Resultats de la cerca

La capital és La Asunción 10 375 h 1981 Comprèn les illes Margarita, Coche i Cubagua Margarita és la més gran 66 km de longitud i 33 d’amplada, i hi ha la capital Les altres illes, situades al sud de Margarita, són molt més petites, i econòmicament hi són lligades El clima és tropical La població viu concentrada al litoral de Margarita l’activitat principal és la pesca ostres perleres i l’agricultura blat de moro, canya de sucre, cocos, bananes i batates La indústria és bàsicament alimentària Hi ha salines i hom hi obté fosfats

Hom hi pot distingir quatre regions fisiogràfiques la serralada costanera la depressió central, on se situen els principals centres industrials, que acaba a la depressió del llac Valencia la serralada interior i la regió dels Llanos El clima hi és tropical i l’estació de les pluges va del maig a l’agost Els rius més importants són el Tuy i el Guarico L’ocupació principal és la ramaderia Entre els productes agrícoles destaquen el cafè, el cacau, la canya de sucre, el tabac, l’arròs, les bananes i el blat La capital és Maracay

La capital és Ciudad Bolívar És ocupat en gran part pel massís oriental de la Guaiana, que assoleix en aquest indret les màximes altituds Yumari, 2 260 m Roraima, 2 810 m, excepció feta de la regió més septentrional, que forma part de les planes de l’Orinoco La conca hidrogràfica principal és la del riu Orinoco i els seus afluents Caura i Caroní, i la del riu Cuyuni, que desemboca a l’Atlàntic El clima és tropical, en part modificat per l’altitud, amb pluges abundants uns 1 500 mm de maig a octubre L’economia és basada principalment en la mineria manganès i sobretot ferro a Cerro Bolívar i a…

Neix a l’E de Colòmbia, a la frontera amb Veneçuela, penetra al Brasil i pren la direcció N-S travessa les planes amazòniques i s’uneix a l’Amazones poc després de Manaus El seu afluent més important és el Branco per l’esquerra És navegable fins als ràpids de Massurabi per mitjà del canal de Casiquire comunica amb l’ Orinoco

La capital és Barquisimeto Limita al N amb Falcón, a l’E amb Yaracuy, al SE amb Cojedes, al S amb Portuguesa i Trujillo i a l’W amb Zulia El relleu és muntanyós serres del Carib al N i els contraforts andins de la Sierra de Mérida al S El clima és tropical El riu principal és el Tocuyo L’àrea que reuneix més població és la de l’entorn de la capital, que concentra més d’un 50% del total de l’estat, gràcies a la forta industrialització És un estat agrícola i ramader, primer productor de blat de moro del país La indústria principal és l’alimentària sucrera i lletera i la de la fusta Hi ha mines…

La capital és Maturín La major part del territori és ocupat pels llanos —que a l’E són pantanosos i de formació deltaica—, excepte al N, que comprèn el vessant meridional del Macizo Oriental o de Cumaná, i a l’W, on es troben les mesas Els corrents fluvials segueixen la direcció W-E i són, excepte els rius San Juan i Guanipa, afluents de l’Orinoco, el qual limita l’estat per l’E i el S El clima hi és tropical, amb pluges que oscillen entre 1 250 i 2 700 mm anuals i temperatures mitjanes anuals entre 21° i 27°C La població, que s’incrementà molt amb l’explotació del petroli iniciada el 1928…

La capital és Los Teques 62 747 h 1971 Limita al N amb el distrito federal de Caracas, al S amb els estats d’Anzoátegui, Guárico i Aragua, a l’E amb la mar Carib i a l’W amb l’estat d’Aragua Hom hi distingeix tres sectors ben diferenciats al N la Cordillera de la Costa, al centre la vall del Tuy —que s’obre àmpliament cap a l’E—, i al S la Serranía del Interior La temperatura mitjana anual és de 20°C i les precipitacions oscillen entre 1 000 mm, a l’interior, i 3 000 mm, a la costa La canya de sucre, el cacau, el blat de moro i les fruites tropicals són els productes agrícoles més importants…

Existí a l’època del general Guzmán Blanco La constitució promulgada el 1881 sota el seu règim, modificà l’organització territorial Reduí els vint estats, fent-ne grups en grans entitats per zones, entre les quals, l’entitat d’Oriente era integrada pels estats de Barcelona, Cumaná i Maturín

Situada vora el riu Pamplonita, als contraforts septentrionals de la Cordillera Oriental dels Andes L’augment demogràfic fou molt fort, puix que l’any 1919 tenia 20 364 h La ciutat, edificada de nou després del terratrèmol del 1875, és en una regió agrícola de plantacions i ramadera constitueix un centre comercial, entre Colòmbia i Veneçuela, i un nucli industrial indústries tèxtils, alimentàries, del tabac i del sabó Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad Francisco de Paula Santander, fundada el 1962