92 i Timor des del 1999 Participà en missions diplomàtiques al Caucas 1992 i a Haití 1993 Director de la divisió d’afers polítics per a Àsia…

Contractà la construcció de l’altar de Sant Isidre de Mataró 1628, on també féu el retaule de Sant Joan 1634-37 Com a arquitecte projectà la casa de la vila de Mataró 1635

Fou redactor de “Catalònia” i collaborador d’“El Diluvio” Se’l pot considerar un dels ideòlegs dels primers anys del modernisme, cosa que explica la seva vinculació a la Colla del Foc Nou També assistí a la penya de l’Ateneu Bar-celonès Fou un dels fundadors, amb Lluís deZulueta i Eduard Marquina, de l’Ateneu Enciclopèdic Popular El seu ideari radical queda exemplificat en l’opuscle L’acció moral moderna , publicat el 1901 per L’Avenç Fou un dels participants en l’ Homenatge dels catalans a Enric Ibsen 1906, impulsat per Felip Cortiella Pòstumament els seus textos quedaren recopilats en el…

Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, des del principi de la dècada de 1940 obrí vies a roques de Montserrat, com el Frare Petit, la Vella, el Dauet d’Agulles, la Bitlla, la Bessona Inferior, la Boleta del Portell Estret i la GAM del Cavall Bernat, aquesta última amb Balcells, Carbó i Ventura 1952 A Sant Llorenç del Munt obrí la paret nord-oest del Gegant de les Fogarosses 1942, i al Pedraforca, vies a la Canal Roja i a l’agulla gran del Calderer, ambdues el 1943 Ferrer de professió, juntament amb els germans Estorach i Jordi Ferrera, fabricà material d’escalada

Fou president del Futbol Club Barcelona 1943-46 designat pel règim franquista Al final de la primera temporada, Josep Samitier fou nomenat entrenador i el Barça guanyà la Lliga 1945 i la Copa d’Or 1945 Durant el seu mandat, el club assolí 22000 socis i es construí la nova tribuna del camp de les Corts, inaugurada al novembre del 1944

Mig ala, jugà amb la Unió Esportiva Lleida al principi de la dècada de 1940 i amb el Futbol Club Barcelona 1943-46 Com a barcelonista disputà 31 partits, la majoria amistosos, i marcà 9 gols Guanyà una Lliga 1945 i una Copa d’Or 1945 En deixar el Barça tornà al Lleida Formà part en una ocasió de la selecció catalana 1942

Inicià la formació musical a set anys quan entrà a formar part de l’Escolania de Santa Maria del Mar Deu anys més tard ingressà a l’Orfeó Català, on fou deixeble de Lluís Millet i del qual fou diverses vegades solista El 1921 interpretà la part d’evangelista en les primeres audicions a l’Estat espanyol de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, al Palau de la Música Catalana S’especialitzà en la interpretació d’oratori, lied —sempre cantat en català— i repertori simfònic, com la simfonia núm 9, Coral , de L van Beethoven, que interpretà el 1936 al Gran Teatre del Liceu amb l’Orquestra Pau…

Es formà a l’Escola Massana S'ha especialitzat en la illustració de llibres infantils i ha obtingut, entre d’altres, els premis Janus Korczak Polònia, 1979, Apelles Mestres 1983 i Catalònia 1984 Ha illustrat texts propis i de Pere Calders, Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu, etc També ha estat collaboradora de “Cavall Fort” i ha realitzat sèries de dibuixos animats Entre els títols publicats, una bona part dels quals a l’estranger Anglaterra, Alemanya, EUA, Japó, etc, cal remarcar La lluna d’en Joan , L’aniversari , Raspall i Jo les volia Ultra la seva activitat com a dibuixant…

Com a crític collabora a “El Punt”, “El País” i a “Revista de Girona” Com a narrador es donà a conèixer amb Espirals 1989, premi Just M Casero 1988 Amb Canvi d’agulles 2003 guanyà el premi Mercè Rodoreda de narrativa 2002 El títol del llibre és una metàfora de com s’entrecreuen les vides dels personatges, marcades per destins diversos

Vida Ingressà a la distribuïdora Paramount Films de España el 1953 sota el guiatge de Cecília A Màntua, cap de publicitat de l’empresa Hi treballà fins que el 1955 entrà a "Fotogramas", on confeccionà respostes per al seu Consultorio Mr Belvedere , etc El 1961, Pere Bistagne, director general d’Hispano Foxfilm, li oferí la possibilitat de tornar al camp de la publicitat, com a titular del departament, càrrec que ocupà fins el 1965, any en què René Beja fou nomenat director general de la companyia i de Radio Films, i nomenà Carles Baró i Roca cap de publicitat de totes dues marques Després…