Resultats de la cerca

És anomenada mola dels Quatre Termes per tal com és termenal de Prades Baix Camp, Mont-ral Alt Camp, Vimbodí i Montblanc Conca de Barberà

Filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller Maria de Navarra , fou proclamada hereva de la corona catalanoaragonesa 1347, fet insòlit que donà lloc a la protesta del germà del rei, Jaume d’Urgell, amb el suport de les unions de nobles valencians i aragonesos, i que fou resolt amb el naixement de Joan 1350, futur Joan I Promesa amb el rei Lluís III de Sicília, en morir aquest 1355 en fou gestionat l’enllaç amb el germà d’aquest i successor, Frederic III , amb qui es casà finalment el 1361

Sacerdot, fou secretari del cardenal Agustí Spinola a Granada, Santiago i Roma És autor de panegírics, en llatí, de Lluís Bertran 1609 i de Tomás de Villanueva 1619 i deixà inèdites, entre altres obres, Bibliotheca valentina de viris doctis et scriptoribus perduda i Flos sanctorum valentinorum És conegut també com a Miquel Joan Vimbodí

Castell avui desaparegut que era situat a la partida del mateix nom, al nord-oest del terme Fou una fortalesa que depengué del monestir de Poblet L’any 1260 l’abat Arnau de Preixens comprà per 470 morabatins els drets que Ramon de Corbella hi tenia El castell de Torrelles depengué del castell de Vimbodí i estigué inclòs dins el seu terme

Mapa dels castells i les edificacions militars de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadó Barberà de la Conca Castell de Barberà Castell d’Ollers Torre d’Ambigats Blancafort Castell de Blancafort Conesa Castell de Conesa Casa forta dels Montpaó Castell i vilatge de Savella Castell de Torlanda Castell de Saladern L’Espluga de Francolí Vila medieval de l’Espluga de Francolí Forès Castell de Forès Llorac Castell de Llorac Castell de Rauric Castell de la Cirera Castell d’Albió Torre d’Albió Castell de Montargull Montblanc Vila medieval de Montblanc Castell de Montblanc Castell de Lilla…

Segons un dels promotors José Gil Moreno de la Mora, de Vimbodí, el partit presentà els estatuts de legalització al març d’aquell any i pretenia lluitar contra l’oposició de l’Administració a l’existència d’agrupacions polítiques rurals El Ministeri de la Governació li denegà l’autorització i acudí al Tribunal Suprem Registrat definitivament 7/VI/ 1979, els seus objectius eren “mejorar la calidad de vida del medio rural” Promotors J Gil Moreno de la Mora, Antonio del Águila, Fernando Pastor, Faustino Rodríguez, M del Carmen Caracuel, Alfonso Pons, Rafael Montes i Gonzalo Antonio…

Situació i presentació És situat a la banda sud-occidental de la comarca, a la vall del barranc de Vallclara, o riu de Milans, capçalera del Francolí Confronta amb els termes de Vimbodí NE, E i SE, Prades, al Baix Camp S, Vilanova de Prades SW, el Vilosell W i amb un petit sector de Vinaixa N, els dos últims municipis de les Garrigues El municipi és accidentat, d’una banda, pels vessants orientals de la serra de la Llena, on els cims entre 650 i 900 m fan de partió amb els termes de Vilanova de Prades al S i el Vilosell a l’W d’altra banda, és accidentat pels vessants…

Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Barberà de la Conca Santa Maria de Barberà Sant Joan del castell de Barberà abans Sant Salvador Santa Maria d’Ollers Sant Pere d’Ambigats Blancafort Santa Magdalena de Blancafort Conesa Santa Maria de Conesa Sant Pere de Savella Santa Llúcia de Torlanda L’Espluga de Francolí Sant Miquel de l’Espluga de Francolí Forès Sant Miquel de Forès Llorac Sant Joan de Llorac Santa Fe de Rauric Santa Maria de la Cirera Sant Gil d’Albió Sant Jaume de Montargull Montblanc Santa Maria de Montblanc Sant Miquel Mare de Déu de la Serra…

Vida i obra Ingressà al Seminari de Tarragona el 1926 i s’inicià ben aviat en la recerca i divulgació històrica, en especial en temes d’art religiós medieval i modern Collaborà assíduament en les publicacions periòdiques de la ciutat de Tarragona La Cruz , 1926-36 i Boletín arqueológico , 1936 i de la Conca de Barberà Aires de la Conca , 1928-36 i Vimbodí , 1933-34 Capdevila explicà la seva ideologia política propera a la Lliga Regionalista en articles d’opinió en diaris reusencs i tarragonins Entre les seves obres destaquen El monestir de Poblet Notes històriques i…