Resultats de la cerca

Fugí del seu convent i viatjà per Espanya i Amèrica vestida d’home exercí oficis diversos, entre els quals el de soldat Fou molt popular a la seva època Li és atribuïda una autobiografia, que alguns consideren apòcrifa Historia de la Monja Alférez Doña Catalina de Erauso, escrita por ella misma

Fou ministre de justícia i negociador de la pau amb els EUA 1847-48 Reorganitzà 1843 i presidí 1852-61 l’Academia de Nobles Artes de San Carlos, de Mèxic, i donà suport als artistes catalans Manuel Vilar i Pelegrí Clavé Autor del Diálogo sobre la historia de la pintura en México escrit el 1861, obra bàsica per al coneixement de la pintura mexicana dels s XVII i XVIII és concebuda com un diàleg entre l’autor, el poeta José Joaquín Pesado i Pelegrí Clavé

Collaborà amb Itúrbide en el pacte que menà a la independència de Mèxic però, proclamada la república, inicià una sèrie de pronunciaments 1828-32, fins que fou nomenat president de la república 1833 Comandà l’exèrcit central en la lluita contra la independència de Texas 1835-36 i tornà a ésser president i dictador 1839, 1841-44, 1846-47 i 1853-55 Comandà les tropes mexicanes en la guerra contra els EUA, i pel tractat de Mesilla 1853 vengué un milió de km 2 de territori mexicà als EUA

Lluità a favor de la independència mexicana i acceptà el pla d’Iguala 1821, però, oposat a l’emperador Itúrbide, participà en l’aixecament de Santa Anna 1822 Fou elegit president de la república 1824-29, i menà una política liberal, federalista i anticlerical, però, malgrat els seus desigs de neutralitat, es decantà més tard pels yorkinos

Pare de Lluís Faraudo i de Saint-Germain Seguí la carrera diplomàtica, i el 1859 fou vicecònsol espanyol a Nova Orleans Fou cònsol a Veracruz Mèxic 1863-66, on cooperà en el desembarcament de tropes comandat pel general Prim, i intervingué en la proclamació de Maximilià com a emperador de Mèxic Fou cònsol a Bordeus i a Hong Kong, on denuncià la introducció d’opi a les Filipines Viatjà per tot el món

Succeí el seu germà Tizoc Començà el regnat organitzant amb el seu aliat Nezahualpilli, sobirà de Culhuacán, una “guerra florida” contra Oaxaca i capturà uns 20 000 presoners que foren sacrificats per a la consagració del nou temple major Posteriorment lluità contra els txolules de Puebla i els tlaxcalteques arribà a Guatemala i incorporà la zona huaxteca de Veracruz, així com Mitla Morí mentre supervisava les obres de reconstrucció dels dics de la ciutat, esfondrats després d’una inundació provocada per la construcció del nou aqüeducte de Coyoacán, que anava de Chapultepec al…

El 1810 s’uní a la revolta d’Hidalgo i Morelos El 1815 organitzà una guerrilla independentista a les muntanyes de Veracruz, i s’adherí al pla d’Iguala 1821 S'oposà a Agustín Itúrbide, i esdevingué un dels prohoms del sector constitucionalista, fins a arribar a president de la República 1824-29 El seu règim acabà les deixalles de la guerra d’independència, però inicià les lluites entre escocesos conservadors i probritànics i yorkesos federalistes, liberals i pro-nord-americans Malgrat les seves inclinacions liberals, es mostrà imparcial, però el 1828 fou substituït pel yorkès…

Amb el seu germà Manuel fundà, a Mèxic 1800, una casa comercial 1804, continuada el 1816 per un altre germà, Francisco, mentre ells passaven a Londres i a París i el 1819 fundaven, a Barcelona, una nova casa comercial, continuada per ell sol a la mort de Manuel 1829, fins el 1837 Negociava amb l’Havana, Veracruz i Mèxic, i tingué activitat bancària, especialment amb París, organitzà contraban amb productes francesos i féu tràfic de negres de la Costa d’Or, Zanzíbar i Moçambic Tingué també una fàbrica de teixits i tres d’aiguardent Fou delegat a Catalunya de l’Empréstito Nacional…

El triomf de la revolució representà la derrota dels partidaris de l’Antic Règim, la presa del poder per part de la burgesia i la posterior neutralització dels elements revolucionaris més radicals agraristes Dimitit Díaz a conseqüència d’un seguit de motins populars iniciats a la fi del 1910, el substituí el seu opositor Francisco IMadero 1911-13, el qual s’hagué d’enfrontar a un ampli moviment popular a Morelos, dirigit per un capitost molt capacitat, Emiliano Zapata Madero utilitzà un general de la dictadura, Victoriano Huerta, per a vèncer la insurrecció a Morelos, però aquest pactà amb el…

El 1945 s’afilià al Partido Revolucionario Institucional PRI, i aviat en fou un membre important Entre altres càrrecs públics, ocupà el de ministre de Patrimoni 1970 i el de secretari de Finances i Crèdit Públic 1973-75 Fou president de la república 1976-82, càrrec en el qual dugué a terme una ampliació del Parlament que garantís una representació mínima de l’oposició cosa que feia menys evident l’omnipresència del PRI Afavorí l’explotació i l’exportació de les reserves de petroli descobertes aquells anys als estats de Tabasco i Veracruz, però gran part dels beneficis d’aquest…