Resultats de la cerca

Actuava de mig i de lateral i jugà amb el Terrassa 1945-47 i el Badalona 1947-50 abans de fitxar pel RCD Espanyol 1950-52, amb el qual s’arrenglerà en 34 partits de Lliga Passà al FC Barcelona 1952-60, on disputà un total de 149 partits amb la samarreta blaugrana i marcà 6 gols Fou tres vegades campió de Lliga 1953, 1959, 1960, tres de Copa del Generalísimo 1953, 1957, 1959 i dues de Copa de Fires 1958, 1960 Es retirà després de jugar amb el Mallorca la temporada 1960-61 Posteriorment entrenà els equips juvenil i amateur del Barça, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1971 Jugà un cop amb…

Professionalment s’inicià com a corredor d’assegurances L’any 1944 fundà la mutualitat Asepeyo , i el 1947 assumí la direcció de la companyia d’assegurances Occidente El 1959, passà a ocupar la direcció general del Grup Catalana Occident Entre el 1979 i el 1993 presidí la Compañía Española de Crédito y Caución L’any 1980 fou segrestat per ETA durant 65 dies Participà en la fundació del Club Natació Manresa i del Club Tennis Manresa durant la dècada de 1930 L’any 1939 es feu soci del Reial Club de Tennis Barcelona, del qual fou president en el període 1976-88, en què reimpulsà el trofeu Comte…

Format a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol, jugà a l’equip B 2001-05, període durant el qual debutà a primera divisió al desembre del 2002 Cedit a l’Almeria 2005-06 i al Polideportivo Ejido 2006-07, retornà al primer equip blanc-i-blau 2007-09, on disputà 43 partits com a davanter centre i guanyà la Copa del Rei 2006 Després actuà a l’Albacete 2008-09 i al Barcelona B 2009-12, on aconseguí un ascens a segona divisió A i fou màxim golejador d’aquesta categoria 2011, amb 32 gols També debutà al primer equip del Futbol Club Barcelona en un partit de Copa Després de…

Formà part de l’Escuderia Artés de Arcos durant la dècada de 1960 i fou tercer en el Campionat de Catalunya de Fórmula IV 1969 al volant d’un Guepardo Artés Posteriorment, es proclamà campió de Catalunya de muntanya 1978 amb un Martini F-1800, després de guanyar a la Trona, als Àngels i quedar segon al Pont de Vilomara L’any següent aconseguí el tercer lloc en la classificació general També disputà curses de Fórmula 3 al volant d’un Argo Toyota, un Avidesa i un Martini MK49 i fou campió de Catalunya de muntanya de monoplaces de F3 1987

Formà part de l’Escuderia Barcelona al volant d’un Fiat Abarth i debutà en competició al ralli Fémina 1962, cursa que guanyà diverses vegades Destacada en curses de muntanya, guanyà, entre d’altres, la Pujada al Montseny, al Puig Major, a Montserrat, a la Rabassada, a Sant Feliu de Codines, al Farell i al Pont de Vilomara També resultà vencedora en proves com la Volta al Vallès, la cursa del circuit del Llobregat, les Sis Hores de Barcelona i el Trofeu Saló de l’Automòbil Competí en nombroses curses com a única representant femenina, en alguna de les quals es proclamà campiona…

Aquestes curses de muntanya, conegudes com pujades en costa, es posaren en pràctica quasi al mateix temps que les curses d’automòbils Des de ben aviat, ser el mes ràpid en aquests tipus de traçats, que augmenten la seva dificultat a mesura que avança el recorregut cap al cim de la muntanya, fou sinònim de qualitat del vehicle i del pilot Els participants pugen d’un en un i la seva lluita és contra el cronòmetre Principals curses de muntanya catalanes A Catalunya les primeres curses d’aquest tipus foren la Pujada als Brucs 1913 i la del Tibidabo 1914, encara que fou la I Carrera de la…