Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
Xerta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Xerta, de 33,36 km 2 d’extensió, és situat a la dreta de l’Ebre, aigua amunt de Tortosa El riu, per l’ampli meandre que dibuixa entre els pobles de Xerta i Tivenys, fa de línia divisòria a llevant amb els municipis de Benifallet i Tivenys Una part del terme és plana, la de la vall de l’Ebre, mentre que el sector ponentí és accidentat pels darrers contraforts orientals del massís dels Ports de Tortosa així, de tramuntana a migdia, el coll del Muso, al límit amb Paüls, i els colls d’en Garcia i el tossal de la Cova del Bou…
assut de Xerta
Assut del municipi de Xerta (Baix Ebre).
séquia de Xerta
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la comarca del Baix Ebre.
Centre Excursionista de Xerta
Excursionisme
Club excursionista de Xerta.
Fundat el 1985, practica l’excursionisme, el descens de barrancs i l’escalada També organitza la Cursa de les Fonts, prova de muntanya de Xerta El 1989 fou inclosa com a secció del Centre Cultural i d’Esplai de Xerta
canal Xerta-Riu de la Sénia
Canal de les comarques del Baix Ebre i el Montsià.
Santa Maria i Sant Martí de Xerta
Art romànic
El poble de Xerta és situat a la riba dreta de l’Ebre, aigües avall del cèlebre assut Actualment la seva església parroquial és un edifici barroc, amb un campanar posterior El primer esment de Xerta és de l’any 1149, en què el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona donà en alou al seu escrivà Ponç les cases i l ’heretat que el sarraí Mofereig Abenguaziri i el seu gendre tenien a Tortosa, Xerta i Andust L’església de Xerta és documentada per primera vegada a la visita pastoral del bisbe Francesc de Paolac del 1314
Petició de la prolongació del canal Xerta-la Sénia (Tarragona) per a permetre el regatge d’una àmplia zona del nord de Castelló
La Generalitat valenciana sollicita a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre la prolongació del canal Xerta-la Sénia Tarragona per a permetre el regatge d’una àmplia zona del nord de Castelló
Francesc de Paula Bedós i Arnal
Literatura catalana
Poeta, autor teatral, crític i publicista.
Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1887, on feu també alguns cursos de lletres i de ciències Fou metge de la marina mercant i de la de guerra fins el 1890, que s’establí a Sabadell, on fou president del cos mèdic municipal, fundà l’agrupació de Rapsodes Catalans, dirigí la revista “Ars” 1914 i formà part del Centre Català Collaborà a la “Revista de Sabadell” i a altres publicacions sabadellenques, i a Lo Catalanista , “Acció Catalana” i “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, amb poemes, que quedaren dispersos, articles de divulgació científica, història…
Francesc de Paula Bedós i Gavaldà
Literatura catalana
Autor teatral.
Estudià al seminari de Tortosa 1857-64, feu el batxillerat a la seva ciutat 1867 i l’any següent estigué matriculat de filosofia i lletres a Barcelona Feu els estudis de magisteri i de peritatge agrònom i fou mestre a Valls 1873-80, on estrenà la comèdia Qui fa desfà , el 1875 Devers el 1885 collaborà a L’Esquella de la Torratxa sota el pseudònim Viriato Treballà per a la companyia de ferrocarrils MSA i fou professor i director de l’escola de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera des del 1890 fins que, el 1917, es jubilà Fou homenatjat i passà a viure a Sabadell, amb el seu fill Francesc de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina