Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Sant Miquel de Vinebre
Jaciment arqueològic
Assentament d’època romanorepublicana al terme municipal de Vinebre (Ribera d’Ebre).
És situat damunt un esperó rocós de 130 m de llarg per 60 m d’amplada, a l’esquerra de l’Ebre, dominant el pas de l’Ase, en un punt de gran valor estratègic Fou ocupat entre la segona meitat del s II aC i mitjan s I aC
Gàl·lia
Geografia històrica
Nom donat a les contrades poblades per celtes que ocuparen des de la vall del Po fins a la Bèlgica actual.
Hom distingia la Gàllia Cisalpina, entre els Alps i els Apenins, presa als etruscs pels gals i sotmesa al domini romà des del segle III aC, de la Gàllia Transalpina, que ocupava el territori entre l’Atlàntic, el Rin, els Alps, la Mediterrània i els Pirineus i era habitada per diverses branques de pobles cèltics, amb barreja d’ibers i lígurs al sud Vers la fi del segle II aC els romans n'ocuparen la part sud, que rebé els noms de Provincia i de Gàllia Narbonesa durant l’Imperi i fou definitivament estructurada el 120 aC El 58 aC Cèsar començà la conquesta de la Gàllia…
el Castellet de Banyoles
Antic llogaret
Important poblat ibèric a l’indret de l’antic lloc de Banyoles, dins el terme de Tivissa (Ribera d’Ebre), dominant l’Ebre.
Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Iltirta Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, permeteren de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases Sembla que fou habitat pels ilercavons durant la primera època ibèrica segles IV-III aC i la seva considerable extensió unes 4,5 hectàrees fa suposar que hauria tingut importància geoestratègica durant la segona guerra Púnica Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, com també les monedes, són…
barranc de Gàfols
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del bronze final i primera edat del ferro del terme municipal de Ginestar (Ribera d’Ebre).
Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla S'hi han documentat dos períodes d’ocupació El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga El segon període s’inicia durant la primera meitat del s VI aC, quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers Des del final del s VIII aC rebé importacions d’origen…
imperi Persa
© fototeca.cat
Geografia històrica
Imperi antic dels aquemènides que s’estenia a l’W fins a Líbia i el Danubi i a l’E fins a l’Indus i el Turquestan xinès.
Fundat per Cir II 550-530 aC, rei d’Ansham —el Paršumaš elamita— després de la conquesta dels dominis d’Astíages, rei dels medes Ulteriors conquestes i les dels seus successors agruparen en un sol bloc tot l’Orient Mitjà antic creant un nou equilibri de forces polítiques i culturals que durà fins al s VII dC i substituint per la influència persa la dels centres tradicionals de Mesopotàmia, Egipte i Anatòlia Hom en sap poca cosa en comparació amb la seva extensió colossal cinc milions de km 2 i la seva importància Les inscripcions trilingües —antic persa, elamita i babilònic— de…
mar Mediterrània
Mar
Mar continental i gairebé tancada situada entre Europa, al N, Àfrica, al S, i Àsia, a l’E; comunica, a l’W, amb l’oceà Atlàntic per l’estret de Gibraltar —14 km d’amplada— i, a l’E, amb la mar Roja, i en conseqüència amb l’oceà Índic, pel canal de Suez.
La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic—…
Ginestar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El terme de Ginestar, d’una extensió de 15,86 km 2 , és situat a la meitat meridional de la comarca, a l’esquerra de l’Ebre, riu que fa de límit de tramuntana amb el terme de Benissanet A llevant i a migdia termeneja amb Tivissa, i al sector de ponent amb Rasquera al SW el límit segueix el curs irregular de la riera del Comte i Miravet al NW el termenal, que passa per la riba esquerra de l’Ebre, exclou de Ginestar el banc de sorra dit l’Illa, deixat pel riu El territori forma part de la cubeta o depressió de Móra, ja que és situat en la seva part meridional El sector NW…
la Torre de l’Espanyol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El municipi de la Torre de l’Espanyol, de 27,9 km 2 , és situat a la part septentrional de la comarca, a l’esquerra de l’Ebre i aigua amunt del pas de l’Ase A llevant limita amb els termes de Cabassers NE, la Figuera i el Molar SE, tots tres de la comarca del Priorat Al S el termenal separa el municipi del de Garcia i a ponent i tramuntana hi ha la divisòria amb Vinebre A la part més occidental el terreny és planer, però la resta, especialment al SE, és força accidentada pels vessants septentrionals de la serra del Tormo 523 m, la carena de la qual fa de divisòria amb…
Àustria
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom amb què és conegut el conjunt de possessions de la casa d’Àustria sota el domini de la família dels Habsburg.
En principi el nom designava només el territori equivalent aproximadament a l’actual Baixa Àustria, que passà a formar un conjunt de terres, diverses quant a raça, llengua, religió i cultura, el lligam de les quals radicava principalment en la comuna dependència a la dinastia dels Habsburg, però també en un conjunt d’interessos polítics, militars i econòmics comuns Aquests territoris formaren el nucli patrimonial bàsic de les possessions dels emperadors alemanys i més tard un estat multinacional que unificava les terres del Danubi mitjà i s’expansionava vers Itàlia i els Balcans Així, sota el…
l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…