Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Pierre Pérignon
Cristianisme
Monjo benedictí francès.
Procurador de l’abadia d’Hautvillers, estudià la tendència natural a escumejar dels vins blancs de la Xampanya Descobrí el procediment d’afegir al vi una quantitat de sucre exactament dosada a fi que la gasificació fos sempre regular, cosa que possibilità, un segle més tard, l’aparició del xampany
Charles René Billuart
Cristianisme
Teòleg belga.
Fou professor de filosofia a Douai És autor 1746-51 d’uns comentaris a la Summa Teològica de Tomàs d’Aquino, on intentà de conciliar el pensament tomista amb determinats problemes contemporanis
Alfred Loisy
Cristianisme
Eclesiàstic, exegeta i professor francès.
Un dels promotors del Modernisme, la seva actitud independent li valgué la pèrdua de la càtedra a l’Institut Catholique 1893 i l’excomunió 1908 Els seus estudis bíblics l’assenyalaren com un dels exegetes més capaços del seu temps Amb L’Évangile et l’Église esbossà una nova apologètica del catolicisme, que, tot i l’entusiasme provocat, fou condemnada D’aquí arrencà una actitud més polèmica Religion d’Israël 1901, Les Évangiles Synoptiques 1907-09 Un cop excomunicat, es dedicà a la problemàtica de la religió, i radicalitzà la seva visió del cristianisme La naissance du Christianisme 1933, La…
Paul-Victor Fournier
Botànica
Cristianisme
Clergue i botànic francès.
Autor de Les quatre flores de France 1934-40, flora portàtil molt útil que ha estat l’instrument de formació de molts botànics
Robert de Molesmes
Cristianisme
Fundador del Cister.
Prior de diversos monestirs benedictins, fundà el de Molesmes 1075, d’on eixí la reforma del Cister cistercenc Primer abat del Cister 1908, tornà a Molesmes 1099 a petició d’Urbà II Fou canonitzat per Honori III el 1222 La seva festa se celebra el 29 d’abril
Joan Gerson
Literatura francesa
Cristianisme
Nom amb el qual és conegut Jean Charlier, teòleg i escriptor ascètic francès.
Deixeble de Pierre d’Ailly, el succeí 1395 com a canceller de la Universitat de París Lluità per la pau entre les nacions, la reforma de l’Església i la terminació del Cisma d’Orient Intervingué en els concilis de París 1413-14 i de Constança 1414-18, en el qual combaté J Wyclif i J Huss i fou un dels principals defensors de la teoria conciliarista La seva crítica es dirigí també contra autors tan diversos com J Ruysbroeck, el joaquimita Ubertino da Casale i Ramon Llull, el darrer dels quals combaté, especialment en l’opuscle De examinatione Lullii 1423 Influït pel nominalisme, en la seva…
Urbà IV
Cristianisme
Nom que adoptà Jacques Pantaléon en ésser elegit papa (1261-64).
Ardiaca de Lieja 1240 i bisbe de Verdun 1253, fou patriarca llatí de Jerusalem 1255 El 1262 s’oposà al casament de l’infant Pere, fill de Jaume I de Catalunya-Aragó, amb Constança de Sicília, filla del rei Manfred i possible hereva, com en realitat ho fou, del regne de Sicília, i també volgué evitar el matrimoni entre la infanta Isabel, filla de Jaume I, i el príncep Felip l’Ardit
Robert de Sorbon
Cristianisme
Teòleg francès.
Canonge de Cambrai, fou nomenat, per influència del comte d’Artois, capellà de Lluís IX Canonge de París i canceller de la universitat, fundà el collegi de teologia 1257, anomenat després la Sorbona
Andreas Capellanus
Història
Cristianisme
Capellà de la comtessa Maria de Xampanya.
Per encàrrec seu escriví en llatí, l’últim terç del sXII, el tractat De amore Els tres llibres de l’obra, codi de l’amor cortès i alhora testimoniatge viu dels costums morals de l’època, gaudiren de gran acceptació Així, a més d’influir en la poesia trobadoresca, donaren lloc a versions al francès, a l’italià i a l’alemany A la literatura catalana del s XIV hom n'aprofità un episodi en el poema anònim salut d’amor i en dugué a terme una traducció, que ens ha pervingut en estat fragmentari
Pierre de Bérulle
Literatura francesa
Cristianisme
Cardenal, diplomàtic i escriptor místic francès.
Ordenat sacerdot el 1599, dedicà la seva acció a la controvèrsia amb els protestants i a la promoció de la reforma en els ordes religiosos El 1605 fundà l’Oratori francès, fet que el posà en conflicte amb els jesuïtes i la universitat El 1629 caigué en desgràcia per la seva política hispanòfila i antianglesa Escriví Les grandeurs de Jésus-Christ 1623, entre altres obres