Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Ramon Margineda i Duran
Arqueologia
Arqueòleg i industrial.
Estudià a Barcelona, i freqüentà la penya del Niu Guerrer Establert a Vilajuïga, hi explotà les aigües, i fundà el balneari de Vilajuïga i una llar cultural Aplegà una important collecció de peces arqueològiques, conservada al castell del Joncar Roses
castell de Carmençó
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell, actualment enrunat, del municipi de Vilajuïga (Alt Empordà).
És aturonat 104 m alt, prop del coll de Canyelles, als contraforts occidentals de la serra de Rodes És esmentat ja el 1078 entre els dominis donats pel comte Ponç I d’Empúries que hi havia establert el primer arxiu diplomàtic del comtat als seus fills Hug II i Berenguer que fou vescomte de Peralada i senyor de Rocabertí i de Carmençó El fill d’aquest, Dalmau Berenguer, vescomte de Peralada, almenys des del 1099, utilitzà sovint el títol de vescomte de Carmençó fou en defensa del seu fill, el vescomte Berenguer Renard, que Ramon Berenguer III de Barcelona atacà, vencé i féu presoner el comte…
Delfí Donadiu i Puignau
© Fototeca.cat
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Catedràtic de llengua hebrea (1882) i de filosofia a la Universitat de Barcelona.
Publicà, entre altres obres pedagògiques, Curso de metafísica 1881, Método de enseñanza de lengua hebrea 1881 i Diccionario de la lengua castellana 1890, amb correspondència catalana
Miquel Palau Vila
Rem
Remer.
Pertanyé al Club de Rem Ruber i també estigué vinculat a altres clubs, com el GEiEG o el Club de Rem de Barcelona Fou campió d’Espanya en la categoria de quatre amb timoner i en vuit amb timoner 1951, 1952 Assolí una medalla de bronze al Mundial del 1951 en la categoria de quatre amb timoner i formà part de l’equip olímpic espanyol als Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952
Sant Genís d’Estanyol (Peralada)
Art romànic
L’any 1080 hi havia a Estanyol una església dedicada a sant Grau “ sancti Geralli… in villa Stagniolo, comitatu Petralatense” És esmentada als judicis celebrats a Vilajuïga per robatoris contra l’abat de Sant Pere de Rodes Hom desconeix l’emplaçament d’aquesta església en el veïnat d’Estanyol
serra de Rodes
© Fototeca.cat
Serra
Extrem oriental dels Pirineus axials, a l’Alt Empordà, que segueix la direcció NNW-SSE, despresa de la direcció W-E de l’Albera.
Forma l’espinada de la península del cap de Creus i l’eix, al N de la falla Vilajuïga-Roses, format de migmatites i granit sintectònic, culmina a 670 m al puig de Sant Pere de Rodes el monestir és en un repeu a 540 m i a 606 m al Pení, que domina el cap Norfeu En aquest angle S el granit és posterior, i a la meitat NE aflora el sòcol paleozoic, més o menys metamorfosat Les carreteres aprofiten dues barrancades, del Port de la Selva a Roses, i a Cadaqués