Resultats de la cerca

Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, collaborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric 1885-86 i 1894-96 Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos 1887, la més recordada, i El catorze d’agost , i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo , Remedio contra las trampas i A uno en fondo , perdudes

Membre de la petita noblesa illicitana, alcalde de la ciutat i diputat provincial, collaborà en diversos periòdics, com ara “El Bou” i “El Eco Liberal” Impulsà la construcció del primer teatre públic de la ciutat i fou l’iniciador del teatre modern valencià a Elx, amb l’estrena dels primers sainets costumistes locals, Pepeta l’espardenyera, o La sal de les tancadores 1874, Buscar la parpalla 1879 i Ramona, o Una perla en el campo 1887 És autor també d’obres en castellà, com Un brazalete de pelo 1888 i La condesa del Prado 1890, i de composicions poètiques de tipus circumstancial A la seva…

Espardenyer d’ofici, posseïa una gran facilitat per a la improvisació i publicà nombroses composicions poètiques i articles de tarannà costumista i jocós en periòdics com “Trabajo”, “La Libertad” o “Nueva Illice”, que habitualment signava com El fregior o Un home flac De gran, exercí de mestre particular en els masos del camp d’Elx A banda de, composicions líriques, és autor de diversos sainets illicitans com Un diumenge en casa d’un colomista , Un cobrador d’aprèmit , o Un autor de poca llum , La política del dia , i, el més popular de tots, El Tenorio d’Atzavares 1891

Vida i obra Doctor en teologia i llicenciat en dret a València, ocupà diversos càrrecs a la cort S’adherí al bàndol francès, i a la fi de la guerra s’establí a Bordeus finalment tornà i s’establí a Elda Traduí les Riflessioni sul buon gusto de Muratori 1778 i escriví obres de sociologia i d’història econòmica i de dret plenament assimilables a la illustració europea Publicà un meritíssim Ensayo de una biblioteca española de los mejores escritores del reinado de Carlos III 1785-89, un valuós panorama de la cultura illuminista hispànica, on posa en relació progrés cultural i situació econòmica…

Vida i obra Noble, formà part del govern municipal d’Elx Escriví Antigüedades y glorias de la villa de Elche 1705, una obra destinada a destacar la fidelitat dels Perpinyà a la casa de Maqueda Aquesta història d’Elx consta de quinze capítols i s’hi inclouen descripcions de parròquies i convents, de festes, llegendes locals i personatges destacats Utilitza com a fonts els cronistes del regne de València, documents d’arxiu i el seu testimoni personal Bibliografia Escartí, VJ i Sansano, B 1995 Vegeu bibliografia

Vida i obra Estudià filosofia i lletres i medicina, i fou metge de la seva vila natal Publicà Ecos del alma 1890, Armonías marianas 1883, La tradición y la vida de los pueblos i El genio de la ciencia 1888, reflex de la seva profunda fe religiosa És autor d’alguns drames La estrella de la Rábida , La Pilarica i de l’assaig La novela moderna , contra la novella naturalista Obtingué la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1895, per L’arpa llemosina , i deixà alguns sainets inèdits Bibliografia Ferrer, E 1981 Vegeu bibliografia

Vida i obra Estudià a l’escola d’arquitectura de València i treballa d’arquitecte a l’ajuntament d’Elx Des del 1989, és professor a la Universitat d’Alacant Ha publicat diversos treballs de la seva especialitat, sempre referits a l’àmbit del Baix Vinalopó o del País Valencià Guia d’arquitectura d’Elx 1978, Qüestions territorials al País Valencià 1979,  L’arquitectura popular dels horts de palmeres d’Elx 1980 i Les palmeres del migjorn valencià 1994 en són una bona mostra Com a poeta és notable per la rica sensualitat d’expressió, evocadora, a voltes, de tota la comunitat…

Doctor en filologia catalana, és professor de literatura contemporània i història i crítica del teatre a la Universitat d’Alacant La seva investigació versa sobre el teatre dels segles XVII-XXI, amb una atenció particular al teatre breu dels segles XVIII i XIX, sobre el qual feu la seva tesi doctoral La dramatúrgia popular valenciana del segle XVIII El teatre breu , 2008 Ha publicat, entre altres obres, Quan callen les pedres 1996, premi Ramon Muntaner, Sainets illicitans de la Restauració 1874-1896 1997 i Història i crítica de la Festa d’Elx 1998, en collaboració amb Joan Castaño, i Un…

Sacerdot, fou secretari del cardenal Agustí Spinola a Granada, Santiago i Roma És autor de panegírics, en llatí, de Lluís Bertran 1609 i de Tomás de Villanueva 1619 i deixà inèdites, entre altres obres, Bibliotheca valentina de viris doctis et scriptoribus perduda i Flos sanctorum valentinorum És conegut també com a Miquel Joan Vimbodí

Llibreter d’ofici, residí a València És autor d’un Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia de los Edetanos, vulgo del Cid València 1738, d’una Historia del cautiverio y dichoso rescate de la milagrosa imagen de Cristo crucificado València 1740, i de romanços a l’entrada de l’infant Carles a València Romance heroico , 1731 i a l’arribada de la relíquia de sant Pere Nicolau Pasqual Demostraciones festivas , 1743 Escriví quatre comèdies, inèdites, dues de les quals foren representades a València El martirio más sangriento y muerte en cama de flores , que…