Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
abast
Matemàtiques
Conjunt de tots els valors que una funció assigna a una variable.
S'anomena també recorregut , especialment en el cas de variables ordenades linealment i en estadística
fora d’abast
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Situació característica d’un valor que no pertany a un abast o camp de variació donat.
fita
Matemàtiques
Nombre que limita l’abast d’un conjunt, que el majora o el minora.
rang
Matemàtiques
Conjunt de valors que pren una determinada funció; és anomenat també abast o recorregut
.
càlcul
Matemàtiques
Conjunt de mètodes que, aplicats a una col·lecció de símbols o nombres, permeten d’obtenir el resultat d’una operació o, en general, d’un problema.
El càlcul constitueix el fonament de tota la matemàtica quantitativa Limitat a l'àlgebra i a l'aritmètica fins al s XVII, l’aparició i el desenvolupament posterior del càlcul diferencial, el càlcul integral i el càlcul de variacions feren preveure per al càlcul un abast i una capacitat de resolució gairebé absoluts, talment que Leibniz pensà a reduir totes les ciències en una de sola sota la direcció d’un càlcul superior, síntesi de l’àlgebra i la lògica El càlcul ha restat absorbit pel camp més genèric de l'anàlisi matemàtica
amplitud
Matemàtiques
Diferència entre el valor més alt i el més baix que adopta una variable, dins d’un abast donat.
recorregut
Matemàtiques
Diferència entre el valor més alt i el més baix que adopta una variable estadística dins d’un abast donat.
La diferència entre els percentils 75 i 25 s’anomena amplitud interquartílica o distància interquartílica
Manuel Castellet i Solanas
Manuel Castellet i Solanas
©
Matemàtiques
Matemàtic.
Catedràtic de geometria i topologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Format a l’escola de B Eckmann de la Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric, ha treballat en qüestions de topologia algèbrica, especialment de teoria d’homotopia Des del 1976 ha impulsat a la Universitat Autònoma de Barcelona la creació d’un grup per a la recerca en topologia Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1978, n'ha estat secretari general 1990-92, vicepresident 1992 i president 1995-2002 Fou president de la Secció de Matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i…
Julius Wilhelm Richard Dedekind
Julius Wihelm Richard Dedekind
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic alemany, deixeble de Gauss.
Professor al politècnic de Zuric 1858 i a la Technische Hochschule de Brunsvic 1862-1912, ha estat un dels capdavanters de dos dels corrents bàsics que han donat origen i suport a la matemàtica moderna el formalista culminat en l’obra de Hilbert, que bandeja qualsevol possibilitat d’incloure un raonament basat en la intuïció dins l’edifici matemàtic, i el logicista Was sind und was sollen die Zahlen , ‘Què són i per a què serveixen els nombres', 1888, que pretén de situar la matemàtica com a branca particular de la lògica, elaborat fins a les darreres conseqüències per Russell Construí una…