Resultats de la cerca
Es mostren 181 resultats
música religiosa
© Fototeca.cat
Música
Nom donat al cant litúrgic vinculat als diferents cultes, a la música sagrada a una veu, a diferents veus i a la instrumental que empra o no els texts litúrgics, com també a les composicions d’inspiració religiosa destinades als concerts.
Les principals formes de la música religiosa occidental, vinculada al cristianisme, han estat en el camp monòdic les diferents formes del cant litúrgic el cant gregorià, el cant ambrosià, la música visigòtica, etc, el drama litúrgic, les cançons religioses dels trobadors i trouvères , el lauda italià i el conductus en el camp polifònic sobresurten l'organum, el motet, l'anthem, el madrigal religiós, el coral, els ricercari destinats a l’orgue, la toccata, el preludi d’orgue i el coral instrumental Altres formes són el responsori, els salms polifònics i la missa, amb les parts variables i…
l’Om
Canònica
Priorat canonical augustinià (Santa Maria de l’Om) del municipi de Masarac (Alt Empordà), situat al veïnat del Priorat, a llevant del poble.
El 1139 el bisbe de Girona donà a l’abat de Vilabertran l’església de la Mare de Déu de l’Om, juntament amb les de Masarac i de Sant Cebrià de Mollet, perquè hi establís una comunitat canonical, dependent de Vilabertran Hom coneix priors des del 1142 fins a mitjan s XIV, que subsistí el títol però sense comunitat El 1592 hi fou traslladada la parròquia de Masarac
els Torells
Sector o indret
Indret dels municipis de Cabanes i Vilabertran (Alt Empordà).
Sant Esteve de Biure
Art romànic
Al lloc de “ Benevivere ” tenia un dels seus molts alous el clergue Guigó, segons el seu testament sacramental de l’any 982 L’any 1070 Oliva Gotafred donà unes terres de Biure a Santa Maria de Vilabertran L’església de Sant Esteve de Biure és esmentada l’any 1072 en el testament de Bonadona que, entre d’altres llegats, deixà un mas proper a aquesta església al monestir de Vilabertran, i a la seva filla Ponça un celler que es trobava dins l’església la sagrera de Biure L’església figura en les llistes parroquials dels segles XII, XIV i posteriors L’edifici actual és…
Vilademires
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), a la vora de la riera de Vilademires o de Sant Jaume, afluent del Fluvià, al sector occidental del terme.
L’església parroquial de Sant Mateu, romànica, d’una nau, havia estat possessió de la collegiata de Vilabertran Al segle XVII era lloc reial
els Vilars
Poble
Poble del municipi de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), al sector meridional del terme, a la dreta de la riera d’Arnera.
L’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, actualment sufragània de la de Maçanet, fou des del 1364 possessió, igual com el poble, de la canònica de Vilabertran Formà part de la batllia de Figueres
Vilatenim
© Alberto González Rovira
Poble
Poble (19 m alt.) del municipi de Figueres (Alt Empordà), a l’esquerra del riu Manol, a uns 2 km, a llevant, de la ciutat de Figueres.
L’església parroquial de Sant Joan és romànica, d’una sola nau, amb dos cossos afegits posteriorment havia estat possessió del monestir de Vilabertran El lloc és esmentat ja el 982 Fou municipi independent fins el 1975 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Palol de Vila-sacra
Benet Cervera i Flotats
Arquitectura
Arquitecte.
Treballà en collaboració amb Maria Assumpció Alonso de Medina i Alberich Dugué a terme diverses obres d’intervenció en el patrimoni arquitectònic, com ara el claustre de Sant Domènec de Perelada i la canònica de Santa Maria de Vilabertran Estudià la història de l’arquitectura de Figueres, especialment la figura de l’arquitecte Josep Roca i Bros
Miquel Golobardes i Vila
Historiografia
Historiador.
Des del 1943 es vinculà a la biblioteca del palau de Peralada en fou director de les edicions, n'ordenà el museu i en publicà el catàleg del monetari 1957 És autor de les monografies històriques El monasterio de Santa Maria de Vilabertrán 1949, El convento del Carmen de Peralada 1953, El sepulcre de Peralada 1955, Peralada, condado, villa, palacio 1959 i Els remences 1971-73, la seva tesi doctoral
Matthias Goerne
Música
Baríton alemany.
Estudià amb Hans-Joachim Beyer, Dietrich Fischer-Dieskau i Elisabeth Schwarzkopf Posseïdor d’un ampli repertori, que abasta des de la música barroca fins a la creació contemporània, gaudeix d’una enorme reputació internacional com a liederista , en particular de les obres de Schubert i també de Schumann, Brahms, Mahler i Wolf El 1997 féu el seu debut escènic al Festival de Salzburg interpretant el Papageno de La flauta màgica , i dos anys després obtingué un gran èxit a l’Òpera de Zuric amb Wozzeck Ha cantat sovint al festival d’estiu Schubertíada de Vilabertran