Resultats de la cerca

Establert el 1717, de la lluita per la independència es formà, el 1819, la República de la Gran Colòmbia, fins que es desintegrà per constituir les repúbliques de Veneçuela 1829, l’Equador 1830 i Nova Granada 1831, que el 1886 prengué el nom de República de Colòmbia, de la qual sorgí, el 1903, la de Panamà

És un antic massís cristallí peneplanitzat, compost per roques metamòrfiques del Precambrià i intrusions granítiques, recobert durant el Secundari per sediments i que més tard, afectat pels moviments tectònics i l’erosió, s’ha rejovenit i ha aflorat el sòcol en molts indrets Això dona lloc a un relleu tabular molt característic tepuyes Cap a la perifèria del massís són els relleus en cuesta els que predominen, fins a arribar a les planes costaneres formades per dipòsits alluvials on és més favorable l’agricultura i on es concentra la població La xarxa hidrogràfica és formada per l’Orinoco i…

Neix a l’E de Colòmbia, a la frontera amb Veneçuela, penetra al Brasil i pren la direcció N-S travessa les planes amazòniques i s’uneix a l’Amazones poc després de Manaus El seu afluent més important és el Branco per l’esquerra És navegable fins als ràpids de Massurabi per mitjà del canal de Casiquire comunica amb l’ Orinoco

Neix a la serra de Parima, que juntament amb la de Pacaraima separa la seva conca de la de l’Amazones Travessa Veneçuela i desguassa a l’Atlàntic prop de Trinidad, formant un delta d’uns 25000 km 2 El cabal 18000 m 3 /s està subjecte a un règim d’aigües altes i d’estiatges, molt relacionat amb la climatologia de la conca i amb el règim pluvial de gairebé tots els tributaris Són freqüents en el curs els ràpids que dificulten la navegació Els afluents principals són l’ Apure i el Caroní

La capital és Boa Vista Al N forma part de l’escut paleozoic de la Guaiana amb la Sierra Pacaraíma al S pertany totalment a l’Amazònia La població és força escassa i es concentra principalment a les vores del riu Branco, subafluent de l’Amazones La vegetació és de sabana al N i selva equatorial al S L’economia es fonamenta sobretot en l’explotació forestal, l’agricultura de subsistència i la ramaderia Formà part de l’estat d’Amazones fins el 1943, que obtingué l’estatut de territori Anomenat Rio Branco fins l’any 1962, el 1990 esdevingué estat En una reserva del N hi viu el grup més nombrós d…

La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha…

La geografia física El relleu i la geologia El Brasil, que no ha estat afectat directament per les convulsions orogèniques més recents, presenta, en general, un relleu monòton, d’altituds relativament poc marcades —el 40% de la seva superfície, per sobre dels 200 m, i el 7%, per sobre dels 800—, i amb un predomini clar de les formes massisses, pesants, dels relleus tabulars i de les superfícies horitzontals i subhoritzontals Hom pot separar netament, des d’un punt de vista morfoestructural, dues grans unitats al nord, l’Amazònia —vasta àrea de subsidència i sedimentació, drenada per l’…

Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…

La geografia Haití és format per una franja central amb materials antics i serralades terciàries del plegament antillà, dins les quals hi ha depressions omplertes per materials del Quaternari La xarxa hidrogràfica és molt irregular, per raó dels seus rius, amb règim torrencial El més important és l’Artibonite El clima és tropical marítim plujós La precipitació mitjana anual és de 1346 mm, repartits en 130 dies de pluja La temperatura mitjana anual a Port-au-Prince és de 26,3 °C Haití és molt atacat pels ciclons La selva primitiva ha estat molt malmesa 5,1% del territori el 1994 i en gran part…